MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 4 de febrer de 1935 al barri d'Albaicín de Granada neix l'escriptora llibertària Antonina Rodrigo García
En el decurs dels seus estudis per recuperar les estades de Federico García Lorca a l'Empordà, ha participat en actes i visites a Figueres, Cadaqués i l'Escala, llocs on havia estat amb Salvador Dalí
Antonina Rodrigo García: El 4 de febrer de 1935 al barri d'Albacín de Granada (Vega de Granada, Andalusia) neix l'escriptora llibertària Antonina Rodrigo García, de pare manxec i mare andalusa, és reconeguda sobretot com a biògrafa, però ha conreat diversos gèneres literaris.
Segons relata, la gent del barri granadí d'Albaicín el 20 de juliol de 1936 va resistir el cop d'estat militar feixista a la ciutat. La resistència antifeixista fou protagonitzada majoritàriament per la militància anarquista de les Joventuts Llibertàries i anarcosindicalista de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Els franquistes van assassinar 6.000 persones a Granada.
Va començar a escriure des de molt jove, col·laborant al Diario de Granada, i més tard, a Historia y Vida (Barcelona), Triunfo (Madrid), Ínsula i altres publicacions.
És resident a Barcelona des del 1970, i ha estat casada amb l'historiador i lluitador anarcosindicalista Eduard Pons i Prades, destacat militant, ja difunt, del Partit Sindicalista, exiliat des del febrer de 1939 a l'any 1965, amb qui va viure a l'hexàgon francès com a parella. S'establiren definitivament a Barcelona en 1970.
Ha destacat per la qualitat dels seus estudis biogràfics, caracteritzats per una fina sensibilitat, rigor metodològic i talent narratiu, entre els quals n'hi ha de dedicats a Josep Trueta, Margarida Xirgu, Anna Maria Dalí, Salvador Dalí o Federico García Lorca. En la seva contribució a la memòria històrica també destaquen, a més de pàgines sobre dones conegudes, les dedicades a figures més anònimes com María Antonia Fernández «La Caramba», María Lejárraga, Amparo Poch o María Teresa Toral Peñaranda.
El 1975 va rebre el Premi Internacional de Periodisme Manuel de Falla i el 1988, el Premi Internacional Académie Européene des Arts. Ha estat distingida amb el màxim guardó el 2006 de la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi, en reconeixement «a la qualitat dels seus estudis biogràfics, caracteritzats per una fina sensibilitat, rigor metodològic i talent narratiu, així com per la seva contribució a la recuperació de la memòria històrica, tant de dones conegudes com d'heroïnes anònimes». Un guardó equivalent li arribà el 2010, el Premio Bienal de Cultura «María Zambrano» de la Junta de Andalucía, en consideració a «la seva extensa obra d'investigació coherent amb el testimoni de la seva pròpia vida, pel seu constant manteniment d'una ètica civil i personal, pels seus estudis pioners sobre la igualtat de gènere i la memòria històrica, i per la seva defensa dels valors universals representats per persones rellevants, així anònimes com públicament reconegudes». I també, perquè «com a treballadora incansable, des de la independència intel·lectual, i al marge de les institucions acadèmiques, ha compaginat la investigació rigorosa i documentada amb l'aportació de les fonts orals directes. La seva recreació, alhora històrica i literària, aporta coneixements fonamentals sobre figures assenyalades de la història i la cultura andaluses, des del primer liberalisme fins a la Segona República i l'Exili, com Mariana de Pineda, María Lejárraga, Federico García Lorca i María Zambrano. [...] Autora de més de trenta monografies i nombrosos articles, plens de respecte i sensibilitat, hi destaquen els dedicats a les dones republicanes, les dones oblidades, les silenciades, les perseguides i les exiliades».
El 20 de gener de 2014, els membres de l'Academiade Buenas Letras de Granada la van elegir, per unanimitat, acadèmica corresponsal a Barcelona. L'1 de desembre del mateix any, l'escriptora hi va llegir el seu discurs d'ingrés que, sota el títol «La persistencia de la memoria», pren com a eix central la figura de l'heroïna liberal granadina Mariana de Pineda i la puixança i vitalitat del seu record, sobretot en els camps literari, musical i plàstic, al llarg dels gairebé dos segles transcorreguts des de la seva execució a garrot perquè es negà a declarar els noms dels companys de Granada implicats en la causa liberal. Tot això, lligat bàsicament a Mariana Pineda, l'obra dramàtica de Federico García Lorca, i a la seva estrena a Barcelona, amb l'actuació de Margarida Xirgu i l'escenografia de Salvador Dalí. Discurs adient a la trajectòria de la nova acadèmica que, sense renunciar a les seves arrels, ha sabut bastir amb la seva obra un pont entre la cultura andalusa i la catalana.
El 2015 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit de la ciutat de Granada. El 2016, el premi Pozo de Plata de la Diputació provincial granadina, el febrer de 2017, la Medalla d'Andalusia, atorgada per la Junta d'Andalusia, i el juliol de 2018, el premi internacional Córdoba Ciudad por la Paz-Antonio Gala en la categoria d'Assaig.
Rescata de l'oblit dones víctimes del franquisme en 1936 a Granada i en el llibre Mujeres granadinas represaliadas (Publicaciones de la Diputación de Granada).
Animà a Anna Maria Dalí a donar al Museu del Joguet de Figueres (Alt Empordà) l'osset de peluix del nen Salvador Dalí, amb el qual va jugar d'adult Federico García Lorca quan el visitava a Figueres i a Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà) els anys 1925, 1926 i 1927. Antonina Rodrigo va ser companya d'escola, a Granada, de Tica, neboda de García Lorca. Visità Salvador Dalí a Cadaqués. Ajudà a Anna María Dalí a cedir les cartes de García Lorca a la lorquiana Casa-Museo de Fuente Vaqueros (Vega de Granada, Granada, Andalusia).
L'any 1925, Federico García Lorca va viatjar per primer cop a Catalunya. A la Residència d'Estudiants de Madrid havia establert una gran amistat amb Salvador Dalí i aquest va decidir convidar-lo a passar la setmana santa a Cadaqués. Durant una setmana d'abril, Lorca va descobrir el cap de Creus, que va considerar com un veritable teatre òptic natural. A Cadaqués va conèixer la família Dalí i va fer amistat amb Anna Maria, la germana del pintor. També va conèixer la Lídia de Cadaqués, sobre la qual no pararia de preguntar en la majoria de les cartes que escriuria posteriorment a Anna Maria. Els Dalí van decidir portar Lorca fins a Empúries, a l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà), el dijous sant perquè visités les ruïnes i tots plegats van viatjar fins a Girona per assistir a una celebració a la catedral de Girona. Lorca va quedar meravellat del viatge i va sentir una estranya atracció per l'Empordà, terra que visitaria altres cops. Al final del viatge va escriure a un seu company de Granada dient-li: "Després de la Vega de Granada, no hi ha res més bonic que l'Empordà." Acabat el viatge, Lorca va visitar Barcelona, on va sentir "el Mediterrani, l'aventura i l'alt somni de l'amor perfecte". Antonina Rodrigo impulsà la inauguració d'una placa explicativa d'aquest fet a Empúries, a cura de l'Ajuntament de l'Escala.
El Museu del Joguet de Figueres va ser l'escenari, dissabte 14 d'abril de 2018 al migdia, de la presentació del llibre d'Antonina Rodrigo Anna Maria Dalí i Salvador. Escenes d'infància i joventut. Es tracta d'un petit homenatge literari de la seva autora Anna Maria Dalí arran que el 8 de gener de 2018 s'havia acomplert el centenari del seu naixement. Segons explicà la pròpia autora, es tracta d'un llibre fruit de les llargues converses amb la germana de Salvador Dalí on s'evoquen records, anècdotes íntimes que permeten redescobrir l'estreta relació que van mantenir els dos germans i la gran amistat amb Federico García Lorca.
Segons Antonina Rodrigo, l'abominable advocat Juan Luis Trescatro una vegada es va ventar d'haver disparat a Federico García Lorca, també a Agustina González López «La Zapatera», amb aquests paraules: "A él por maricón y a La Zapatera por puta". Agustina González López era una escriptora que duia pantalons en la Granada dels temps republicans. A la fossa comuna de Granada, en 1936, hi van anar a parar la farmacèutica i feminista Milagros Almenara; Concha Moreno, cosidora; les germanes Peinado, aiguaderes; Rosario Fregenal, modista i sindicalista, i la peixatera anarquista Trinidad Capeli, afusellada pels franquistes igual que les seves filles.
Cada any participa en l'homenatge llibertari a Buenaventura Durruti, al cementiri barceloní de Montjuïc, el 20 de novembre. Amb motiu del 50 aniversari de l'assassinat franquista de Francesc Sabaté Llopart participà en l'homenatge anarquista davant la seva tomba al cementiri de Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental) el 5 de gener de 2010 al migdia.
Obres: Retablo de Nochebuena (1960), Mariana de Pineda (1965), Almagro y su Corral de comedias (1970), María Antonia La Caramba: el genio de la tonadilla en el Madrid goyesco (1972), Margarita Xirgu i su teatro (1974), García Lorca en Cataluña (1975), amb pròleg de Josep Trueta, Doctor Trueta, héroe anónimo de dos guerras (1977), Mujeres de España. Las silenciadas (1979), biografies, amb pròleg de Montserrat Roig i Fransitorra, Lorca-Dalí: Una amistad traicionada (1981), finalista del premi Espejo de España, Memoria de Granada: Manuel Ángeles Ortiz, Federico García Lorca (1984), Aleluyas de Mariana de Pineda. Ángel Ganivet, García Lorca (1983), Nuria Espert (1990), María Lejárraga, una mujer en la sombra (1992), La Huerta de San Vicente. Otros paisajes y gentes (1997), Mujer y exilio, 1939 (1999), María Malla: los sueños incandescentes (2000), Amparo Poch y Gascón. Textos de una médica libertaria (2002), Una mujer libre. Amparo Poch y Gascón, médica y anarquista (2002), Anna Maria Dalí i Salvador, escenes d'infància i joventut, Editorial Base (2008), Una mujer silenciada: María Teresa Toral, ciencia, compromiso y exilio, Ariel (2012), Federica Montseny, primera ministra electa de Europa, Editorial Base (2014), Mujeres granadinas represaliadas, Diputación de Granada (2018).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada