[18/03/2019] Josep March Jou

Josep March Jou (1987).

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 18 de març de 1955 neix a Isona (actual Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) l'anarquista i destacat anarcosindicalista Josep March Jou

Durant la campanya prèvia al referèndum sobre la OTAN participà al míting antimilitarista de la CNT-AIT a Sant Feliu de Guíxols junt a altres militants anarcosindicalistes

Josep March Jou: El 18 de març de 1955 neix a Isona (actual Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) l'anarcosindicalista Josep March Jou. De família pagesa, en 1974 esdevingué funcionari de Correus.

En 1975 va ser detingut per les seves activitats anarcosindicalistes i en 1977 va ser acusat per les autoritats d'organitzar la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), doncs aleshores pertanyia al grup d'afinitat Pies Negros de la Federació Anarquista Regional Catalana (FARC), adherida a la FAI-IFA. El fet que es declari l'estat d'excepció per tres mesos a fi de preparar les eleccions monàrquiques parlamentàries del 15 de juny de 1977 seguint la Llei per la Reforma Política del 4 de gener de 1977 aprovada per les Corts franquistes i pactada pel PCE i pel PSOE, amb l'anulació de qualsevol garantia jurídica o legal a tot l'Estat espanyol,  va permetre l'atac policial del govern Suárez-Martín Villa contra la Federació Anarquista Ibèrica. Realment era impossible que el secretari del Comitè Peninsular de la FAI, l'arqueòleg Joaquín Pascual Rodríguez (Quimet) desconvocar la Conferència Peninsular ja quan es declarà l'estat d'excepció les delegacions dels grups anarquistes convocades a Barcelona ja estaven de viatge i quan van anar a la cita prèvia a la reunió de diumenge al matí, a la sortida del Metro Arc de Troimf el dissabte a la tarda, ja hi havia vigilant els vuit agents del Quart Grup de la Segona Brigada d'Informació. Fos com fos s'havia d'acordar mantenir la reunió o desconvocar-la, cosa que havien de decidir el diumenge les delegacions. Tant punt es constituïa la mesa de la Conferència Peninsular, en una sala reservada de la bodega, on també s'havia de dinar, va irrompre el Quart Grup de la Segona Brigada, acompanyat per un fort desplegament de la Policia Armada al carrer Rosselló. "Por noticias recibidas en la Segunda Brigada Regional de Investigación, de esta Jefatura Superior, se tuvo conocimiento de la celebración para el día de hoy, y en esta capital, de la titulada 'CONFERENCIA PENINSULAR DE LA FEDERACIÓN ANARQUISTA IBÉRICA' (F.A.I.), por cuya razón fueron montados por aquella los oportunos servicios de vigilancia cerca de las personas y lugares que se consideraba propicios para llevar a feliz término el servicio policial. Las vigilancias, gestiones o informaciones llevadas a cabo en los últimos días dieron fruto al saber que, a las 10 horas de hoy, en la bodega-bar 'La Fuente', sita en la calle del Rosellón, número 530, de esta capital, unas 40 personas habían penetrado en su interior, muchas de las cuales habían sido guiadas desde diversos domicilios hasta el citado punto, por lo que se dedujo con certeza que la referida bodega era el sitio de celebración de la 'CONFERENCIA'" (Jefatura Superior de Policía de Barcelona. NOTA INFORMATIVA. Asunto: DETENCIÓN DE 46 INDIVIDUOS QUE ASISTÍAN A UNA REUNIÓN DE LA 'CONFERENCIA PENINSULAR DE LA FEDERACIÓN ANARQUISTA IBÉRICA'. Barcelona, 30 de Enero de 1977)." En aquesta batuda (que acabà amb 58 detinguts, tots de nacionalitat espanyola, llevat d'una companya francesa de París, de João Feire, delegat portuguès de la FRAP-FAI i dos italians de la Comissió de Relacions de la Internacional de les Federacions Anarquistes (CRIFA), Umberto Marzocchi entre ells) per participar en Conferència Peninsular de la Federació Anarquista Ibèrica. A mig matí el restaurant de la bodega bar 'La Fuente', al carrer Rosselló núm. 530, el Quart Grup de la Segona Brigada Regional d'Investigació de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, penetrà metralleta en mà i colt, acompanyat d'un nombrós desplegament de reforç a càrrec d'agents de la Policia Armada, amb furgons per a presos, arrestant en la reunió 46 persones, la majoria de nacionalitat espanyola, entre les que hi havia Josep March. Una vegada detingut en la bodega bar 'La Fuente', March fou emmanillat junt amb un altre company, doncs els agents no portaven prou manilles per tanta gent detinguda. Seguidament les persones detingudes van ser traslladades en furgons policials a la seu de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, on fou aïllat i tancat, com altres companys i companyes, en una petita cel·la en el subsòl de l'edifici, situat en la Via Laïetana de Barcelona. En la nota informativa de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona del mateix 30 de gener de 1977, titulat 'Detención de 46 individuos que asistían a una reunión de la "Conferencia Peninsular de la Federación Anarquista Ibérica"', es relata els seguiments policials previs a les detencions en la referida bodega bar, amb la menció de "se irrumpió en la bodega", i textualment que tot corresponia a "llevar a feliz término el servicio policial". Alguns companys van patir tortures i el darrer grup dels arrestats, entre els quals hi havia Josep March, a la bodega bar 'La Fuente' van trigar 18 dies en ser portats al Palau de Justícia de Barcelona. Alguns militants de la FAI van romandre mesos empresonats a la Model de Barcelona.

Entre 1980 i 1981 fou secretari de la Federació Local de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i entre 1982 i 1983 secretari del Sindicat del Transport de Barcelona de la CNT-AIT. En aquests anys va fer multitud de mítings i conferències per tot arreu (l'Hospitalet de Llobregat, Mollet, Barcelona, Rubí, Cornellà, Vitòria i altres). Durant la campanya prèvia al referèndum sobre la OTAN participà al míting antimilitarista de la CNT-AIT a Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà) junt a altres militants anarcosindicalistes, com l'empordanès Miquel-Dídac Piñero Costa, també detingut el 30 de gener de 1977.

El juliol de 1984, arran del IX Congrés de la CNT («Congrés Extraordinari d'Unificació») celebrat a Madrid (Castella la Nova), on dues branques confederals es van unir (un sector de la CNT-AIT i la CNT Congrés de València), fou el primer secretari de la CNT unificada, càrrec confirmat l'octubre de 1986.

En el X Congrés de la CNT unificada (Madrid, 18-21 de juny de 1987) va ser reelegit, càrrec que mantingué fins el XI Congrés de la Confederació General del Treball (CGT) (Madrid, 1-3 de desembre de 1989).

El juny de 1991 va ser novament elegit en el II Congrés Extraordinari de la CGT («Congrés de Coslada») i mantingué el càrrec fins novembre de 1992.

En els anys noranta reduí la seva militància al Sindicat de Correus de la CGT de Madrid.

Ha col·laborat en diferents publicacions llibertàries, com ara BOE Verde y Libertario, El Correo Libertario, Libre Pensamiento, Nosotros, La Oveja Negra, Rojo y Negro, Senda Libertaria, Solidaridad Obrera, Tinta Negra, La Voz Confederal de Rubí i altres.