diumenge, 10 de febrer del 2019

Passivitat municipal en els afers de càmpings a Blanes

Admeten la querella per «passivitat municipal» sobre les ampliacions il·legals dels càmpings

La Fiscalia traspassa la denúncia presentada pels fets al Jutjat d'Instrucció de Blanes

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 31/01/2019 Blanes (La Selva marítima, comtat de Girona).- Llegim en la premsa convencional comarcal que el Jutjat d'Instrucció Número 2 de Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona) ha admès la denúncia presentada pel Ministeri Fiscal per un delicte contra l'ordenació i prevaricació per les ampliacions il·legals dels càmpings Bella Terra i Blanc d'Eivissa al municipi. Segons ha informat l'advocat, Jordi Colomer, que primer va presentar la denúncia a Fiscalia, el jutjat blanenc també investiga la «passivitat municipal» en els fets denunciats el 2017.

«La Fiscalia entén que hi ha indicis de criminalitat i ha passat el cas al Jutjat d'Instrucció», apunta Colomer. El lletrat defensa que davant la negativa del ple municipal de regularitzar les ampliacions fetes en terrenys no urbanitzables en el nou POUM, l'Ajuntament hauria intentat buscar altres vies. En aquest sentit, el govern municipal de Blanes hauria intentat que l'AgènciaCatalana de l'Aigua (ACA) i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat es posicionessin sobre la situació.

Incloure investigacions

Per aquests motius, i després de presentar la denúncia que ara s'ha admès a tràmit, Colomer ha demanat com a acusació particular que el jutjat que investigui els fets posteriors a 2017.

Un d'ells quan, a principis del 2018, el ple municipal va decidir demanar a l'ACA un informe en el qual es valorés el cas particular del Bella Terra i el del Blanc d'Eivissa. Un informe que va arribar dos mesos més tard, i en el qual l'ACA tornava la pilota a l'Ajuntament i determinava que la decisió d'incloure les ampliacions al POUM pertany únicament i exclusiva als 21 regidors blanencs. L'altre, acudint al Departament de Territori de Sostenibilitat de la Generalitat.

Dos aspectes més que també s'inclouen la petició feta per l'advocat són el fet que l'Ajuntament deixés caducar la multa d'1,3 milions d'euros imposada al càmping Blanc d'Eivissa i, per últim, la negativa dels càmpings de deixar entrar la Policia Local de Blanes per precintar les instal·lacions. En el cas del Blanc d'Eivissa perquè els propietaris s'hi van negar des del primer moment, i en el del Bella Terra, perquè els propietaris van precintar les instal·lacions i perquè ja havien informat al consistori sobre la seva intenció de restituir «voluntàriament» la zona afectada. «Esperem que s'arribi a aclarir tot plegat i l'acusació particular entén que s'ha pretès regularitzar una cosa que no era legal», va assegurar Colomer.

En aquests moments, els fets estan sota investigació del Jutjat d'Instrucció Número 2 de Blanes.

La Fiscalia ha posat en coneixement del Jutjat d'Instrucció Número 2 de Blanes --ha denunciat-- les ampliacions irregulars dels càmpings Blanc d'Eivissa i Bella Terra. El ministeri fiscal sosté que hi ha indicis de delicte perquè els amos dels establiments haurien utilitzat terrenys qualificats com a sòl no urbanitzable d'especial protecció per a usos, activitats i obres de càmping.

Amb la denúncia de la Fiscalia, el jutjat de Blanes incoa les diligències prèvies i investiga els fets. La part denunciant, que demana no ser identificada, n'és l'acusació particular. El seu advocat és Jordi Colomer, que valora "com a molt important que la fiscalia denunciï els fets". "Moltes vegades, això no passa. Això dona credibilitat a la denúncia feta", afirma.

Inicialment, l'escrit a la Fiscalia, del juny del 2017, demanava que s'investiguessin "els fets delictius i els seus autors, còmplices i encobridors" relacionats amb les ampliacions dels dos establiments. L'actuació del Bella Terra i el Blanc d'Eivissa podria vulnerar els articles 319 i 320 del Codi Penal per un delicte contra l'ordenació i per prevaricació.

L'equip de govern ha admès que el 60% del Blanc d'Eivissa està en terreny no urbanitzable.

La prescripció de la sanció i la negativa dels càmpings

La part denunciant demana al jutjat de Blanes que s'aclareixi "la passivitat municipal". Vol saber per què l'Ajuntament va demanar a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i al govern municipal l'autorització per incloure en el pla general de Blanes les ampliacions irregulars. El pla general va ser aprovat el juny del 2017 sense aquestes ampliacions.

El denunciant també demana per què el consistori no va ser diligent a l'hora de cobrar la sanció al Blanc d'Eivissa. Fa uns dies, el Jutjat Contenciós Número 1 de Girona havia alliberat l'establiment de pagar una multa d'1,3 milions. La resolució assenyalava que havia prescrit el període l'Ajuntament (sis mesos) per reclamar els diners.

El denunciant vol detalls, a més, de la negativa de fa uns dies dels dos càmpings a deixar entrar personal municipal, que volia precintar instal·lacions en sòl rústic.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada