MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: En 1914 neix a Casserres l’ensenyant anarcosindicalista, resistent antifeixista i destacat francmaçó Miquel Cabra i Massana

Durant la Guerra Civil destacà en Consell de la Nova Escola Unificada (CENU) i també fou milicià de la Cultura. Originari del Berguedà, visqué a Barcelona. Afiliat al Sindicat de Professions Liberals de Barcelona de la CNT-AIT es va exiliar en el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 passant la frontera del Pirineu Oriental i durant la Segona Guerra Mundial interimperialista participà en Resistència francesa.  

El 17 de desembre de 1976 es du a terme la constitució de la Gran Lògia de Catalunya, “puntualment” i “al lloc acostumat” --a l'Acadèmia Fontanella de Barcelona--, amb l’assistència dels maçons Miquel Cabra (Ideal) --el Venerable Mestre--, David, Lleó, Foc Premeditat, Segarra i Ariel. S’anomena els responsables de responsables: Miquel Cabra (Ideal), Cardona, Segarra, Foc Premeditat, Bolívar, Lleó, Tressens i David.  

Miquel Cabra i Massana:    

En 1914 neix a Casserres (Berguedà) l’ensenyant anarcosindicalista, resistent antifeixista i destacat francmaçó Miquel Cabra i Massana.

Durant la Guerra Civil destacà en Consell de la Nova Escola Unificada (CENU) i també fou milicià de la Cultura. Originari del Berguedà, visqué a Barcelona. Afiliat al Sindicat de Professions Liberals de Barcelona de laConfederació Nacional del Treball (CNT-AIT), en va ser el seu secretari durant la República.

Segons Iñiguez, Miguel [Enciclopedia histórica del anarquismo español, tomo I, Asociación Isaac Puente,Vitoria 2008, p.286], en 1936 forma part de la Columna Durruti al front d’Aragó per anar després a fer de professor de filosofia del CENU.

Es va exiliar en el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 passant la frontera del Pirineu Oriental i durant la Segona Guerra Mundial interimperialista participà a la Dordonha en Resistència francesa.

Quan tornà de l’exili al número 10 del carrer de Fontanella, a Barcelona, establí un centre privat d’ensenyament amb mètodes propis del CENU, però camuflats a causa del franquisme, l'Acadèmia Fontanella, propietat seva. Fundà l’Editorial Prima Luce.

Durant la denominada Transició postfranquista fou un dels professors que fundaren el Sindicat d’Ensenyament de Barcelona de la CNT-AIT i a començament dels anys 80 participà en l’aparició de la revista llibertària Polémica.

En 1969 era president de l’Asociación Cultural de estenotipistas de Cataluña y Baleares., que havia fundat.

Durant els anys 60 del segle XX a l'AcadèmiaFontanella es feien tingudes (assemblees) maçòniques totalment clandestines però quan les visites al local van començar a sovintejar, donat que hi havia a la Prefectura Superior de Policia de Barcelona un grup policial específicament dedicat a la francmaçoneria i l’escoltisme --que el franquisme considerava una activitat paramaçònica--, a Miquel Cabra se li va acudir la idea de participar en activitats d’una associació legal, la cèlebre associació lúdic cultural humorística --fundada l’any 1927 per Santiago Rusiñol i Joaquim Ciervo-- Arca de Noé, que amb el pretext d’aplegar persones que portessin algun cognom amb el nom d’animal o alguna senya de referència animal. D’aquesta manera, Cabra va poder justificar activitats anarcosindicalistes i maçòniques al carrer Fontanella número, centre d’ensenyament que gestionava des del seu retorn de l’exili. Arca de Noé, aleshores, era una entitat tan popular que se li van fer reportatges periodístics de tota mena en ple franquisme. L’actriu Mary Sampere -- batejada com a Girafa-- n’era membre honorària [Roger i Moreno, Rosa, RESPECTABLE LÒGIA CATALUNYA. Recuperació de la Francmaçoneria a l’Estat espanyol (1976-2006), La Busca edicions, Barcelona (2009), p. 25].

El 6 de març de 1976 es constituí el primer taller maçònic autòcton posfranquista documentat a l’Estat espanyol, que aplegà 23 francmaçons, amb el nom de Lògia Catalunya, de la Gran Lògia de Catalunya, “part de la família maçònica catalana”, en el decurs d’una tinguda a l'Acadèmia Fontanella, que regentava Miquel Cabra i Massana (de nom simbòlic francmaçònic Ideal), que es nomenat Venerable Mestre (tractament que es dóna a les lògies simbòliques). D’aquesta manera quedava constituïda la Lògia Catalunya, a Barcelona, integrada en la Gran Lògia de Catalunya, tot fent constar que les seves activitats “es veieren violentament interrompudes l’any 1939, per motius sobradament coneguts.” Seguidament, s’envien salutacions a totes les lògies i potències maçòniques “escampades per l’Univers” anunciant la constitució/restauració d’aqueta Obediència (una federació associativa de lògies) catalana, després d’haver patit la negra nit del franquisme. Joan Sabatet aconsegueix la donació de bancs i cadires per tal de moblar el temple maçònic. Entre els components de la Lògia Catalunya consten en la documentació de 1976 els noms de Joan Safont i Bayo (simbòlic, Arístides), Lluís Salart i Gusils (Bolívar); Josep Munté i Rodríguez (Cardona);  Joan González Massó (David); Foc Premeditat;  Miquel Cabra i Massana (Ideal); Joan Vilató (Nitus); Lleó; Ramon Albareda Rossell (Segarra); Rafael Fernández Fernández (Sumer); Tressens, Jaume Bernades i Pòstils (Xiprer).

Finalment, el 17 de desembre de 1976 es du a terme la constitució “solemne” de l’Obediència, la Gran Lògia de Catalunya  (G.L.D.C.), “puntualment”, “al lloc acostumat”, a les 5 de la tarda i en cambra del mig (reunió en grau de mestre maçó), amb l’assistència dels maçons, que estaven “a plom a la Tresoreria” (pagades les quotes), Ideal, venerable mestre; David, secretari;  Lleó; Foc Premeditat; Segarra i Ariel. S’anomena, per un any, els responsables de l’Obediència: Ideal, Cardona, Segarra, Foc Premeditat, Bolívar, Lleó, Tressens i David. [Roger i Moreno, R, op. cit., pàgines 19-38].    

L’1 de març 1940 el general Franco –que va ser condecorat en nom del papa de Roma amb el Gran Collar de l’Orde Suprem de Crist--  va decretar la llei per la repressió de la francmaçoneria i el comunisme i va crear el tribunal especial del mateix nom. Entre altres coses, pertànyer a la francmaçoneria era un delicte, al considerar la llei que entre “els múltiples factors que han contribuït a la decadència d’Espanya, cap va tenir una influència més perniciosa ni va crear més dificultats a les santes reaccions populars i a l’heroisme dels nostres Exèrcits que els relacionats amb la francmaçoneria i a les múltiples organitzacions subversives la majoria de les quals són organitzades pel comunisme. En la pèrdua de l’Imperi colonial espanyol, en la sagnant guerra de la Independència, en les guerres civils que van devastar el segle passat, els avalots que van accelerar la caiguda de la monarquia constitucional i van debilitar el desenvolupament de la Dictadura, alhora que els múltiples crims polítics, si troba sempre l’acció de la francmaçoneria. Després de l’alçament armat del poble espanyol la francmaçoneria i el partit comunista han facilitat armes, relacions i recursos al opressors de la Pàtria i sota el pretext d’un fals humanisme, escampen les consignes més atroces. Es va indispensable determinar immediatament la qualificació jurídica i les sancions que mereixen els que contribueixin a l’activitat de la francmaçoneria per la nostra fidelitat als principis cristians i a la generositat del Movimiento Nacional.” [Referència a la dictadura del  general Miguel Primo de Rivera. Es considera polítiques maçòniques el liberalisme democràtic, la socialdemocràcia, el sindicalisme i l’anarquisme, mentre que es fa una diferència en relació al bolxevisme.] La llista de perseguits es va engreixar significativament després del nomenament de Marcelino Ulibarri com a director del Servicio de Recuperación de Documentos situat a Salamanca (Camp de Salamanca, Lleó), que va fer una tasca ingent. Es calcula que a l'Estat espanyol podia haver-hi en aquells moments uns 5.000 francmaçons i, curiosament, aquest servei va arribar a confeccionar més de 80.000 expedients, fitxant fins i tot els que havien viscut en el segle XIX tant a la Península com a les colònies (pràcticament quasi tots ja morts). Entre els nombrosos assassinats franquistes de membres de la francmaçoneria, aquests van des de Federico García Lorca (de la Lògia Alhambra, de Granada) l’estiu de 1936 fins a Joaquim Delgado Martínez (de la Lògia Les Apprentis Eternels, de Grenoble), l’estiu de 1963.

Els franquistes sí que van permetre, en canvi, que funcionessin algunes lògies dins les bases militars nord-americanes de Torrejón de Ardoz (Madrid, Castella la Nova), Saragossa (Aragó) i Rota (Badia de Cadis, Costa Nord-est de Cadis, Cadis, Andalusia). A la resta, els va tocar viure temps de clandestinitat. Una de les lògies clandestines més actives durant els primers anys del franquisme va ser la Franklin Delano Roosevelt, instal·lada a la cooperativa La Popular Santsenca, al número 13 del carrer de Premià del barri de Sants de Barcelona, justament a l'edifici on avui es troba la redacció de la revista Sàpiens. Aquesta lògia constava d'una quarantena de membres i es reunia en tinguda cada quinze dies fins que al hivern del 1946 van ser detinguts alguns dels seus membres.

Un altre punt de trobada clau era el número 10 del carrer de Fontanella. Aquí hi havia l'Acadèmia Fontanella, propietat de Miquel Cabra, que s’havia iniciat a la francmaçoneria durant el seu exili francès i que es va convertir en el contacte dels antics maçons que tornaven a la Península als anys 60 i al inici dels 70. Gràcies a Cabra, que es guardava les targetes de visita dels maçons que l'anaven a veure, es va poder confeccionar el primer registre clandestí de francmaçons. Els vespres de reunió, les aules de l'Acadèmia Fontanella es convertien en el temple (local on hi ha les assemblees maçòniques) de la Lògia Catalunya de la Gran Lògia de Catalunya, que a proposta de Cabra el 28 d’octubre de 1978 canvià el nom pel de Perseverança núm. 1 [Roger i Moreno, op. cit., p. 27]. En l'Acadèmia Fontanella també si celebraven reunions anarcosindicalistes clandestines.

Durant el franquisme tardà, les tingudes al carrer Fontanella núm. 10 sempre es feien amb molt poc material per poder-lo recollir en cas que arribés la policia i, per evitar sospites, Cabra deia al porter de la finca que es tractava d'una reunió de professors. Entre els seus assistents, hi figuren dos membres històrics de la francmaçoneria a l'Estat espanyol: Lluís Salat i Rafel Vilaplana, que arribaren a ser els grans mestres (presidents) de la Gran Lògia d’Espanya (G.L.E.) i de laGran Lògia Simbòlica Espanyola (G.L.S.E.), respectivament (la primera, masculina, considera “regular” o “anglesa” i la segona, mixta, considerada “liberal” o “progressista” ). També hi havia Roles (simbòlic), Foc Premeditat (simbòlic) i l’anarquista i anarcosindicalista Jaume Rosquillas i Magrinyà –signava en els seus escrits profans de caire llibertar Jaume R. Magriñà i va fer servir diversos pseudònims també profans (Sesma, Jaime Rosma), que nat a Barcelona el 30 d’abril de 1901 va morir a Mèxic el novembre de 1976, poc després de la constitució a l'Acadèmia Fontanella de la Gran Lògia de Catalunya, en la que sembla no hi consta entre els signants de l’acta de la constitució --en aquell temps Jaume Rosquillas participà en la revista Sindicalismo (Madrid, 1975-1976), que fou una de les plataformes de la reorganització el 1976 de la Confederació Nacional del Treball després de la mort del dictador Franco, i en 1965, Rosquillas es mostrà favorable a l'estratègia cinc-puntista i retornà a la Península, assistint en 1968 al Ple Nacionald'aquesta escissió de la CNT-AIT, doncs consta en la Nota Informativa de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, del 10 de maig de 1966, titulada ‘Actividades del M. L. E. en el Exilio’, on es diu: “Como consecuencia de los contactos habidos entre un grupo de elementos de la C. N. T. y representantes de los Sindicatos Verticales, se vienen sucediendo una serie de escisiones dentro de las filas del Movimiento Libertario, unas provocadas por aquellos exiliados que apoyan la iniciativa llevada a cabo por el ‘Grupo de Madrid’, con cuya denominación  se señala a los partidarios de las conversaciones, y otras por los que siguen la línea ortodoxa y que achacando de inoperantes a los actuales dirigentes del Secretariado Intercontinental, se agrupan con las Juventudes Libertarias, que como ya es sabido se hallan en abierta oposición al diálogo. Se señala que los conocidos propagandistas confederales FIDEL MIRÓ SOLANES y JAIME ROSQUILLAS MAGRIÑÁ, exiliados en Méjico en donde dirigen la publicación ‘COMUNIDAD IBÉRICA’, han hecho públicas manifestaciones de apoyo  a las conversaciones de Madrid, lo que ha motivado que los militantes de la agrupación de la C. N. T. en Méjico hayan pedido su expulsión. Otro de los elementos que ha sido expulsado de la Federación de Venissieux (Rhone) es CARLOS ZIMMERMAN RUIZ, natural de Madrid, hijos de Diego y Matilde, que fue Delegado del grupo específico en la Federación Local de Tánger y que, posteriormente, al fijar su residencia en Francia fue Secretario de la Comisión de Relaciones de Rhone-Loire.”  El 21 de maig de 1937 es fundà oficialment a Barcelona una entitat benèfica de projecció social maçònica en temps d’escassetat a causa de la guerra i els seus efectes en la població civil, la qual estava en funcionament des d’octubre de 1936, amb el nom de Solidaritat pro Espanya Antifeixista, gestionada pel Comitè Central de Coordinació(COCENCOO), a cura dels membres de la Gran Lògia de Catalunya - Gran lògia Espanyola (G..L..D..C.. - G..L..E..) Louis Gertschi; l’antic gran mestre Francesc Esteva i Bertran (simbòlic, Riego); el metge Santiago Vivancos i Ferrés (simbòlic, Guimerà); l’antic gran mestre de la G.L.D.C. Bartomeu Pons i Cubillas (de la Lògia Adelante i aviat president del Sobirà Consell de Govern de la G.L.D.C.) i Jaume Rosquillas i Magrinyà (de la Lògia Adelante, i hi consta amb la professió de funcionari). En el seu Reglament establia que els càrrecs eren indefinits mentre la guerra durés i tenia la seva seu al carrer Pau Claris, número 97, entresòl. Podia fundar delegacions o agències en altres municipis de la República espanyola o de l’estranger, nomenar delegats per tot arreu i autoritzar-ne les signatures a bancs i a Correus per tal de fer més àgils i efectives les operacions de lliurament de pagaments, subscripcions, etc., al COCENCOO. L’article 9 establia que el repartiment de donatius es faria sempre dins la llei i d’acord amb les normes vigents de la República, i “sin preferencias partidistas” [Sánchez Ferré, Pere, LA MAÇONERIA A CATALUNYA (1868-1947), Clavell Cultura, Premià de Mar (2008), vol. II, p. 169-170]. Rosquillas en 1936 formà part del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT. Aleshores pertanyia a la Lògia Adelante, de la Gran Lògia de Catalunya(G.L.D.C.), federada a la Gran Lògia Espanyola (G.L.E.), a Barcelona, segons una falsa planxa de quiti (document maçònic pel quan es cessa voluntàriament de tota activitat en una obediència o federació), a nom de Magriñà, davant l’acord orgànic en el Congrés de Saragossa de la CNT-AIT el maig d’aquell any que prohibia tenir càrrecs als afiliats que eren francmaçons actius. Així, Jaume Rosquillas i Magrinyà cobrí l’expedient cenetista amb aquesta planxa ()nom simbòlic dels documents maçònics, dels escrits o d’un treball redactat), ja que passà com si es tractés d’un francmaçó en somni (quan un maçó o una maçona que s’aparta voluntàriament dels treballs de la francmaçoneria) [Sánchez Ferré, Pere, LA MAÇONERIA A CATALUNYA (1868-1947), Clavell Cultura, Premià de Mar (2008), volum II, p. 187-188]. 

Sobre anarcosindicalisme i francmaçoneria també hi ha el cas a Barcelona del fet que el 2 de febrer de 1977 es constitueix formalment la Lògia Minerva-Lealtad, amb la vocació d’afiliar-se al Gran Orient Espanyol (G.O.E.), on queda registrada amb el número 3. A aquesta lògia s’incorporen poc després Ginés Alonso, Antonio Martínez Nieto i Rosendo Guevara. Olegario Pachón (nom simbòlic Proudhon) --també membre de la Gran Lògia de França (G.L.D.F.)-- s’hi afilià poc després i escriu des de París (Illa de França) anunciant una visita a la lògia d’una delegació del Gran Orient de França (G.O.D.F.) el 19 de març de 1977. El 21 de abril de 1979 la Lògia Minerva-Lealtad acordà separar-se del G..O..E.., per “allunyament d’aquesta Obediència de la Francmaçoneria liberal”. El 15 de maig de 1980 es formalitzà la constitució a Barcelona de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (G.L.S.E.), realitzada en el temple maçònic del local del carrer Avinyó núm. 27, que s’havia llogat i que aleshores fou la seu de la seva lògia mare (la primer lògia d’una obediència o federació) des de finals de 1979. La Lògia Minerva-Lealtad passà a ser la núm. 1 de la G.L.S.E., Obediència de la qual durant un temps foren grans mestres adjunts (vicepresidents), entre altres, els Ginés Alons i Olegario Pachón.  

En 1992 va morir a Barcelona Miquel Cabra i Massana.