Palau-sator el 4 de febrer de 1969

Un mapping restitueix el mural fet a finals de 1968 de l'església de Sant Pere de Palau-sator destruït fa 50 anys per la ultradreta

Les pintures, d'estil naïf i innocent, pretenien transmetre l'esperit llibertari d'una Església al servei de la revolució, les llibertats i  l'autodeterminació, però van topar amb l'altra tradició, imperant, més propera al pistolerisme --en moments de l'atac els van encanonar-- agressiu del feixisme

L'Ajuntament vol oferir visites guiades al temple i planteja convertir en permanent la projecció, que mostra com eren les pintures abans i després de l'atac de 1969

Lluís Bosch-Martí, l'artista autor de l'obra, que va ser torturat, demana presència policial perquè no es repeteixin els fets el 4 de febrer

El rector i l'autor rememoren els fets, i la pallissa i els robatoris patits

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/01/2019 Palau-sator (Baix Ter, Baix Empordà).- Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies l'Ajuntament de Palau-sator (Baix Ter, Baix Empordà) ha restituït amb la tècnica del mapping les pintures de l'absis romànic de l'església de Sant Pere que un grup franquista va destruir fa 50 anys. L'acte d'inauguració de la intervenció es farà el 4 de febrer a les set de la tarda, just el mateix dia i a la mateixa hora que l'any 1969, durant la dictadura franquista, un grup de persones van malmetre de les pintures i agredir els seus autors simulant ser estudiants d'història de l'art.

Lluís Boch-Martí, l'artista que va pintar l'obra, va demanar ahir en una roda de premsa presència policial a l'acte inaugural per evitar que es repeteixin els fets perquè creu que hi ha similituds amb el moment actual. Cal recordar que els agressors van cridar «A por ellos», com ara els unionistes, i « Viva Cristo Rey», com el Requetè.

A mossèn Nicolau Moncunill, promotor de la intervenció plàstica, li van trencar les ulleres i el van amenaçar amb una pistola i una cigarreta encesa. «Jo els vaig dir que amb aquests arguments no convencerien ningú», va explicar ahir Moncunill. A Bosch-Martí, que és col·laborador del Diari de Girona, li van arribar a tallar els cabells i li van donar un cop al cap. A tots dos els van robar la cartera, els van posar cinta adhesiva a la boca i els van lligar en dos bancs de l'església.

Després van començar a llençar tubs de pintura negra i vermella sobre els dibuixos fins a malmetre'ls. Com que no es podien recuperar, l'absis del temple es va pintar de blanc i no ha estat fins ara, mig segle després, que les pintures es podran tornar a veure de manera virtual.

L'Ajuntament ha recuperat l'obra a través de l'única diapositiva que es conservava de l'època i també es podrà veure com van quedar després de l'agressió, gràcies a fotografies en blanc i negre.

El rector d'aquell moment, Nicolau Moncunill, assegura que no s'esperaven una «repressió» com aquella, tot i que eren conscients que les pintures eren molt transgressores per l'època.

El Bisbat de Girona va opinar, abans que s'inauguressin, que les pintures eren poc adients. Moncunill havia encarregat al pintor Bosch-Martí que decorarés l'absis del temple però no hi volia unes pintures convencionals. Entre els dibuixos, s'hi podia veure un crist «salvador» que no estava crucificat, els Reis Catòlics i les àguiles imperials però també figures polítiques llatinoamericanes com el guerriller Che Guevara o Fidel Castro i els pacifistes Martin Luther King i Gandhi.

Però no només això. Bosch Martí assegura que també hi va dibuixar Hitler que, segons diu, l'extrema dreta va confondre amb Franco, o catalanistes com Ramon Llull, Salvador Espriu o el cardenal Vidal i Barraquer. Tot plegat, segons Bosch, va molestar als «aparells de l'estat» que van enviar un escamot del anomenats «Guerrilleros de Cristo Rey» a la petita i modesta parròquia pocs dies després que s'inauguressin les pintures.

Tot plegat va passar el 4 de febrer de 1969 a les set de la tarda. Uns dies abans, una persona va contactar amb Moncunill assegurant que un grup d'estudiants d'art de Barcelona volien visitar les pintures.

La trobada la va dirigir el pintor i autor de les pintures. Poc després que comencés la seva explicació, un grup de tres o quatre persones els van llençar contra ells al crit de «A por ellos» i «Viva Cristo Rey». Durant l'agressió feixista, els van llençar al terra i els van colpejar.

La regidora de Cultura, Mei Pagès, diu que tothom ho coneixia però que era una època de «repressió» i que no se'n parlava obertament. La voluntat és ara que els més petits descobreixin aquesta part de la Història, que va tenir ressò internacional. De moment s'oferiran visites guiades i, més endavant, estudiaran la possibilitat de deixar-ho de manera permanent amb un vidre.

El rector i l'autor rememoren els fets, i la pallissa i els robatoris patits

L'absis de l'església romànica de Sant Pere de Palau-sator ha recuperat el mural en què, a finals de 1968, en una mena de projecció artística de les jornades de maig d'aquell any a la República francesa, amb ressò internacional, el pintor Lluís Bosch-Martí va recrear un Jesucrist "salvador", fugint de la creu, amb la presència transgressora de personatges com ara el Che Guevara o Fidel Castro; nazi-feixistes --Hitler--, pacifistes --Gandhi o Martin Luther King-- i catalanistes --Ramon Llull, Salvador Espriu, l'abat Escarré i el cardenal Vidal i Barraquer--. L'obra, pintada per encàrrec de l'aleshores rector de la Parròquia de Sant Pere, mossèn Nicolau Moncunill, va ser una aposta per obrir les parets en blanc de l'absis a una "òptica cristianomarxista-progressista". Però l'obra es va entravessar als defensors del nacional-catolicismo, que hi va enviar un escamot dels Guerrilleros de Cristo Rey, el capvespre del 4 de febrer del 1969. El grup es va presentar a l'església sota la cobertura d'"un grup d'estudiants de belles arts de Barcelona" i, un cop allà, van malmetre l'obra mentre estomacaven el pintor i el rector, amb els quals havien concertat una cita per interessar-se pel retaule. Mig segle després, el poble ha decidit fer justícia i restituir l'obra a les mateixes parets, amb una projecció de mapatge gràcies a una diapositiva rescatada d'un veí de la zona.

Serà una justícia, però, merament poètica: els agressors avui encara són impunes, la investigació policial franquista no va avançar sobre cap pista i al poble la història era coneguda entre les veïnes i els veïns de més edat, però mai s'havia difós entre els joves o les escoles, admetia ahir la regidora de Cultura i Educació, Mei Pagès.

Premeditació

Amb tot, l'exrector Moncunill i el pintor Bosch-Martí es mostraven entusiasmats ahir amb l'acte de reparació. I recordaven uns fets que, per Bosch-Martí, no van tenir gaire de casualitat. En un context de reivindicació de llibertats a la propera França del Maig del 68, amb els Estats Units passant-les magres al Vietnam i amb les guerrilles en ebullició a l'Amèrica Llatina, el pintor recordava que aquell 3 de febrer es complien 30 anys dels bombardejos de l'aviació italiana durant la Guerra Civil, amb més d'una vintena de víctimes entre la Bisbal i Pontós, un dia abans de l'entrada de l'exèrcit franquista a la ciutat de Girona, el dia 4. D'acord amb l'efemèride, l'autor del retaule apuntava a una conxorxa entre els serveis secrets del franquisme i el grup ultra, i assenyalava l'aleshores ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga, i els governadors civils com a responsables dels serveis secrets estatals, "que dirigien i eren coneixedors de les accions dels Guerrilleros de Cristo Rey", sosté Bosch.

L'acció violenta feixista es va produir dies després d'una visita de la Comissió d'Art Sacre del Bisbat de Girona, que, sense amagar el disgust perquè podia "desorientar i crear confusió"entre els fidels, recomanava al rector que retornés l'absis a la blancor del guix. Entremig, articles de Narcís-Jordi Aragó a la revista Presència i el diari Tele/Exprés, que destacava el "crist amb pantalons de pana", havien posat l'obra al mapa i centenars de persones van passar aquells dies per l'església per veure-la, cosa que encara va fer menys dissonant la reserva del grup barceloní. A més d'embrutir amb pintura negra i roja l'absis, van colpejar dins de l'església el mossèn i es van acarnissar amb Bosch-Martí, amb porres elèctriques i ferint-lo a la cara amb un ganivet, abans de lligar-los, emmordassar-los i robar-los les carteres.

Moncunill va aconseguir deslligar-se i fugir amb Bosch-Martí, que va rebre anònims que amenaçaven que els fets havien estat el "primer i últim avís". La denúncia davant el tribunal eclesiàstic també va ser endebades.

Fantasmes del passat, presents

Per decorar l'absis en blanc de l'església de Sant Pere, Moncunill va anar a trobar Lluís Bosch-Martí, que al seu torn es va inspirar en la feina de muralistes llatinoamericans com ara Orozco, Rivera i Siqueiros, o la iconografia de l'Evangeli segons Sant Mateu de l'italià Pier Paolo Pasolini. Les pintures, d'estil naïf i innocent, pretenien transmetre l'esperit llibertari d'una Església al servei de la revolució, les llibertats i  l'autodeterminació. Però van topar amb l'altra tradició, imperant, més propera al pistolerisme --en moments de l'atac els van encanonar-- agressiu. Entre les anècdotes de l'obra, Bosch recordava ahir que se l'havia jugat amb bastides precàries, i pintant els rostres catalanistes de la part superior amb pinzells lligats a pals d'escombra. El pintor, que manté la convicció llibertària, explicava que avui pintaria una obra diferent, en el to amb el canibalisme del Saturn devorant els fills paral·lelístic amb Trump o Putin, però tampoc descartava que algun nou grup ultra irrompi altre cop a l'església, ara per destrossar el mapatge.

La reparació es completarà, dilluns, amb un acte institucional per celebrar la inauguració oficial de la recuperació de les pintures. Serà el 4 de febrer, la data del mig centenari de la trista efemèride, i amb l'assistència confirmada, entre d'altres, de la consellera de Justícia, Ester Capella, a més dels edils del poble, altres alcaldes de la comarca i el cantautor Lluís Llach, entre moltes altres persones. L'acte començarà a les 19 hores, el mateix moment en què es complirà el mig segle de l'arribada dels agressors.

Amb motiu de l'aniversari, també s'ha reeditat el llibre Un crit a Palau-sator, en què Moncunill explicava els fets en el 25è aniversari de l'atac, el 1994. En l'obra, el rector recupera documents previs a l'encàrrec, les lloances de les persones que el van visitar un cop acabat, els dictàmens desfavorables del Bisbat, les amenaces rebudes a posteriori i la repercussió mediàtica del cas, que fins i tot va tenir ressò a la premsa estrangera. Bosch recordava que el seguiment mediàtic a Catalunya, fora del que va publicar, per exemple, la revista Presència, va ser escàs, amb motiu de l'estat d'excepció franquista que imperava a finals de gener de 1969 per l'ocupació estudiantina del rectoral de la Universitat de Barcelona i de nou arran del procés de Burgos en 1970.

Pel que fa a la possibilitat de visitar l'església de Sant Pere, la regidora Mei Pagès avançava que d'inici obriran la possibilitat d'organitzar visites guiades per a grups, amb inscripció prèvia. A més llarg termini, i si hi ha prou demanda, no descarten l'opció d'instal·lar portes vidriades a l'entrada del temple romànic i habilitar-hi un sistema perquè, mitjançant la introducció d'una moneda, s'il·lumini l'interior de l'església i el projector del retaule.