El 16 de gener de 1913 neix a Angüés (Foia d'Osca) l'anarquista i anarcosindicalista Fabián Marcelino Vispe Vilellas
Marxà cap l'exili i el 10 de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental, després de defensar a Ribes de Freser la Colònia Infantil de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) atacada pels feixistes. Després de quatre mesos internat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda, va ser enviat al camp de Bram, d'on va sortir el 13 de maig de 1939
Fabián Vispe Vilellas: El 16 de gener de 1913 neix a Angüés (Foia d'Osca, Osca, Aragó) l'anarquista i anarcosindicalista Fabián Marcelino Vispe Vilellas --el primer llinatge citat sovint com Bispe i el segon de diferents maneres (Velillas, Vellilas, Villelas, etc.)--. El seu pare es deia Félix Vispe i la seva mare, María Vilellas.
Obrer de fleca, durant un temps treballà a Manresa (Bages). Milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i en 1934 s'adherí als grups «Eliseo Reclus» i «Bakunin» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Estava subscrit a la revista anticlerical El Frailazo i era actor en un grup de teatre local de Manresa.
En 1935 fou delegat de Premsa i Propaganda de la Junta Local de la CNT-AIT d'Angüés i secretari comarcal de la FAI. El maig de 1936 fou membre del Comitè de Vaga local. Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, fou membre del Comitè Revolucionari i
El 6 d'octubre d'aquell any participà en Ple Extraordinari Regional de Sindicats i Columnes de Bujaraloz (Monegres, Saragossa, Aragó), on s'acordà la creació del Consell de Defensa d'Aragó.
El 25 d'octubre de 1936 s'enrolà en la Columna «Roja i Negra» al barri Apiés d'Osca (Foia d'Osca, Osca, Aragó) i formà part de la VI Centúria al front de Gratal-Mondot-Carrascal a Igriés (Foia d'Osca, Osca Aragó) sota el comandament de Máximo Franco Cavero i Félix Grau Vidal.
L'1 de desembre de 1936 va ser nomenat tinent del II Batalló de la II Companyia i el 6 de gener de 1937 participà en l'atac de les Lomas de Arascués, a Nueno (Foia d'Osca, Osca, Aragó) i en la presa de Lierta, veïnat de La Sotonera (Foia d'Osca, Osca, Aragó).
El febrer de 1937 assistí al Congrés de Col·lectivitats Aragoneses que se celebrà a Casp (Baix Aragó-Casp, Saragossa, Aragó).
Amb Carlos Sánchez, fou delegat de la Comarcal de la FAI a l'assemblea plenària celebrada per aquesta organització a Alcanyís (Baix Aragó, Terol, Aragó).
Amb la militarització de les milícies la Columna «Roja i Negra» esdevingué la 127 Brigada Mixta de la 28 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República espanyola i seguí els cursos per a oficials a l'Escola Militar de Guerra de Montsó (Cinca Mitjà, Osca, Aragó).
Nomenat capità de companyia, el 14 de juliol de 1938 va ser greument ferit al tòrax durant la defensa de l'estació de Mora de Rubielos (Gúdar-Javalambre, Terol, Aragó), al sector de la Pobla de Valverde (Gúdar-Javalambre, Terol, Aragó, Espanya). Hospitalitzat a diverses poblacions (València, Conca i Madrid), el 23 de desembre de 1938 va ser evacuat amb vaixell des de València a Barcelona.
Marxà cap l'exili i el 10 de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental, després de defensar a Ribes de Freser (Ripollès) la Colònia Infantil de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) atacada pels feixistes. Després de quatre mesos internat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Costa Sorrenca, Rosselló), va ser enviat al camp de Bram (Aude, Occitània), d'on va sortir el 13 de maig de 1939 gràcies al seu oncle Benito Vilellas, emigrat econòmic a l'Estat francès.
Durant l'Ocupació, després d'unir-se en 1940 amb la francesa Lydi, amb qui va tenir tres infants --a la Catalunya estava casat amb María Alfaro--, residí al departament l'Avairon (Occitània).
Entre març de 1945 i 1947 treballà a Le Havre (Sena Marítim, Alta Normandia) per a l'Exèrcit nord-americà i posteriorment es traslladà a Sant Juèri (Tarn, Occitània), on va fer feina d'obrer metal·lúrgic. En aquests anys milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili d'Albi (Albigés, Tarn, Migdia Pirineus, Occitània) i en «Libre Pensée», i fou el fundador de la bilblioteca «Ateneo del Pueblo».
Després de la mort del dictador Francisco Franco, s'encarregà de fer erigir un monument a la memòria de les víctimes de la Guerra Civil. En l'última etapa de la seva vida fou secretari del Sindicat d'Oficis Diversos d'Albi de la CNT-AIT Exterior.
Fabián Vispe Vilellas va morir el 23 d'octubre de 2002 a la Clínica Toulouse Lautrec d'Albí i va ser enterrat dos dies després al cementiri de Sant Juèri. Deixà inèdites unes memòries.
--- fi del missatge ---
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada