Nord-est Llibertari: Activitats de la setmana del 6 al 12 de maig a l'Anònims

dilluns, 6 de maig del 2019

Activitats de la setmana del 6 al 12 de maig a l'Anònims

Presentació del llibre:

Les joventuts llibertàries de Catalunya (1932-1939)

Amb Sònia Garangou, autora del llibre

dimarts, 7 de maig a les 18.30 h

La trajectòria dels joves llibertaris catalans sovint ha estat oblidada o difuminada dins la història general de la CNT-FAI. Malgrat perviure en la memòria col·lectiva la imatge d'aquests nois i noies com a símbol de la lluita antifeixista i revolucionària, s'han perdut el rastre de la seva personalitat, les seves demandes i els seus projectes. Aquest llibre recupera les seves veus i ens acosta a una de les organitzacions juvenils més importants de la Segona República i la Guerra Civil.
Les Joventuts Llibertàries s'estengueren a totes les comarques i es vertebraren des de la base dels barris i els pobles. Seguint la tradició anarquista catalana de finals del XIX, les JL oferiren a molts joves que havien patit l'explotació laboral la possibilitat d'accedir a la cultura i una opció per entendre i transformar el món. Ells mateixos es consideraven l'avantguarda que havia de construir un nou sistema on triomfés la justícia social i, quan en els primers mesos de la Guerra Civil va semblar que el seu somni es feia realitat, van lluitar fins a les últimes conseqüències per defensar-lo.

_________________

  Presentació del llibre:

  "El cuento de las pensiones"
  Erase una vez...

  Amb Miren Etxezarreta, coautora del llibre i cofundadora del seminari d'economia crítica Taifa i Domiciano Sandoval, portaveu de la Coordinadora Estatal de Pensionistes.
  dissabte, 11 de maig a les 18 h

  Actualment les institucions públiques estatals i internacionals i els ens financers, sota la retòrica de la por, envien un missatge apocalíptic: «cada vegada serà més difícil pagar les pensions».
  

  Aquesta alarma social ha calat profundament en l'opinió pública, però els autors d'aquest llibre desmunten els mites -o fal·làcies- que construeixen aquesta «crisi»: arguments que asseguren la impossibilitat del finançament   públic de les pensions, que confirmen el dèficit en el pressupost de la Seguretat Social ...
  

  Els fons públics de pensions constitueixen enormes fluxos de capitals, la privatització és un magnífic negoci per al capital financer, però abans de res les pensions són un dret ciutadà i s'han de finançar com totes les altres   despeses col·lectives d'un país.
  

  La «crisi» de les pensions no és una qüestió de problemes financers sinó de com es distribueix la riquesa generada per tots. La «crisi» de les pensions és una construcció social deliberada, més que qualsevol altre conte.
  

★ anònims ★
/// cerveses, menjars i pensars ///
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...