En
el fossar del cementiri vell de Girona s’ha parlat de l’esperança de
poder gaudir d’una societat comunista llibertària, com desitjaven
Conesa,
Ruiz, Miracle, Madrigal i Sabaté
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 04/01/2019
Girona (Gironès).-
Aquest divendres al migdia
en el cementiri vell de Girona, just a la fossa on van enterrar
els cossos dels companys Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i
Rogelio Madrigal, assassinats per la Guàrdia Civil en el Mas Clarà i a
Can Verdera de Sant Martí de la Mota (Palol de Revardit, al Pla de
l’Estany) el 4 de gener de 1960, membres de grups
anarquistes i autònoms, amb dues banderes vermelles i negres, han
rendit homenatge als companys i al moviment revolucionari unificat de
resistència de desembre de 1959 i gener de 1960, amb la ferma voluntat
de seguir el combat proletari vers una necessària
i urgent revolució social que porti al comunisme llibertari.
Res
a veure amb el Règim del 78 ni amb el reconeixem de la Segona
Restauració Borbònica i qualsevol acte interclassista parlamentari de la
dictadura
democràtica burgesa que patim.
S’ha
parlat de la necessitat de treballar en els itineraris a les comarques
gironines, des de la frontera del Pirineu Oriental, de la
Marxa Maquis. També del fet que dels assassins de l’aplicació de
la llei de fugues al Mas Clarà no en queden gaires de vius, com tampoc
els elements que van assassinar a Sant Celoni (Baix Montseny, Vallès
Oriental) al company Quico Sabaté Llopart. Fins
i tot, a Roses (Alt Empordà) es va inhumar d’amagat l’agent del cos
armat que ferí Quico Sabaté i va iniciar el tiroteig al Mas Clara la
tarda del 3 de gener de 1960, José Blázquez Pedraza, jubilat com a
tinent coronel de la Guàrdia Civil, que va morir el
8 de maig d’aquest any als de 84 anys, conegut entre els pescadors de
la Costa Brava com
El Gato Con Botas, quan era capità i va liderar l’assalt a la masia Mas Clarà, com també la persecució del
MIL-GAC el setembre de 1973 a la Baixa Cerdanya i en la mort de dues noies i dos nois del
PCE (Reconstituït) en 1982 a la colònia tèxtil Farga de Bebié,
entre els municipis de Montesquiu i les Llosses, al Ripollès.
S’ha
reconegut que la publicació de llibres i articles de premsa sobre el cas
del Mas Clarà així com els nou anys d’homenatge
als quatre anarquistes assassinats, igual que en cas de Quico Sabaté es
fan homenatges al cementiri de Sant Celoni, amb participació de
familiars seus i també de veïnes i veïns de l’Hospitalet de Llobregat
(Barcelonès) ha fet que la impunitat monàrquica del
Règim del 78 per aquests crims contra la Humanitat cada vegada quedi
més qüestionada de cara a un futur jurídic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada