Quan
el cop militar feixista de juliol de 1936 des d’Irún (Bidaso Beherea,
Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria) passà a Barcelona. El 3 de setembre
de 1936 s'enrolà en la Primera Centúria «Gastone Sozzi», la qual, tot seguit, el 9 de setembre s'integrà en la «Columna Libertad»,
sent traslladat des de Barcelona al front de Madrid (Castella la Nova),
on defensà la carretera d'Extremadura i
participà en el front de Pelahustán (Sierra de San Vicente, Toledo,
Castella la Nova) i de Chapineria (Sierra Oest de Madrid, Madrid,
Castella la Nova). En el decurs de la Retirada de principis de febrer 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental.
Libertario Rubini:
El 9 de desembre de 1909 --altres fonts diuen el 13 de desembre -- neix a Forlì (Forlì-Cesena, Emília-Romanya) l'anarquista i resistent antifeixista en les files del Partit Comunista d’Espanya (PCE) i del Partit Comunista Francès (PCF) Libertario Rubini
En
1932 va ser detingut i emigrà a l’hexàgon francès des d’Itàlia. El 22
de novembre de 1935, fugint d’una requisitòria militar, va ser detingut,
juntament amb el seu cosí Elíseo Rubini i Bergamín Renoto, al port de
Huelva (Tierra llana, Andalusia) quan volia entrar clandestinament al
Regne d’Espanya a bord del vaixell
Aurora i va ser expulsat. Es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània). De professió ebenista, fou membre de la
Confederació General del Treball (CGT).
Quan
el cop militar feixista de juliol de 1936 des d’Irún (Bidaso Beherea,
Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria) passà a Barcelona. El 3 de setembre
de 1936 s'enrolà en la Primera Centúria «Gastone Sozzi», la qual, tot seguit, el 9 de setembre s'integrà en la «Columna Libertad»,
sent traslladat des de Barcelona al front de Madrid (Castella la Nova),
on defensà la carretera d'Extremadura i
participà en el front de Pelahustán (Sierra de San Vicente, Toledo,
Castella la Nova) i de Chapineria (Sierra Oest de Madrid, Madrid,
Castella la Nova).
A partir del 25 d'octubre de 1936 entrà amb la seva centúria al «Batalló Garibaldi» de la
IX Brigada Mixta. El setembre de 1937, operat i malalt per estar al front, passà als
Serveis de Censura de Correus (secció militar francesa - espanyola), essent destinat
Albacete (Los Llanos, la Mancha de Montearagón, la Manxa) i a Madrid, de la «Brigada Garibaldi» de les
Brigades Internacionals, on s’integrà i s’afilià al PCI i al PCE, segons sembla per evitar ser perseguit com anarquista pels stalinistes. El
comandant de servei, en un raport del 8 setembre 1938,
indica que fa un molt bon treball així com la seva bona i activa
participació en les reunions. Conclou: «instrucción
inferior, políticamente desarrollado, pero le falta instrucción
marxista. Ha sido empleado en puestos de confianza y ha logrado buenos
resultados».
Això
de
«manca de formació marxista»
revela que els stalinistes detectaren que era comunista llibertari.
En el decurs de la Retirada de principis de febrer 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental.
El
21 d’agost de 1940, el responsable des quadres stalinistes italians,
Pavanin, en un raport sobre Libertario Rubini exposa: « Sobre la seva
conducta
a Espanya, hi ha bons informes. Camarada seriós, conscient,
disciplinat, vinculat al Partit amb capacitats polítiques mitjanes.
Actiu, molta iniciativa. La seva conducta a Espanya ha estat
irreprotxable i va estar destinat a la censura militar on complí la
seva feina amb zel. La nostre comissió li lliurà el carnet del PCE per l’any 1938, el senyalà al PCI com un molt
bon camarada però remarcà la necessitat de considerar el
seu passat i la seva activitat a Bolonya […]. » [Moscou (F.545 Op.6
D.474 et 502); AICVAS,
La Spagna nel nostro cuore 1936-1939, Roma, 1996]. Una pista que
feia que no hi havia prou confiança hagués deixat de ser anarquista
comunista a pesar d’haver acceptat en 1938, a finals de la guerra, el
carnet del PCE, potser una manera de poder obtenir
ajuda del PCF al tornar a l’Estat francès, cosa que revela l’existència d’aquest raport del 21 d’agost de 1940.
Libertario
Rubini figura en la cartoteca dels voluntaris italians a la guerra
d’Espanya (número 1990), datada l’11 de maig de 1938 amb la menció «MBAO».
Durant
l'ocupació alemanya, participà, amb la seva companya espanyola, Abilia,
en la resistència francesa a la zona de Sant-Maloù (d'Ille i Vilaine,
Bretanya).
Desconeixem la data i el lloc de la seva defunció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada