El 14 de gener de 1977 mor a Agde l'anarconsindicalista Vicente Granero Gimeno. Havia nascut cap el 1907 a Xella
En el decurs de massiva Retirada republicana de primers de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració francesos
Vicente Granero Gimeno: El 14 de gener de 1977 mor a Agde (Erau, Occitània) l'anarconsindicalista Vicente Granero Gimeno. Havia nascut cap el 1907 a Xella (Canal de Navarrés, País Valencià). Quan era un infant la seva família es traslladà a Barcelona.
A començament de la dècada dels vint del segle XX ja participava en el moviment anarquista i sembla que amb 16 anys ja estava afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Paleta de professió, cap el 1926 començà a militar en el Sindicat de la Construcció de la CNT-AIT de Barcelona i va ser nomenat en diverses ocasions delegat de personal, patint sempre el boicot de la patronal i les seves llistes negres.
De cultura autodidacta, fou un apassionat de la lectura i era assidu de la Biblioteca de l'Escola Industrial de Barcelona.
Durant quatre anys presidí l'Ateneu Cultural «Amanecer» del barri barceloní de les Corts i tingué aficions poètiques.
Quan la insurrecció republicana de Jaca (Vall d'Aragó, la Jacetània, Osca, Aragó) de desembre de 1930, va ser detingut per participar en la vaga general a Barcelona i tancat a la Presó Model.
Arran de l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, va ser nomenat secretari del Comitè Revolucionari de les Corts. Entre agost d'aquest any i maig de 1937 en fou segon secretari i a partir d'aquesta data exercí de tresorer del Comitè de Relacions de la Indústria Col·lectivitzada de l'Edificació, de la Fusta i de la Decoració de Catalunya.
El maig de 1937 lluità contra la reacció stalinista i republicana burgesa conjunta. En 1938 assistí a un Ple Nacional de Federacions d'Indústria, estructura orgànica que defensà, i l'agost d'aquell any marxà cap el front incorporat en el XX Batalló d'Enginyers.
En el decurs de massiva Retirada republicana de primers de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració francesos.
Instal·lat a Besièrs (Erau, Occitània), treballà de paleta i va contreure la malaltia del ciment, que el va enllitar molts d'anys.
En aquests anys d'exili milità en el Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en l'Exili i ocupà diferents càrrecs orgànics cenetistes.
Entre 1960 i 1962 presidí la colònia espanyola de Besiers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada