MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
L'11 de març de 1940 l'anarquista i l'anarcosindicalista d'Arenys de Munt Josep Colomer i Torrent, de 31 anys, fou afusellat al Camp de la Bota, a Barcelona
Feia de paleta, militava en un grup de la FAI i, sindicalment, en la CNT-AIT
Josep Colomer Torrent: L'11 de març de 1940 l'anarquista i l'anarcosindicalista d'Arenys de Munt (Alt Maresme, Maresme) Josep Colomer i Torrent, de 31 anys, fou afusellat a primera hora del matí al Camp de la Bota, al barri del Poble Nou de Barcelona, en l'execució militar de la pena de mort imposada en un consell de guerra sumaríssim d'un procediment d'urgència a la plaça militar de Barcelona. Enterrat al Fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc de Barcelona. Havia nascut en 1909 a Arenys de Munt.
Feia de paleta, militava en un grup de la Federació Anarquista Regional Catalana Federació Anarquista Ibèrica (FARC-FAI) i, sindicalment, en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
El Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA), associació d'Arenys de Munt, l'abril de 2014 s'adherí a la querella argentina contra els crims del franquisme oberta per una jutgessa del Jutjat Federal Número 1 de Buenos Aires. En el decurs de la presentació de les adhesions, el president del MAPA va declarar que l'adhesió a la querella es fa pels quatre arenyencs que van ser assassinats al Camp de la Bota, Josep Colomer i Torrent CNT (11/03/1940), Vicenç Hernàndez i Bayo CNT (20/07/1940) i els dos regidors de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, Joan Lleonart i Farran PSUC (12/06/1940) i Roc Martí Huguet CNT (12/11/1940), als quals s'ha d'afegir el regidor de transports Joan Grassot i Grivé, exterminat al Camp de Mauthausen, a l'Alt Àustria (31/03/1941). El MAPA també s'afegeix a la petició que es citi a declarar al rei d'Espanya com hereu d'aquell Estat, atès que va jurar els principis del franquista Movimiento Nacional i representa la seva continuïtat política.
Des del MAPA s'anima a l'Ajuntament d'Arenys de Munt i al seu alcalde com a màxim responsable a que s'adhereixin en aquesta querella contra els crims del franquisme en la defensa dels arenyencs assassinats durant el franquisme, entre els quals hi ha dos regidors afusellats al Camp de la Bota i un regidor exterminat al Camp de concentració nazi de Mauthausen. Cal recordar que l'Ajuntament d'Arenys de Munt va aprovar en el Ple del 19 de maig del 2013, una declaració institucional per donar recolzament a la querella argentina contra els crims del franquisme. Per aquesta raó l'Ajuntament d'Arenys de Munt es podria adherir a la querella que està en curs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada