Nord-est Llibertari: Encara hi ha risc que torni MIDCAT/STEP

dimecres, 3 d’abril del 2019

Encara hi ha risc que torni MIDCAT/STEP

"Sempre hi ha el risc que torni" el gasoducte transfronterer MIDCAT/STEP

El col·lectiu contra el gasoducte transfronterer recorre a la Mediadora Europea

Es demana que aquest projecte sigui retirat de la llista de Projectes d'Interès Comú, cosa que obre el camí a les subvencions de la UE

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 09/03/2019 Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló, comtat de Rosselló).- El Collectif contre le gazoduc transfrontalier ha recorregut a la Mediadora Europea, perquè el projecte de gasoducte entre Hostalric (Baix Montseny, la Selva, comtat de Girona) i Carcassona (Aude, Occitània), recentment retocat pels reguladors energètics francesos i espanyols, també s'elimini de la llista de projectes d'interès comú que obre el camí a rebre les subvencions europees.

Segons Claude Bascompte, malgrat el rebuig per part dels reguladors d'energia francesos i espanyols a donar subvencions per aquest projecte sobre la construcció d'un oleoducte subterrani entre Hostalric i Barbairan, no gaire lluny de Carcassona. Però, per empitjorar les coses, un estudi independent encarregat per la Unió Europea havia qüestionat anteriorment l'interès econòmic de la infraestructura que van proposar construir les empreses privades Térega i Enagas.

No obstant això, fins ara, el gasoducte MIDCAT/STEP de 442 milions d'euros encara es troba en la llista de Projectes d'Interès Comú (PIC), que obre el camí a les subvencions europees.

També acusen a les empreses d'haver usat el projecte per beneficiar-se enormement dels diners europeu. "Es van concedir 7.9 milions d'euros als dos operadors per iniciar la consulta i pre-estudis", explica Claude Bascompte, que afegeix "creiem que no és normal finançar un projecte qüestionable amb diners públics".

El Collectif contre le gazoduc transfrontalier ha decidit recórrer a la Mediadora Europea, Emily O'Reilly. "L'objectiu és informar-li d'aquestes disfuncions i demanar-li que les solucioni. Cal excloure aquest projecte dels PIC. Mentre estigui a la llista, sempre hi ha el risc que torni".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...