 |
| Girona, 6 de desembre de 2018 |
[EL MÓN]
Víctor Alexandre (*)
Una ex parella meva, doctora en psicologia, que impartia classes a l’Escola
de Policia de Catalunya, m’explicava entristida la profunda
degradació que havien experimentat en pocs anys els filtres i els
requisits en la selecció de personal per accedir al cos de Mossos
d’Esquadra, cosa que es percebia dramàticament en l’intel·lecte,
en el nivell cultural i en la mentalitat dels alumnes. Aquells filtres i
requisits, lleials inicialment a l’esperit d’una policia que fos
l’antítesi dels cossos policials espanyols, que són cossos fonamentats
no pas en el servei a la ciutadania, sinó en la
repressió de les llibertats, barraven el pas a individus que cerquen en
l’uniforme una coartada legal per alliberar els seus instints més
primaris i encobrir una ideologia feixista. I va ser així que durant uns
anys, per evitar-ho, es filava molt prim en la
admissió i formació de nous Mossos. Hi ha estratègies i paranys
psicològics que permeten veure perfectament l’autèntica personalitat i
la ideologia totalitària d’un individu, per més que aquest les vulgui
amagar. Tot això, tanmateix, ja fa anys que és història.
Ara la policia catalana s’ha convertit en un calaix de sastre en el
qual, com denuncien diversos sectors del cos, hi entra gent que, en el
millor dels casos, l’únic uniforme que hauria de poder dur no és el de
Mosso d’Esquadra, sinó el de mosso d’estació.
Els
canvis provocats pel desplegament dels Mossos d’Esquadra a una
velocitat que topava frontalment amb els requisits que exigia una
acurada selecció
de personal, així com el transvasament demencial de policies i guàrdies
civils espanyols al cos per tal d’incrementar-ne el nombre d’efectius,
van destruir el model inicial i els fruits són avui a la vista de
tothom. D’aquella pols, vénen aquests fangs.
El
6 de desembre passat, en les manifestacions antifeixistes de Girona i
Terrassa, molts catalans van poder veure en els ulls, en les pallisses i
en els crits dels antiavalots dels Mossos, l’anomenada Brimo, especialment la
Unitat Sisena, el mateix odi i el mateix acarnissament que van
mostrar la policia espanyola i la Guàrdia Civil l’1 d’octubre de 2017.
Cal tenir en compte que, d’aquest dia ençà, l’Estat espanyol està
obsedit a destruir de dalt a baix els vincles afectius
que puguin existir entre la societat catalana i la seva policia a fi
que arreli la idea que no hi ha cap diferència entre els uniformes
policials espanyols i els uniformes policials catalans quan està en joc “la unidad de España, ¡que es lo más sagrado
de este mundo!”
No sóc pas jo, són col·lectius interns dels Mossos, demòcrates de pedra picada, els qui han posat el nom de
BriVOX a la Brigada Mòbil del cos. Una brigada que està
degradant cada cop més la imatge corporativa de la policia catalana i
provocant la indignació i la vergonya aliena entre milers d’agents que
se senten totalment allunyats dels principis feixistes
d’aquests individus. I encara bo, dintre de la barbaritat, si el
feixisme espanyol només s’hagués infiltrat a la
BriVOX. El problema, arran de la màniga ampla en l’admissió de
personal, és que el feixisme espanyol ocupa altres àrees i sindicats
dels Mossos. Són a tot arreu, i com que se saben emparats per les
estructures d’un Estat totalitari i per la por catalana
a agafar el bou per les banyes, n’hi ha molts que ni tan sols amaguen
la seva filiació d’ultradreta i exhibeixen samarretes dels cossos
espanyols. Així és com hem arribat a l’extrem de veure el nostre cos de
bombers protegint-nos de l’odi i de la brutalitat
de la nostra pròpia policia.
I
què cal fer, doncs? D’entrada, decidir si volem que el cos de Mossos
d’Esquadra estigui format per persones, en el sentit més noble de la
paraula,
o per energúmens covards d’instints primaris que es disfressen de
policia per encobrir la maldat que porten a dins i imposar la seva
ideologia feixista. Si decidim que aquesta mena d’individus no tenen
cabuda en el model policial català, un model que ha d’estar
fonamentat en un respecte escrupolós pels drets humans, és obvi que han
de ser apartats del cos immediatament i desacomplexadament. De la
mateixa manera que algú que no sap sumar no està capacitat per ocupar
una plaça de comptable, també algú que no sap què
són els drets humans (ni ho vol saber) no està capacitat per ocupar una
plaça de Mosso d’Esquadra. Altrament equival a tenir l’enemic a la
cuina de casa i empassar-se les seves menges.
Cal
ser molt ingenu per ignorar que un Estat opressor com l’espanyol se
n’hauria estat, d’infiltrar agents propis en el cos de Mossos
d’Esquadra,
a fi de conèixer-ne les directrius i controlar-ne els moviments. La
maniobra és gairebé de manual, i mirar-se-la amb resignació cristiana,
com si no es pogués evitar, equival no sols a una indigna i vergonyant
renúncia a l’autodefensa; també equival a renunciar
a una policia civilitzada que, en comptes d’imposar-se per mitjà de la
intimidació i la violència, es guanyi el respecte de la gent pel seu
sentit de l’equitat.
El
cos de Mossos d’Esquadra no pot ser de cap de les maneres una
destinació d’individus feixistes al servei d’un Estat espanyol que,
governat pel
PP o governat pel PSOE, viola, trepitja i esquinça
sistemàticament els drets humans. En altres paraules: si el referent
dels Mossos ha de ser el troglodític model espanyol, si la diferència
entre policia catalana i policia espanyola ha de consistir
en un simple canvi de gorra, és obvi que no ens cal policia catalana. O
fem fora el feixisme infiltrat a les nostres institucions o el feixisme
les convertirà en instruments d’opressió contra nosaltres.
(*)
Nota del Nord-est llibertari: Aquest escrit d’opinió de Víctor Alexandre, publicat a
El Món el 30 de desembre, el reproduïm pel seu alt valor documental.
Per
la nostra part volem afegir que la situació de la policia de la
Generalitat demostra les contradiccions capitalistes de la pròpia
autonomia, ja
que ni els governs de CiU ni els del Tripartit (PSC, ERC,
ICV-EUiA) han volgut un cos policial del poble català, pel poble
català i amb el poble català. Han creat un cos policial repressiu en
defensa del sistema capitalista i contra el moviment obrer. Ara, aquests
“mossos d’estació” --mercenaris de la
patronal-- s’han revoltat contra la Generalitat ja que la seva majoria
pensa que la República Catalana, per la que haurien de lluitar i potser
deixar la vida enfront l’Estat espanyol, podria evolucionar vers el
socialisme autogestionat i autogestionari, com
la Catalunya col·lectivista autogestionada i autogestionària de
1936-1937.
Així que fotre cops de porra a la gent dels
CDR, la majoria socialista revolucionària, és l’objectiu pel que
s0han fet policies, igual que s’haurien fet guàrdies civils o policies
de l’Estat en el cas de no haver-hi el cos dels Mossos d’Esquadra, amb
destí més proper a casa, sobretot quan pensen
que en el cas de ser un cos espanyol podrien ser destinats a Ceuta,
Melilla o en guerres imperialistes, lluny de casa (Líban, Afganistan,
Iraq ...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada