Nord-est Llibertari: L'Ajuntament de Tossa incompleix la moratòria de la Costa Brava a Cala Morisca

dijous, 2 de maig del 2019

L'Ajuntament de Tossa incompleix la moratòria de la Costa Brava a Cala Morisca

SOS Costa Brava denuncia que l'Ajuntament de Tossa de Mar està incomplint la moratòria

La plataforma alerta del tracte de favor cap als promotors per part de l'Ajuntament

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/03/2019 Tossa de Mar (La Selva marítima, comtat de Girona).- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies l'Associació Amics de Tossa, que està integrada a la plataforma SOS Costa Brava, ha denunciat públicament que l'Ajuntament de Tossa de Mar (la Selva marítima, comtat de Girona) està incomplint la moratòria de la Generalitat de Catalunya, per tramitar llicències de nous projectes urbanístics al litoral de l'Empordà i la Selva marítima. Segons l'associació, l'Ajuntament està fent tràmits administratius relacionats amb dos projectes urbanístics de Cala Morisca, que estan afectats per la paralització de noves llicències. Concretament, Amics de Tossa ha assegurat que el secretari general de l'Ajuntament va demanar el 23 de gener que facilités el domicili dels membres de l'associació dels propietaris de les parcel·les per tal que el govern local els pogués enviar notificacions en relació als dos projectes previstos a Cala Morisca.

SOS Costa Brava denuncia que l´Ajuntament de Tossa està incomplint la moratòria

A més, l'associació també ha reiterat les acusacions de tracte de favor cap als promotors de la nova urbanització, ja que no hi ha drets adquirits a l'hora d'edificar els terrenys, tal com defensa l'actual govern local. De fet, l'alcaldessa de Tossa de Mar defensa que hi ha aquests drets adquirits en base a un Pla Parcial de 1998. Però l'associació ja va impugnar-lo davant dels tribunals.

L'entitat recorda al govern local que pot fer una consulta formal a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya per saber si existeixen els drets adquirits o no. En el cas en què hi hagi un dret adquirit i no s'urbanitzi, l'Ajuntament de Tossa de Mar hauria d'indemnitzar als propietaris.

Aquest és un dels arguments del govern local per defensar el projecte. L'alcaldessa ha afirmat en més d'una ocasió que les arques municipals no poden fer front a aquestes indemnitzacions. De tota manera, si no existissin aquests drets adquirits, no s'hauria d'indemnitzar als propietaris.

Els dos projectes previstos a Cala Morisca comprenen 26 parcel·les que segons l'Associació Amics de Tossa té més d'un 20% de pendent, fet que la Llei d'Urbanisme impedeix construir-hi. Per això consideren que és un projecte "inviable econòmicament i tècnica, és discriminatori i il·legal".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...