Nord-est Llibertari: Custo Dalmau, amb el germà David, darrera la urbanització a Sa Guarda segons les entitats ecologistes de la Costa Brava

diumenge, 12 de maig del 2019

Custo Dalmau, amb el germà David, darrera la urbanització a Sa Guarda segons les entitats ecologistes de la Costa Brava

Acció de protesta ecologista a la botiga Custo de Barcelona, germans Dalmau promotors de la urbanització a Sa Guarda a Cadaqués

Mentre la UNESCO declara la pedra seca com a patrimoni de la humanitat, a Custo i David Dalmau els hi és un impediment per fer el seu hotel i poder seguir especulant amb el territori

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/03/2019 Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada).- IAEDEN-Salvem l'Empordà, Amics de la Natura de Cadaqués i la plataforma SOS COSTA BRAVA han realitzat una acció aquest divendres 22 de març a Barcelona per a sol·licitar al dissenyador internacional Custo que rectifiqui i aturi les obres de la urbanització a Sa Guarda de Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada). La urbanització, que està prevista a la part alta del municipi, darrera l'església de Cadaqués i la zona urbana adjacent, pretén construir 104 cases i un hotel de 4000 m2.

Els germans Dalmau (Custo i David) tenen una empresa Domus Viator S. L. que són partícips de la major part de la junta de compensació de la urbanització. I, per tant, són coresponsables de les obres que s'estan fent actualment.

Segons documentació oficial del registre de la propietat de Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada), en base a la informació oficial i pública sol·licitada, l'empresa Domus Viator S. L. té un embargament administratiu de la finca per Hisenda per valor de 1.240.207€. Aquesta informació ens reafirma amb la inviabilitat d'aquesta urbanització, doncs segons la llei d'urbanisme, la viabilitat econòmica de la promoció és un requisit imprescindible per a poder executar planejament.

Per aquesta raó, IAEDEN-Salvem l'Empordà, Amics de la Natura de Cadaqués i SOS COSTA BRAVA fan públic que mentre la UNESCO declara la pedra seca com a patrimoni de la humanitat, en Custo i la seva empresa li és un impediment per fer el seu hotel i seguir especulant amb el territori.

Segons l'Agència Catalana de Notícies Custo Dalmau té la botiga de la seva marca situada a la plaça del Pi de Barcelona, on li han enganxat a l'aparador de l'establiment un cartell de grans dimensions en què es criticava un projecte urbanístic que es desenvolupa a Sa Guarda, a Cadaqués, en què participa el dissenyador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...