MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 5 de desembre de 1988 mor a L'Avelanet (País d'Olmes) l'anarquista, anarcosindicalista i destacat francmaçó Ginés Alonso. Havia nascut en 1911 a Múrcia.

Ginés Alonso, Margit Manus-Arvidsson, Louis Mercier, Helmut Rüdiger i Albert de Jong en el Congrés del Cinquantenari de la SAC (Estocolm, 1960) 

Entrà a formar part del Comitè Regional de Catalunya de les Joventuts Llibertàries i va prendre la paraula en nombrosos actes: Puigcerdà, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Just Desvern, les Corts a Barcelona, Viladecans i altres, en representació d'aquest òrgan. 

Ginés Alonso:   

El 5 de desembre de 1988 mor a L'Avelanet (País d'Olmes, Arièja, Occitània) l'anarcosindicalista, anarquista i francmaçó Ginés Alonso. Havia nascut en 1911 a Múrcia en una família conservadora que aviat s'establí a Barcelona.

Fuster d'ofici, formà part activa del Sindicat de la Fusta de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). El seu interès per la cultura l'animà a crear en 1931 l'Ateneu Racionalista de la Torrassa, a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Sembla que també va pertànyer al grup anarquista que edità la revista Ágora, format per Ángel Lescarboura i Adolfo Ballano, entre d'altres, i que es diu fou finançada amb cops econòmics. Per això patí presó arran dels fets del Cafè Oro del Rin. També formà part del grup «Afinidad», amb Josep Peirats i Pedro Conejero.

El juliol de 1936 s'enfrontà contra l'aixecament militar franquista i formà part del moviment cultural que es desenvolupà en el camp cinematogràfic, participant en la revista Popular-Film amb Mateo Santos i Puig Elías.

Entrà a formar part del Comitè Regional de Catalunya de les Joventuts Llibertàries i va prendre la paraula en nombrosos actes: Puigcerdà (Baixa Cerdanya), l'Hospitalet de Llobregat, Sant Just Desvern (Baix Llobregat), les Corts a Barcelona, Viladecans (Baix Llobregat) i altres, en representació d'aquest òrgan.

Entre 1936 i 1937 participà en la redacció de la revista Ideas, hostil a la participació de la CNT-AIT en els governs estatals espanyols.

Amb la derrota, s'exilià a l’hexàgon francès i s'establí a L'Avelanet al costat de Pablo Martín, que li proporcionà feina a la seva fusteria.

Participà en la resistència contra els nazis i ajudà a la reestructuració de la CNT.

Intervingué en el míting a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) que es realitzà després del Congrés de Federacions Locals de CNT en l’Exilicelebrat a París (Illa de França) celebrat entre l'1 i el 12 de maig de 1945, en el qual participà en la ponència de Premsa i Propaganda com a delegat de L'Avelanet.

Durant un temps fou director del setmanari confederal de l'Exili España Libre.

Arran de la ruptura confederal, s'alineà amb el sector anomenat “polític”, favorable al sector de la CNT clandestina de l'Interior que col·laborava amb el Govern de la República espanyola en l’Exili.

En 1954 assistí al Ple de Tolosa de Llenguadoc del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exili. Entre 1957 i 1960 fou secretari del Subcomitè Nacional i com a tal entrà clandestinament a la Península.

El 25 de febrer de 1960 presidí la Comissió de Coordinació de l'Aliança Sindical Espanyola (ASE) --organització creada per a la unitat d'acció antifranquista entre la CNT, la Unió General de Treballadors (UGT) i el Sindicat de Treballadors Bascos (STB)--, amb Pascual Tomás com a secretari i tresorer.

En 1960 assistí com a representant del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exili al XVI Congrés (Congrés del Cinquantenari) de l'Sveriges ArbetaresCentralorganisation (SAC, Organització Central de Treballadors Suecs) celebrat a Estocolm (Suècia).

L'1 de novembre de 1960 signà, en representació del Subcomitè Nacional, amb Roque Santamaría, en nom del Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l’Exili, un manifest d'unitat confederal.

En 1965 representà la Federació Local de L'Avelanet de la CNT-AIT en el Congrés de Montpeller (Erau, Occitània).

Es va iniciar en la Francmaçoneria a la lògia Reconstrucció de la Gran Lògia de França (GLDF) el 22 de febrer de 1952, amb el nom simbòlic Trabajo. El 2 de febrer de 1977 es constitueix formalment la lògia Minerva-Lealtad, a Barcelona, amb la vocació d’afiliar-se al Gran Orient Espanyol (GOE), on queda registra amb el número 3. A aquesta lògia s’incorporen poc després Ginés Alonso, Antonio Martínez Nieto i Rosendo Guevara. Olegario Pachón (nom simbòlicProudhon) --también de la Gran Lògia de França—s’hi afilà  poc després i escriu des de París anunciant una visita a la lògia d’una delegació del Gran Orient de França (GODF) el 19 de març de 1977. El 21 de abril de 1979 la lògia Minerva-Lealtad acordà separar-se del GOE, per “allunyament d’aquesta Obediència de la Francmaçoneria liberal”. El 15 de maig de 1980 es formalitzà la constitució a Barcelona de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (GLSE), realitzada en el temple maçònic del local del carrer Avinyó núm. 27, que s’havia llogat i que aleshores fou la seu de la seva lògia mare des de finals de 1979. La lògia Minerva-Lealtad passà a ser la núm. 1 de la GLSE, Obediència de la qual durant un temps foren Grans Mestres Adjunts, entre altres, Ginés Alons i Olegario Pachón . 

Podem trobar escrits seus en Espoir, Faro, Ideas, La Revista Blanca i Solidaridad Obrera, entre d'altres.