Caputxinada a Girona

Les detencions pel tall del TAV no eren conegudes pel jutge

La causa estava arxivada provisionalment

Els estudiants de la UdG finalitzen la tancada però mantindran activa la caputxinada

La noia que buscava la policia espanyola s'ha presentat voluntàriament als jutjats

El Govern presenta la denúncia contra la Policia Nacional espanyol per les detencions a Girona

Una regidora i un ex edil de la CUP de Farners al jutjat per «ultratge» a la bandera monàrquica espanyola

La formació ha convocat una concentració de suport a Sylvia Barragan i l'exedil Albert Teixidor davant els jutjats

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/01/2019 Girona (Gironès, comtat de Girona).- Segons informa TV3, la policia espanyola va avisar el dia abans de l'operatiu que preveia detenir "entre 15 i 20" persones pel tall de l'AVE a Girona però el jutjat desconeixia a qui preveien arrestar en el marc d'aquestes "detencions policials". A més, segons fonts del jutjat citades per TV3, en aquell moment la causa estava arxivada provisionalment perquè la investigació dels Mossos d'Esquadra no identificava cap dels suposats autors.

La televisió catalana també subratlla que el jutge no va demanar a la policia espanyola que assumís la investigació perquè, de fet, ja l'estaven fent els Mossos. Fonts de la Policia Nacional espanyola exposaven que l'origen d'aquesta investigació en paral·lel a la de la policia autonòmica catalana era la denúncia interposada per Adif per l'ocupació de les vies.

L'operatiu es va saldar amb la detenció de 16 persones, entre elles l'alcalde de Verges (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona), Ignasi Sabater, i el de Celrà, Dani Cornellà (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona), tots dos de la CUP. Tots els arrestats van sortir en llibertat després de negar-se a declarar davant la policia espanyola.

Arran de les detencions de la policia espanyola, el jutjat ha reobert la causa i ha citat a declarar els investigats a principis de març.

La noia que buscava la policia espanyola s'ha presentat voluntàriament als jutjats

Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies aquest dimecres s'ha posat punt i final a la tancada d'estudiants de la Universitat de Girona (UdG). La iniciativa va arrencar el dimecres de la setmana passada, quan la policia espanyola volia detenir una de les estudiants dins l'operatiu per investigar l'ocupació de les vies de l'AVE durant l'aniversari de l'1-O. La noia va optar per quedar-se dins del campus del Barri Vell. Conjuntament amb ella, un conjunt d'estudiantes i estudiants van optar per iniciar aquesta tancada. Durant set nits, els estudiants han ocupat un espai de la universitat per donar suport a la noia.

Ara, una vegada l'atestat policial ja ha passat a mans del Jutjat Número 4 de Girona, la noia ja ha pogut sortir al carrer. Aquesta estudiant ha anunciat que amb l'arribada de l'atestat a mans del jutge, s'ha assolit "un dels objectius de la caputxinada". Per això, ara han optat per dissoldre la tancada.

De tota manera, això no representa un punt i final a la mobilització estudiantil. Una de les portaveus del col·lectiu d'estudiants, l'Alba, ha assegurat que seguiran fent assemblees i pensant noves protestes. "La caputxinada no s'acabarà perquè tenim un judici a mesos vista", en referència a la vista oral que ha convocat el jutge on hauran de declarar alguns dels detinguts per la policia espanyola el dimecres passat.

Encara no se sap si tots els investigats que la policia espanyola volia investigar hauran d'anar a declarar. El que sí que està clar és que l'estudiant que es va tancar, sí que ho haurà de fer. Una altra de les portaveus de la caputxinada, la Berta, ha avançat que la noia va anar aquest dimarts davant del jutge que porta el cas. Aquest li va donar una "citació judicial per d'aquí a uns mesos".

La noia ha agraït totes les mostres de suport rebudes al llarg de la setmana i ha animat a la gent a seguir participant en les trobades de la caputxinada i a les properes convocatòries per a futures mobilitzacions.

De fet, alguns membres de la caputxinada han avançat que mantenen en actiu la recollida de signatures per demanar la compareixença del ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per respondre sobre les detencions del passat dimecres. També demanen l'abolició de la llei mordassa i que Adif retiri la denúncia per l'ocupació de les vies durant el primer aniversari de l'u d'octubre.

L'anunci de la finalització de la tancada l'han fet els estudiants en una manifestació que ha acabat al davant de la comissaria de la policia espanyola al barri de Pedret de la ciutat de Girona. La marxa ha sortit des de la plaça de Sant Domènec, davant del rectorat de la UdG. Una cinquantena de persones ha seguit la protesta que ha passat per la Catedral de Girona i ha baixat per la pujada del Rei Martí, fins arribar davant de la comissaria.

El Govern presenta la denúncia contra la Policia Nacional espanyol per les detencions a Girona

Llegim que el president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha sotmès aquest dimecres a la sessió de control al Parlament de Catalunya, que ha començat amb un anunci del cap de l'Executiu: el Govern presentarà aquest dimecres al migdia la denúncia contra la Policia Nacional espanyola per les 16 detencions a Girona sense ordre judicial.

En resposta a una pregunta de la CUP-CC, ha explicat que la denúncia es basa en la vulneració del dret a la llibertat i la irregularitat de l'actuació policial, ja que les detencions es van produir sense autorització judicial en una causa investigada als tribunals. Torra també ha exigit totes les explicacions a la delegada del Govern espanyol, Teresa Cunillera, que ahir va justificar l'actuació de la Policia Nacional del Regne d'Espanya, i n'ha demanat la dimissió.

"Els fets de Girona no es poden deixar passar de manera impune. Espero que la delegada del Govern espanyol doni totes les explicacions. Si sabia què passaria, hauria d'haver dimitit. I si no ho sabia també hauria d'haver dimitit", ha expressat el president.

El cap de l'Executiu català s'ha compromès també a fer una "cartografia de la repressió", per tenir un mapa clar sobre en quins llocs hi ha obertes causes judicials contra independentistes. Alhora ha reiterat que la Generalitat es presentarà com a acusació particular en tots els procediments oberts "contra els drets civils".

El govern de la Generalitat ha denunciat al Jutjat de Guàrdia de Girona la Policia Nacional espanyola per les detencions que va practicar per suposats desordres públics pel tall de la línia del TAV l'1-O del 2018: uns arrestos que el Cos Nacional de Policia del Regne d'Espanya va fer dimecres de la setmana passada sense ordre judicial, tot i que el Jutjat d'Instrucció Número 4 de Girona en va ser informat. Després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) confirmés ja el mateix dia 16 que les detencions havien estat iniciativa del Cos Nacional de Policia, tant el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, com la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, van defensar l'actuació policial espanyola perquè van considerar que estava tutelada per un jutge. Un vegada corroborat, en canvi, que el Jutjat d'Instrucció gironí havia arxivat provisionalment la causa pel tall al TAV i que la Policia Nacional espanyola s'havia atribuït la investigació del cas per decisió pròpia, el president, Quim Torra, també ha demanat la dimissió de Cunillera com a responsable política.

En la sessió de control al Parlament del Parlament, Torra ha qualificat de "ràtzia" l'operació policial que va acabar amb setze detinguts a les comarques gironines, entre els quals hi havia els alcaldes de Celrà i Verges, de la CUP. El president ha justificat la denúncia formulada al·legant que l'actuació de la policia espanyola va suposar una "vulneració del dret fonamental a la llibertat", no tenia "habilitació legal" per part del jutge i incomplia "els requisits de la llei d'enjudiciament criminal". La denúncia per delictes de detenció il·legal i usurpació de funcions s'ha presentat aquesta la tarda al Jutjat de Guàrdia de la ciutat de Girona.

Qui va ordenar detenir

El Govern de la Generalitat dirigeix la denúncia contra el responsable de la Policia Nacional espanyola que va ordenar la pràctica dels arrestos, però també contra els agents que durant les detencions haguessin pogut incórrer en la vulneració de drets dels afectats. A més, s'assenyala "qualsevol altra persona que per la seva relació directa amb els fets hagués col·laborat de forma activa i conscient a la comissió del delicte". I és que, tenint en compte que no hi havia cap ordre ni mesura cautelar ni diligència d'investigació dictada pel jutge, en la denúncia s'argumenta que no hi ha cap requisit que justifiqués la privació de llibertat dels investigats. S'afegeix que les detencions no es van produir motivades per un delicte flagrant i que no hi ha indicis que els acusats s'haguessin negat a comparèixer si haguessin rebut una citació. Alhora, en el cas de l'advocat Benet Salellas, a qui es va impedir força estona l'accés a la comissaria per haver-s'hi adreçat en català a un agent del CNP, la denúncia evidència una vulneració del dret a assistència lletrada (hi va haver una dilació injustificada de temps abans no van deixar entrar a Salellas a parlar amb els detinguts).

El president Torra apunta la responsabilitat política de la delegada del Govern espanyol i pensa que hauria de dimitir tant sí com no: "Si Cunillera sabia que aquests esdeveniments es produirien, en qualsevol país normal hauria d'haver dimitit, i si no ho sabia, també hauria d'haver dimitit."

El CNP, pel seu compte

El Jutjat d'Instrucció Número 4 de Girona ja havia arxivat provisionalment la causa pel tall a les vies del TAV que hi va haver a la ciutat l'1 d'octubre del 2018. Tant la investigació que el CNP va iniciar després sobre aquell dia com les detencions que va dur a terme per decisió pròpia han originat la reobertura d'aquesta causa.

Inicialment, el Jutjat d'Instrucció Número 4 --que era el que estava de guàrdia l'1-O de l'any passat-- havia rebut un atestat dels Mossos en el qual hi havia una relació dels fets ocorreguts durant l'ocupació de les vies. En aquest atestat, però, no s'identificava cap persona i, per tant, el jutjat va arxivar provisionalment la causa perquè no podia citar ningú. Paral·lelament, la Policia Nacional espanyola va considerar que el que havia succeït a l'estació del TAV era susceptible de delicte i es va atribuir la investigació del tall i de les persones que hi havien participat. I, sense que el jutge li ho requerís, el CNP va demanar a Adif detalls i informació de la protesta i l'afectació que va tenir.

La Policia Nacional espanyola havia comunicat feia setmanes al jutjat que estava preparant una operació; i també s'havia posat en contacte amb el jutge per confirmar que la causa que investigaven els Mossos estava arxivada. A banda, no va ser fins al dia abans del degoteig d'arrestos que el CNP va anunciar al jutjat que hi hauria entre 15 i 20 detencions en relació amb el tall de les vies, però no va donar detalls de contra qui anirien dirigides, ni que entre elles hi hauria la de dos alcaldes. El TSJC ja va fer públic el mateix dia 16 que eren "detencions policials" no ordenades pel jutge. Però ara, i arran de l'actuació del CNP, el jutjat ha reobert la causa i ha citat a declarar els investigats a principis de març.

Una regidora i un ex edil de la CUP de Farners al jutjat per «ultratge» a la bandera monàrquica espanyola

Llegim en la premsa convencional comarcal que la regidora de Farners (les Guilleries, la Selva, comtat de Girona) Sylvia Barragan i l'exedil Albert Teixidor, tots dos de la CUP, està previst que declarin demà al matí als jutjats de Farners per un presumpte «ultratge» a la bandera monàrquica espanyola. La citació és per a dos quarts de deu del matí, hora en la qual la formació ha convocat una concentració de suport davant la seu judicial.

Segons ha explicat Barragan a Diari de Girona, els fets es remunten al dimecres 3 d'octubre, quan un grup de persones es van enfilar al balcó de la casa de la vila per despenjar la bandera monàrquica espanyola.

«La Policia Local va identificar el meu excompany --Albert Teixidor-- però a mi no, i ens han citat a tots dos. És molt estrany», va relatar Barragan, qui va afegir que ells no van pujar al balcó i que no apareixen en cap de les imatges que van captar els fets.

A més, la regidora va afegir que la Policia Local va recuperar la bandera monàrquica allà mateix, que l'endemà, ja tornava a estar penjada i que no entén perquè «la Policia Local ens ha denunciat» als jutjats. Representats per l'advocada Montserrat Vinyet, Barragan ha assegurar que la seva intenció era acudir demà als jutjats.

D'altra banda, l'Ajuntament colomenc ha precisat que no ha estat la Policia Local qui els ha denunciat, sinó que ha estat el jutjat de Farners qui ha decidit citar-los. En aquest sentit, l'ens va concretar que quan s'identifiquen persones, la Policia Local ha de posar l'atestat en coneixement dels jutjats, i que és aquest òrgan qui decideix com prosseguir. En relació als fets del 3 d'octubre, el Consistori va especificar que un veí va alertar la Policia Local d'un grup de persones que estava pujant al balcó municipal amb una escala i que la Policia Local es va desplaçar fins al lloc per constatar que no es tractés d'un furt.