divendres, 4 de gener del 2019

Sentit homenatge pels quatre combatents anarquistes assassinats al Mas Clarà avui fa 59 anys

En el fossar del cementiri vell de Girona s’ha parlat de l’esperança de poder gaudir d’una societat comunista llibertària, com desitjaven Conesa, Ruiz, Miracle, Madrigal i Sabaté  






 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/01/2019   
Girona (Gironès).-   

Aquest divendres al migdia en el cementiri vell de Girona, just a la fossa on van enterrar els cossos dels companys Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal, assassinats per la Guàrdia Civil en el Mas Clarà i a Can Verdera de Sant Martí de la Mota (Palol de Revardit, al Pla de l’Estany) el 4 de gener de 1960, membres de grups anarquistes i autònoms, amb dues banderes vermelles i negres, han rendit homenatge als companys i al moviment revolucionari unificat de resistència de desembre de 1959 i gener de 1960, amb la ferma voluntat de seguir el combat proletari vers una necessària i urgent revolució social que porti al comunisme llibertari.
Res a veure amb el Règim del 78 ni amb el reconeixem de la Segona Restauració Borbònica i qualsevol acte interclassista parlamentari de la dictadura democràtica burgesa que patim.
S’ha parlat de la necessitat de treballar en els itineraris a les comarques gironines, des de la frontera del Pirineu Oriental, de la Marxa Maquis. També del fet que dels assassins de l’aplicació de la llei de fugues al Mas Clarà no en queden gaires de vius, com tampoc els elements que van assassinar a Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès Oriental) al company Quico Sabaté Llopart. Fins i tot, a Roses (Alt Empordà) es va inhumar d’amagat l’agent del cos armat que ferí Quico Sabaté i va iniciar el tiroteig al Mas Clara la tarda del 3 de gener de 1960, José Blázquez Pedraza, jubilat com a tinent coronel de la Guàrdia Civil, que va morir el 8 de maig d’aquest any als de 84 anys, conegut entre els pescadors de la Costa Brava com El Gato Con Botas, quan era capità i va liderar l’assalt a la masia Mas Clarà, com també la persecució del MIL-GAC el setembre de 1973 a la Baixa Cerdanya i en la mort de dues noies i dos nois del PCE (Reconstituït) en 1982 a la colònia tèxtil Farga de Bebié, entre els municipis de Montesquiu i les Llosses, al Ripollès. 
S’ha reconegut que la publicació de llibres i articles de premsa sobre el cas del Mas Clarà així com els nou anys d’homenatge als quatre anarquistes assassinats, igual que en cas de Quico Sabaté es fan homenatges al cementiri de Sant Celoni, amb participació de familiars seus i també de veïnes i veïns de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) ha fet que la impunitat monàrquica del Règim del 78 per aquests crims contra la Humanitat cada vegada quedi més qüestionada de cara a un futur jurídic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada