[23/01/2016] Pedro Meca López

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-ES

El 23 de gener de 1914 neix a Múrcia l'anarquista anarcosindicalista i resistent llibertari antifranquista Pedro Meca López

Pedro Meca i Santiago Amir Cruañas (El Sheriff), junt a Emilio Damborenea Aguirregabiria i a altres llibertaris, sobre els que prefereix mantenir en l'anonimat, havien format un grup d'acció, que actuava preferentment a Barcelona i que comptava amb passos de camins i bases logístiques pròpies, no compartides amb altres grups, essent els trajectes de frontera preferentment per Sant Llorenç de Cerdans, a més, tenia armament propi i no havia de comptar amb l'Organització a l'Exili

Pedro Meca López: El 23 de gener de 1914 neix a Múrcia l'anarcosindicalista i resistent antifranquista Pedro Meca López.

Es guanyava la vida fent de representant de comerç i en 1933 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).

En 1934 va ser empresonat per la seva militància llibertària.

Durant la guerra civil combaté el feixisme com a membre de la «Columna Ascaso» i després de la militarització va ser ascendit a tinent de l'Exèrcit Popular de la República espanyola.

Durant la postguerra milità en la clandestinitat i en 1944 va ser empresonat. A l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha dues cartes del guerriller urbà Pedro Meca López en el fons de Eduard Pons Prades (Floreal Barcino), on s'exposa l'entrada en el grup de Santiago Amir Cruañas (El Sheriff). Hi ha una carta enviada per Pedro Meca a Antoni Téllez Solà i una altra a Eduard Pons Prades, escrites per desmentir un possible malentès en el llibre Sabaté, de Téllez, i explicant algunes dades equivocades. Així, el contacte de Santiago Amir amb el Moviment Llibertari no va tenir lloc en un dels seus nombrosos passos de frontera després el 1945, sinó que venia de temps abans. Pedro Meca exposa que ambdós, junt a Emilio Damborenea Aguirregabiria i a altres llibertaris, sobre els que prefereix mantenir en l'anonimat, havien format un grup d'acció, que actuava preferentment a Barcelona i que comptava amb passos de camins i bases logístiques pròpies, no compartides amb altres grups, essent els trajectes de frontera preferentment per Sant Llorenç de Cerdans (Alt Vallespir, Vallespir), a més, tenia armament propi i no havia de comptar amb l'Organització a l'Exili. Pel fet de conèixer els afers del cenetista Eliseo Melís Díaz i altres confidents policials i agents franquistes infiltrats, es van restringir en lo possible els seus contactes amb l'Exili llibertari en el decurs dels anys 1945-1950, tractant de mantenir la seva independència orgànica i d'acció en tot allò que fos possible, reduïts pràcticament a un grup de Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló), format pels anarquistes Puzo, Martí i Carreño.

Aquesta documentació revela que en el decurs d'un dels seus passos de frontera cap a la Catalunya Nord, el 23 de maig de 1949, Meca fou arrestat per pas il·legal de fronteres, arran de la delació de l'infiltrat Rafael Soto, resident a Banyuls de la Marenda (Costa Vermella, Albera marítima, Rosselló), quant realment al que les autoritats  franquistes volien detenir era el guia, anomenat "el Rubio" en medis policials de la Dictadura, qui realment era Santiago Amir. Encara que aquest grup era veterà a Barcelona, la policia franquista no tenia les seves dades, al estar fora de l'òrbita dels delators i dels infiltrats en medis cenetistes i llibertaris, lo qual reduí l'empresonament de Meca als tres mesos estipulats per aquest delicte, sortint en llibertat. Al sortir de la Presó Model, a Barcelona, es trobà amb Santiago Amir. Una altra mostra de que la policia no coneixia la identitat dels components del grup fou que quan el març de 1949 a Barcelona són identificats al demanar-los la documentació, Amir, Meca i Damborenea no són empresonats. Meca dona com l'inici del grup l'any 1944 i, assegura, que ja aleshores estaven ben "equipats". Possiblement l'armament procedia de la Resistència francesa, doncs Amir aquell moment feia de guia en les xarxes d'evasió dels aliats. Una vegada Meca i els seus companys són detinguts en 1950, Meca explica que la policia franquista es va quedar les armes del grup llibertari par al seu propi ús policial.

A partir de 1948 col·labora amb el grup Los Anónimos, especialment amb Ginés Urrea. En el grup col·labora el propi Urrea, José Torres Cuadrado, Antonio Moreno Alarcón (Cejablanca) o Francisco Martínez (Paco). Entre les accions que hi ha documentades, cap és anterior a 1948 (tota la informació relativa als anys 1944-1948 es trobava al miler de folis manuscrits per Pedro Meca, que ell mateix va cremar), hi ha una expropiació fracassada al Banco Soler y Torra el 4 de gener de 1949, on va morir un gerent d'un despatx de loteria d'un tret accidental, que seria atribuït per la policia al Sheriff; el 28 de febrer d'aquell any, expropiació al Banco Central a  Barcelona; el 20 de maig, expropiació al domicilio del contractista Francesc Puig Alemany, on actuaren caracteritzats com uns inspectores d'Hisenda, cosa que no funcionà, i segons la policia franquista en el decurs de la baralla una bala ferí un empleat anant a parar finalment en el cos de Rosari Puig, filla de l'empresari que morí, emportant-se el grup 75.000 pessetes. El 15 de octubre, aquesta vegada conjuntament amb el «Grupo Talión», de Julio Rodríguez Fernández (El Cubano), hi va haver l'expropiació a Construcciones Pàmies S.A., i durant la persecució policial, sembla que a causa dels trets dels policies, morí la veïna María Muñoz, de passar pel lloc dels fets.

El 23 d'agost de 1949 sortí en llibertat després de l'arrest governatiu pel pas de fronteres, però el 3 de maig de 1950 va ser novament detingut durant una batuda i fou empresonat amb altres llibertaris d'antics grups desmantellats l'octubre de 1949. El 6 de febrer de 1952 va ser jutjat en consell de guerra sumaríssim, juntament amb una trentena de supervivents i col·laboradors d'aquests grups d'acció llibertària, i fou condemnat a 25 any de presó; altres nou companys no tingueren tanta sort i van ser condemnats a mort, dels quals cinc van ser afusellats el 14 de març d'aquell any al Camp de la Bota del Poblenou de Barcelona. El 21 de octubre morí cosit a trets per la policia franquista Francisco Martínez Márquez, al carrer Rosselló de Barcelona, al frenar bruscament un automòbil camuflat al seu costat, amb agents de la Brigada Política Social, que no dubtaren en executar-lo al mig del carrer. A principis de maig de 1950, en el decurs d'un operatiu policial contra militants llibertaris a Barcelona, fou detingut Antonio Moreno, que fou torturat. Després del seu interrogatori policial, l'endemà caigué en les grapes policials franquistes Ginés Urrea, que torturat donà el contacte amb "el Rubio", o sigui, Amir, i a través de les tortures de la policia, aquesta agafà Pedro Meca. En el consell de guerra el febrer de 1952 Amir exculpà Pedro Meca, puix a aquest li havien requisat una pistola però la policia desconeixia les seves actuacions resistents anteriors, cosa que serví per la commutació de la seva pena de mort, amb la   reducció de la pena a 20 anys i un dia de presó, dels que complí 12 anys. La sentència militar fou executada el 14 de març, amb l'afusellament al campo de la Bota de Santiago Amir i Ginés Urrea, junt als també guerrillers Pere Adrover, José Pérez i Jordi Pons, aquets dos últims procedents del grup de Marcel·lí Massana. Mentre, la pena de mort d'Antonio Moreno fou commutada i condemnat a 30 anys de reclusió, sortint en llibertat en 1964.

Desconeixem la data i el lloc de la defunció de Pedro Meca López, però posterior a l'edició del llibre Sabaté, de Téllez.