La Junta Electoral de Zona dona 48 hores als ajuntaments de Girona i Salt perquè retirin les pancartes i llaços grocs
La resolució permet que aquests símbols continuïn als col·legis electorals fins la vigília de la jornada de reflexió
Desestima la petició de PP i Ciutadans de fer despenjar símbols i estelades d'altres equipaments municipals i dels carrers
També es comunica a Castell-Platja d'Aro
L'Ajuntament de Figueres s'ho rumia i el del Port de la Selva hi recorrerà
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/03/2019 Girona/Salt (Gironès, comtat de Girona).- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies la Junta Electoral de Zona ha donat 48 hores als ajuntaments de Girona i Salt perquè retirin les pancartes en suport als presos polítics catalans i els llaços grocs de les façanes dels consistoris. La resolució estima en part les denúncies que li van fer arribar el PP i Ciutadans, també s'ha fet extensiva a l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) i altres municipis.
La resolució de la Junta Electoral de Zona de Girona argumenta que cal preservar "la imparcialitat de l'Administració" davant un procés electoral, com és el del 28-A, "amb independència" de quin sigui "el pensament polític" dels partits que governen. L'escrit puntualitza que els partits "lògicament poden, en el procés electoral, expressar sense límits els seus pensaments o fites socials o polítiques".
La Junta Electoral de Zona de Girona, que s'empara també en les ordres dictades per la Junta Electoral Central (JEC), insta els dos consistoris a treure els símbols de les façanes en un termini màxim de 48 hores.
També ordena que es retirin els símbols i pancartes que hi pugui haver en col·legis electorals. Però en aquest cas, permet que hi puguin ser fins a la mitjanit del 26 d'abril (just abans de la jornada de reflexió).
Per contra, la resolució desestima que les estelades, els llaços grocs i les pancartes es despengin d'altres equipaments municipals o dels carrers, tal com demanaven el PP i Ciutadans.
La portaveu del PP a l'Ajuntament de Girona, Concepció Veray, ha celebrat la resolució i ha demanat a l'alcaldessa Marta Madrenas que "compleixi la llei, acati la resolució i retiri la pancarta d'una vegada per totes".
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDeCAT), diu que si la Junta Electoral de Zona mana retirar la pancarta a favor dels presos polítics es trobaran "solucions imaginatives". A més, ja ha deixat clar que no es poden posar "portes al camp" (perquè a la mateixa plaça del Vi, a banda i banda del consistori, hi ha nombrosos balcons on llueixen aquests símbols a favor de l'autodeterminació i la llibertat dels presos polítics catalans).
No és el primer cop que la Junta Electoral de Zona ordena la retirada de pancartes de la façana de l'ajuntament de Girona. Pels comicis del 21-D del 2017 el Consistori ja va haver de despenjar-la. Llavors la va substituir per una altra amb el lema 'Llibertat d'expressió'. Enguany, Madrenas ja va avançar que si els feien retirar la pancarta dels presos polítics, optarien per altres fórmules imaginatives.
Figueres s'ho rumia i el Port de la Selva hi recorrerà
Segons la premsa convencional comarcal l'Ajuntament de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) no ha volgut pronunciar-se sobre la resolució de la Junta Electoral de Zona de Figueres segons la qual s'han de retirar estelades, llaços grocs i pancartes dels ajuntaments. Fonts del govern municipal figuerenc han assegurat que estaven pensant què faran i que ja ho comunicarien el dimecres. També han manifestat que havien decidit no fer declaracions. El requeriment de la Junta Electoral de Zona que es va conèixer dilluns anava dirigit a l'Ajuntament de Figueres i, per extensió, es feia arribar al Consell Comarcal i a la resta de municipis de la comarca (68). De tots ells, avui s'ha manifestat sobre aquesta qüestió l'alcalde del Port de la Selva (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada), Josep Maria Cervera (PDeCAT), que, a més, és el president de l'Associacióde Municipis per la Independència (AMI). Ha manifestat que el seu ajuntament recorrerà contra l'acord. En el recurs que presentarà al·legarà --ha afirmat-- "falta de motivació i concreció" en el requeriment.
Al Consell Comarcal de l'Alt Empordà no hi ha ni llaç ni pancarta ni estelada des de l'octubre del 2017, quan el president, Ferran Roquer, així ho va decidir. A l'ajuntament, en canvi, hi havia una pancarta en anglès que deia: "L'autodeterminació és un dret, no un crim."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada