Imputats de la UdG

La Generalitat demana més de dos anys de presó per als imputats de la UdG

La Fiscalia també els demana més de 2 anys per «atemptat a agents de l'autoritat», llançament de tanques, contusió en una cella o «propinar un cop de peu als genitals» d'un Mosso d'Esquadra

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/01/2019 Girona (Gironès).- Llegim al Diari de Girona que l'escrit d'acusació de la Generalitat demana més de dos anys de presó per a 8 dels 12 estudiants i treballadors de la Universitat de Girona (UdG)  imputats pels fets del 16 de desembre de 2011, quan un grup d'unes 600 persones es van manifestar contra les retallades intentant boicotejar la presència de l'aleshores president de la Generalitat per CiU, Artur Mas, a l'acte central de commemoració dels 20 anys de la UdG, que es va celebrar a l'Aula Magna de la plaça de Sant Domènec.

Diari de Girona ha tingut accés als escrits d'acusació per a un judici que se celebrarà previsiblement els pròxims mesos sobre uns fets que es van produir fa més de 7 anys.

La Fiscalia també demana més de dos anys de presó, en aquest cas per a 10 dels 12 imputats. Una sentència superior als 2 anys comporta l'ingrés a presó.

Per l'altra part, l'advocat dels imputats, Benet Salellas, acusa diversos agents dels Mossos d'Esquadra d'actuar violentament contra estudiants i treballadors de la UdG, i demana un any i sis mesos de presó, més vuit anys d'inhabilitació absoluta, per a dos agents dels Mossos, pel delicte de lesions que haurien perpetrat contra els manifestants.

L'acusació de la Generalitat de Catalunya, que firma l'advocat Josep Lluís Florença, considera que es van produir delictes de desordres públics, atemptat contra agents de l'autoritat, lesions i maltractament, i demana una pena màxima de tres anys de presó per un delicte d'atemptat contra els agents, més vuit mesos de presó per un delicte de desordres públics, per a M. S., un veí de Salt (Gironès, comtat de Girona) que aleshores era estudiant de la UdG. En total, la Generalitat demana per a aquest imputat 3 anys i 8 mesos de presó, petició que no coincideix amb la de la Fiscalia, que li demana un total de 2 anys i 2 mesos de presó.

Per a la resta d'imputats, la Generalitat demana en la majoria de casos 18 mesos de presó per faltes de lesions, maltractaments i atemptat contra agents de l'autoritat, més 8 mesos de presó per un delicte de desordres públics. Es troben en aquesta circumstància, és a dir, amb una peticició total que suma 2 anys i 2 mesos de presó, els següents imputats: I. G., N. M., P. C., M. T., A. F., L. M. i E. F. P.

L'escrit d'acusació de la Generalitat es limita finalment a demanar 8 mesos de presó per a quatre acusats de desordres públics: A.P., C.H., A. C. D. i J. A.

En bona part dels casos, l'acusació de la Fiscalia és coincident amb la de la Generalitat. La Fiscalia demana 2 anys i 2 mesos per a 10 dels imputats, mentre que deixa en 8 mesos la petició de pena per a dos d'ells, A. P. i C.H.

L'escrit de la Fiscalia acusa una de les noies imputades d'haver ventat un cop de peu als genitals a un Mosso d'Esquadra que va patir una «contusió a l'escrot i testicles que va requerir assistència facultativa i va trigar dos dies a guarir-se». Segons la Fiscalia, la mateixa dona va llançar un segon cop de peu als genitals d'un segon agent.

Llançament d'objectes contra els policies, cops de puny i cops de peu són descrits a l'escrit d'acusació de la Fiscalia, que considera que els manifestants van actuar amb ànim de «pertorbar la tranquil·litat ciutadana».

La Fiscalia detalla que els manifestants van accedir a la Facultat de Lletres per «forçar» una porta metàl·lica que comunicava amb l'interior de l'Aula Magna, on s'estava celebrant l'acte solemne del 20è aniversari de la UdG, amb la presència de nombroses autoritats acadèmiques i ciutadanes.

Tant la Fiscalia com la Generalitat demanen a més a més indemnitzacions econòmiques. Els imputats també les demanen als Mossos acusats de violència.

Aquestes acusacions són coincidents amb les de la Generalitat, que recorda que algunes autoritats van haver d'accedir a l'acte «per una via alternativa» per evitar la presència dels manifestants.

Inviolabilitat del campus

La polèmica va estar servida quan els responsables de la UdG (la rectora era Anna Maria Geli) van autoritzar l'entrada de la policia al campus, un espai protegit per la «inviolabilitat». Aquesta va ser la primera vegada en la història de la Universitat de Girona que es va autoritzar l'entrada de les forces de l'ordre al recinte. La decisió va comportar peticions de dimissió contra la rectora i moltes crítiques d'estudiants i del professorat que no van acceptar que s'autoritzés una càrrega policials dins la UdG.

L'acte de celebració del 20è aniversari de la UdG, el 16 de desembre de 2011, es va celebrar rodejat de molta tensió, perquè ja mitja hora abans hi havia 600 persones concentrades a la plaça de Sant Domènec amb la intenció de protestar, aprofitant la visita del president Artur Mas. El mateix Mas i la rectora de la UdG, Anna Maria Geli, van usar una entrada alternativa per esquivar la protesta. Després de l'inici de l'acte, els manifestants van forçar una porta que des de la Facultat de Lletres comunicava amb l'Aula Magna. En aquell moment es va produir una càrrega dels Mossos que va deixar diversos contusionats, alguns dels quals van advertir que no tenien res a veure amb els manifestants.