De Lara repren la investigació del cas Manga

De Lara repren la investigació del cas Manga amb 57 nous imputats

El Suprem resol que el jutjat de Lugo té la competència per seguir la recerca sobre GRS Arc Local i cita per videoconferència polítics, empresaris i treballadors públics

Investiguen deu delictes en 25 expedients oberts a les comarques gironines

És una àmplia causa judicial, amb milers de documents i converses gravades, amb sospites de suborn, falsificació documental i malversació

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/03/2019 Sant Hilari Sacalm (Les Guilleries, la Selva, comtat d'Osona).- Llegim al Diari de Girona que el Tribunal Suprem ja ha decidit sobre el cas Manga. Aquesta mateixa setmana la jutgessa Pilar de Lara signava l'acte en el qual es comunica a prop de 60 polítics, empresaris i treballadors municipals que hauran de declarar per videoconferència com a imputats en la investigació de l'operació Manga.

La jutgessa que va iniciar la instrucció el 2013, va decidir el 2015 trossejar-la i enviar-ne una part als jutjats de Santa Coloma de Farners (les Guilleries, la Selva, comtat de Girona) i una altra a l'Audiència Nacional, a Madrid. La que va arribar a la Selva i que va caure al jutjat número 3 era aquella més local que afectava, o semblava que afectava, exclusivament els fets ocorreguts a les comarques de Girona. El jutjat de Santa Coloma de Farners va tornar la causa a Pilar de Lara, refusant la inhibició que aquesta va fer el 2015.

Pilar de Lara va acceptar «en part» el plantejament del jutjat de Santa Coloma de Farners. En una interlocutòria del 8 de gener de 2018 va considerar «correctes» les argumentacions del Jutjat Número 3 de Santa Coloma de Farners en relació amb Àlex Ros, a qui qualifica d'«el principal investigat en la trama» i recordava que «va crear un entramat empresarial dirigit a la consecució de contractes de les administracions públiques, amb vulneració de les normes i principis de competència, publicitat i lliure concurrència, per la qual cosa va influir en múltiples formes sobre autoritats i funcionaris públics que havien de vetllar per la puritat de l'actuació administrativa que exigeix l'article 103 de la Constitució espanyola».

La jutgessa mantenia fermament que tot el que afecta Àlex Ros no és competència de Santa Coloma de Farners, ni pot ser-ho, perquè «segons es pot veure amb facilitat, l'activitat delictiva comesa per Àlex Ros, seguida pel Consell Comarcal de la Selva, s'estén no només a la comunitat autònoma de Catalunya, sinó també a altres comunitats autònomes, situant-se a Galícia, Extremadura, Astúries o Castella i Lleó existint, per tant, un pla preconcebut i una política empresarial per part d'Àlex Ros a través de GRS que s'estendria a tot el territori nacional».

Per això, es va proposar assumir per incloure-la al tronc central anomenat «diligències prèvies 339/2014» i que en el seu moment ja va ser enviat a l'Audiència Nacional.

Els altres atestats, aquells on no hi participa Àlex Ros i que se cenyeixen exclusivament a la comarca de la Selva (Consell Comarcal i Ajuntament de Sant Hilari Sacalm), havia de ser el Tribunal Suprem --el competent en casos de conflicte entre jutjats de diverses comunitats-- qui decidís qui ho havia d'instruir. Per aquesta raó, la jutgessa va enviar un informe a l'alt tribunal a Madrid perquè prengués una decisió: o Santa Coloma de Farners una altra vegada o Lugo.

Finalment, la decisió es va prendre i aquesta mateixa setmana Pilar De Lara ha reprès la investigació. A més dels temes del Consell Comarcal de la Selva i Ajuntament de Sant Hilari Sacalm ((les Guilleries, la Selva, comtat d'Osona), les diligències prèvies 339/2014 inclouen caso dels ajuntaments de Girona (Gironès, comtat de Girona), Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona), Tordera (Alt Maresme, comtat de Girona), Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona), Begur (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona), Riudarenes (la Selva, comtat de Girona) i Castell-Platja d'Aro (Vall d'Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) així com Sabadell (Vallès Occidental), Santa Coloma de Gramanet, Esparraguera (Montserratí, Baix Llobregat), Calafell (Baix Penedès) i Moià (Moianès). Existeixen també nombrosos detalls referits a altres comunitats autònomes espanyoles, on també es van gravar converses.

La jutgessa mantenia fermament que tot el que afecta Àlex Ros no és competència de Santa Coloma de Farners, ni pot ser-ho, perquè «segons es pot veure amb facilitat, l'activitat delictiva comesa per Àlex Ros, seguida pel Consell Comarcal de la Selva, s'estén no només a la comunitat autònoma de Catalunya, sinó també a altres comunitats autònomes, situant-se a Galícia, Extremadura, Astúries o Castella i Lleó existint, per tant, un pla preconcebut i una política empresarial per part d'Àlex Ros a través de GRS que s'estendria a tot el territori nacional».

Per això, es va proposar assumir per incloure-la al tronc central anomenat «diligències prèvies 339/2014» i que en el seu moment ja va ser enviat a l'Audiència Nacional.

Els altres atestats, aquells on no hi participa Àlex Ros i que se cenyeixen exclusivament a la comarca de la Selva (Consell Comarcal i Ajuntament de Sant Hilari), havia de ser el Tribunal Suprem -el competent en casos de conflicte entre jutjats de diverses comunitats- qui decidís qui ho havia d'instruir. Per aquesta raó, la jutgessa va enviar un informe a l'alt tribunal a Madrid perquè prengués una decisió: o Santa Coloma de Farners una altra vegada o Lugo.

Finalment, la decisió es va prendre i aquesta mateixa setmana Pilar De Lara ha reprès la investigació. A més dels temes de la Selva i Sant Hilari, les diligències prèvies 339/2014 inclouen caso dels ajuntaments de Girona, Figueres, Blanes, Tordera, Sant Feliu de Guíxols, Begur, Riudarenes i Castell-Platja d'Aro així com Sabadell,Santa Coloma de Gramanet, Esparraguera, Calafell i Moià. Existeixen també nombrosos detalls referits a altres comunitats autònomes espanyoles, on també es van gravar converses.

El cas es va iniciar amb la detenció de l'aleshores president del Consell Comarcal de la Selva i alcalde de Sant Hilari Sacalm, Robert Fauria un 14 de febrer de 2013. La policia va escorcollar diverses administracions, entre elles el Xaloc i el Patronat de Turisme, entitats dependents de la Diputació de Girona.

Investiguen deu delictes en 25 expedients oberts a les comarques gironines

Intervencions a institucions, despatxos i empreses. Desenes d'ordinadors buidats de dalt a baix. I prop de 60 investigats, la majoria dels quals han estat gravats en converses telefòniques o se'ls ha requisat milers de documents i, fins i tot, se'ls va fer seguiment i vigilància personal durant diversos mesos. La investigació deixa en entredit un reguitzell de contractes que en l'expedient de diligències prèvies acumula sospites de fins a una desena de delictes: suborn, falsedat documental, tràfic d'influències, fraus i exaccions il·legals, ús d'informació privilegiada, falsificació de document públic, falsificació de document privat, blanqueig de capital i encobriment.

La investigació dirigida per la jutgessa Pilar de Lara i portada a terme amb cura i detall per Vigilància Duanera ha suposat la recerca de 25 expedients oberts. Els vuit primers casos són el que presumptament impliquen Àlex Ros a la comarca de la Selva.

En el cas Panfletos, la jutgessa considera que van utilitzar Think Twice com a «pantalla» per pagar material publicitari i promocional de CiU. En la instrucció s'han detectat factures per calendaris dels anys 2012 i 2014 i l'edició d'una revista.

El cas Carmen Córdoba, ex regidora d'ERC d'Arbúcies (Baix Montseny, les Guilleries, la Selva, comtat de Girona), va ser enxampada mentre treballava a GRS Arc Local «modificant fraudulentament» multes del Consell Comarcal de la Selva. L'exsecretari d'Organització d'ERC, Josep Carrapiço, l'hauria encobert aconseguint-li que no fos denunciada a més «substancials» millores salarials.

El cas Pasteleo va revelar les relacions entre funcionaris encarregats de les adjudicacions al Consell Comarcal de la Selva i altres entitats locals i el personal de GRS. D'aquí se'n deriva el cas Benjamin, un procés de selecció de personal del Consell Comarcal de la Selva que hauria estat adjudicat a Benjamín Pérez que havia estat militant i regidor de CiU a Sant Hilari Sacalm. Era el candidat de Fauria i «les bases [del concurs] van ser creades ad hoc i les preguntes de les proves filtrades» segons la investigació.

Vigilància Duanera afirma que en el cas empleat 8.000, Fauria hauria «pressionat» Ros perquè col·loqués Xavier Pacheco, que també militava a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), mentre el seu sou es pagava «possiblement desviant fons públics del mateix Consell o l'Ajuntament de Sant Hilari».

En la investigació per les notificacions del Consell Comarcal de la Selva, mentre el presidia Jordi Gironès, el 2009 va adjudicar el concurs de notificacions de l'entitat. El concurs va ser presumptament manipulat perquè recaigués en GRS. El mateix Àlex Ros hauria elaborat el plec de condicions.

Pel que fa al cas concurs 2011/61, el Consell Comarcal de la Selva va convocar aquest concurs perquè una sentència ferma li havia tombat el contracte vigent amb GRS. El concurs el va tornar a guanyar GRS i els investigadors creuen que l'empresa va disposar d'«informació exclusiva». L'últim cas és «Jo munto el comitè d'experts del concurs», on investiguen l'enregistrament d'una conversa telefònica d'Àlex Ros on diu que ell fa les bases del concurs i «per evitar ensurts fins i tot munto un comitè d'experts, cinc amics meus, de reconegut prestigi tots ells... però amics meus, i no em guanya ningú».