la Universitat de Barcelona. A partir de 1896, i fins a 1900, treballà a l'Observatori Català
de Sant Feliu de Guíxols.
Josep
Comas Solà:
El 19 de desembre de 1868 neix a Barcelona l'astrònom,
divulgador científic, francmaçó, espiritista i anarquista Josep Comas
Solà.
Fill d'un comerciant progressista, de jove s'apassionà per l'astronomia
i quan només tenia 15 anys publicà un assaig en la revista francesa
L'Astronomie sobre un meteorit que havia caigut a Tarragona (Tarragonès).
En 1889 es llicencià en Física i Matemàtiques a la Universitat de Barcelona. A partir de 1896, i fins a 1900, treballà a l'Observatori
Català de Sant Feliu de Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà),
estació astronòmica privada acabada de fundar l'industrial del suro
Rafael Patxot Jubert, on descobrí aspectes importants del planeta Mart.
Després
realitzà un viatge d'estudis a Itàlia i a l’illa de Sicília, visitant
els principals observatoris i els volcans Vesuvi i Etna
En 1901 ingressà en la
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on impulsà la
fotografia i el cinema aplicats a l'astronomia, i durant els anys
següents es lliurà a aconseguir la creació d'un observatori al Tibidabo.
Un cop creat aquest en 1904 dirigí l'Observatori
Fabra a la muntanya barcelonina, ajudat un temps per l’enginyer i
geòleg valencià anarquista Albert Carsí, fins a la seva mort. En aquest
observatori realitzà nombrosos descobriments (dos cometes, dues
estrelles variables, 11 asteroides, etc.) i estudià
sistemàticament planetes, satèl·lits, asteroides i altres astres
(Júpiter, Saturn, Mercuri, Tità,
etc.).
En 1910 col·laborà en els primers vols d'avió a tot l'Estat espanyol.
En 1911 fundà i presidí, també fins a la seva mort, la
Societat Astronòmica d'Espanya --posteriorment s'afegí Amèrica--. A més, va ser membre de diverses societats astronòmiques europees i de l'organització internacional
Acadèmica de les Nacions. En 1917 participà a Sevilla (Andalusia) en el
Congrés de l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències.
En 1920 participà en la fundació de la primera emissora de ràdio de l'Estat espanyol (EAJ-1), on portà un programa de divulgació científica.
Cofundador del
Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), disposà d'un dels primers cotxes a motor d'explosió que van circular per Barcelona.
En
1923, amb la visita d'Albert Einstein a Barcelona i el debat suscitat,
es mostrà partidari de la teoria de la relativitat, però amb el temps
canvià
de bàndol.
En 1930 fou membre del
Comitè Executiu de la Difusió Luminotècnica de Barcelona i de la seva «Exposició de Llum».
Durant la Guerra Civil, dirigí el
Servei d'Astronomia de la Generalitat de Catalunya al socialitzat Observatori Fabra.
Afiliat al
Sindicat de Professions Liberals de Barcelona de la Confederació Nacional del Treball
(CNT-AIT), destacà com a divulgador científic a ateneus llibertaris,
escoles racionalistes, sindicats i centres populars i en publicacions
llibertàries (Tiempos
Nuevos, etc.) i de tota casta (La Vanguardia, Última Hora,
La Actualidad, Revista de la Sociedad Astronómica de España y América,
Urania, Boletín del Observatorio Fabra. Sección Astronómica, etc.).
Comas Solà pertanyia a més de la Francmaçoneria al
Club Teosòfic de Barcelona, al qual també hi pertanyia el
republicà i francmaçó Ventura Gassol, que fou conseller del Govern de la
Generalitat de Catalunya.
Amb Albert Carsí Lacasa col·laborà a l'anarquista
Escola Natura, popularment anomenada «La Farigola».
En 1936 dirigí la instal·lació climatològica i meteorològica del
Laboratori Confederal d'Experimentacions ubicat a Masnou (Baix Maresme).
Va
ser autor de nombrosos llibres i publicacions científiques,
especialment sobre astronomia i sismologia, entre les quals podem citar
Determinaciones del diámetro de Venus (1902), Distribución de los astros en el espacio
(1902), El eclipse de sol de treinta de agosto de 1905 (1905), Astronomía y ciencia general
(1907), El espiritismo ante la ciencia. Estudio crítico sobre la mediumnidad
(1907 i 1986), El cometa Halley (1910), Album fotográfico de la zona eclíptica
(1915), Abstracción y realidad (1925), Astronomía (1925), El Cielo
(1927), Estereocopia astronómica (1929), etc.
Josep
Comas Solà va morir el 2 de desembre de 1937 a Barcelona a causa d'una
broncopneumònia i el seu funeral constituí una gran manifestació de dol
on intervingueren, a més de entitats populars i representacions
governamentals, una delegació de la
CNT-AIT i nombrosos militants anarcosindicalistes --el seu enterrament va ser presidit pel Lluís Companys i Frederica Montseny--.
Llegà la seva casa-observatori
Vil·la Urania, al carrer Saragossa, terrenys i els seus
valuosos aparells astronòmics a la ciutat de Barcelona, on ara hi ha un
centre cívic d’activitats veïnals.
El mateix 1937 l'Oficina
de Propaganda de la CNT-AIT, de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i de la
Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) editaren el llibre José Comas Solà. El hombre
por Alberto Carsí. El científico por Joaquín Febrer, amb un pòrtic del mallorquí Bernat Pou. En 2004 l'Ajuntament de Barcelona publicà la biografia
Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, coordinat per Antoni Roca Rosell.
Josep Comas i Solà apadrinà Alberto Carsí per entrar en la
Lògia Cosmos núm. 62 de la Gran Lògia d’Espanya (GLE), a Barcelona, amb el nom simbòlic de l’estel
Canopus. Alberto Carsí arribà al grau 33 del Ritu Escocès Antic i Acceptat (REAA). La
Lògia Cosmos havia estat constituïda entre desembre de 1929 i gener de 1930 en la
GLE. Pel juliol d’aquell any va ser una de les protagonistes de
l’escissió en la seva obediència maçònica quan comptava amb dotze
membres, entre els qual hi havia
Albert Carsí i Manuel Ximénez --el qual havia fet circular a principis de 1930 un full anònim, signat amb com a
Grupo La Verdad, que desautoritzava Francesc Esteva con a gran mestre (president) de la
GLE--. A finals d’any eren dinou membres. Des de les barcelonines lògies
Cosmos i Inmortalidad --aquesta amb
Eveli Torent i Frederic Climent Terrer, i que tenia tendències
teosòfiques i espiritistes, filosòfica i polititzada alhora, que es
constituí l’1 d’abril de 1925 dins la
Gran Lògia Regional del Nord-est (GLRNE) però el maig de 1927 s’escindí per entrar en la
GLE-- van intentar unificar la maçoneria simbòlica (primers tres graus) a partir de la
GLE i del Gran Orient Espanyol (GOE). A finals de maig de
1930 Albert Carsí, Manuel Ximénez, Eveli Torent i Frederic Climent
Terrer (que a més de destacat francmaçó era un dels responsables a
Catalunya de la
Societat Teosòfica) distribuïren el manifest ‘Por la Unidad Masónica’, el qual recollia la proposta d’unió maçònica simbòlica de la
IX Assemblea Nacional Simbòlica del GOE, que es celebrava
aquells dies. El manifest, signat per aquests quatre maçons. i, a més,
Joan Casanovas, afirmava que la proposta del
GOE resumia el desig de “quasi tot el poble maçònic” i l’esperit democràtic indispensable en l’Augusta Ordre. La
GLE celebrà els dies 8 i 9 de juny de 1930 a Madrid (Castella la Nova) la seva
Gran Assemblea Ordinària, en la qual es palesà la insatisfacció
que hi havia en amplis sector d’aquesta obediència maçònica (federació
associativa de lògies). En el decurs de l’assemblea, Manuel Ximénez es
declarà autor del manifest ‘Por la Unidad
Masónica’ i dimití com a membre de la Comissió de Justícia de la GLE, segons constà en l’acta. En la ment de tothom hi havia la proposta, feta un mes abans pel
GOE, d’unir ambdues obediències ena sola maçoneria simbòlica espanyola. La
Regional del Nord-est de la GLE hi va presentar els punt
bàsic per arribar a la unió simbòlica, que l’assemblea va aprovar per
unanimitat. Però, l’acord no constà en la publicació de l’acta
corresponent. Davant aquesta situació la
Regional del Nord-est va decidir la seva autodissolució el 10 de
juliol de 1930 a fi de precipitar la unió simbòlica. Els partidaris de
la fusió amb el
GOE van organitzar una Assemblea de Mestres Maçons l’11 de juliol de 1930 conjuntament amb la dissolta
Regional del Nord-est. Amb el pretext d’una conferència que va
donar Carsí, un nombre considerable de mestres maçons d’ambdues
obediències es va reunir en el
Ateneu Humanidad, seu de la GLE, a Barcelona, on també es reunien diverses lògies de la
Regional del Nord-est. S’acordà l’expulsió del Francesc Esteva Bertran (nom simbòlic,
Riego), Louis Gertsch i de tota la cúpula de la GLE. Aleshores, vuitanta-set mestres maçons formaren
una assemblea constituent i el 5 d’agot d’aquell any es nomenà un Sobirà Consell de Govern de la doblada
GLE, amb Manuel Ximénez com a gran mestre; Antoni Montaner
Castaños, president; Francesc Borrell, gran primer vigilant; Frederic
Climent Terrer, gran orador; Albet Carsí, gran orador adjunt, i Joseph
Olivart Sapera, gran secretari, entre altres càrrecs.
El sector minoritari de la GLE romangué fidel a Francesc Esteva. La Lògia Cosmos passà amb altres al sector fusionista. Així sorgí una nova obediència, la
Gran Lògia Unida (GLU), autotitulada ”Antes Gran Logia Española”,
i es qualificava de “provisional” a l’espera de “la fusió resultant”.
De fet, fou una efímera obediència, amb 204 membres, 123 dels quals
procedents de la
Regional del Nord-est i 91, de la GLE. Un mes després de la seva constitució, aquesta nova obediència comptava amb 288 membres. La
GLU s’acostà al GOE, segons consta en un extens comunicat del 25 d’octubre de 1930. Finalment, el 25 de febrer de 1931 es formà la
Gran Lògia Regional Unida del Nord-est (GLRUNE) unida al GOE, amb 208 membres i onze lògies, entre elles Cosmos.
La
Lògia Cosmos va distribuir un escrit dirigit a diverses lògies de
Barcelona on es denunciava l’augment d’espectacles al Paral·lel
considerats, al seu entendre, que eren de caire pornogràfic. En 1932
Miquel Serra Pàmies n’és el secretari adjunt. A principis
de 1935 s’autodissolt dient que era a causa dels Fets del Sis d’Octubre
de 1934 i també a causa de les difamacions provinents de la campanya
antimaçònica del prevere Joan Tusquets i Terrats. Aquesta lògia es va
refer posteriorment i el darrer document
conegut és del desembre de 1938, poc abans de la Retirada de
gener/febrer de 1939. [Pere Sánchez Ferrer,
De la Gran Logia Simbólica Regional Catalana a la Gran Logia
Española. Un ejemplo de vocación política en la masonería peninsular
(1886-1939), Universitat de Barcelona, 1990].
En
el context de la societat catalana del temps de la dictadura del
general Miguel Primo de Rivera i la República del 14 d’abril de 1931 es
destacà
el prevere de Barcelona Joan Tusquets i Terrats, oncle patern d’Ester i
Òscar Tusquets, i les seves edicions
Las Sectas. Joan Tusquets entre 1932 i 1936 edità
vuit llibres. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera la jerarquia
catòlica catalana ja havia vist en aquest prevere agut i intel·ligent
l’eina prolífera per
fer campanyes contra la Francmaçoneria i la Teosofia.
Joan Tusquets aconseguí un exemplar del full de Ximémez que el va reproduir l’any 1932 en el seu llibre antimaçònic ‘Orígenes de la Revolución española’. El 22 de febrer de 1934 en un escrit al diari carlí
El Correo Catalán, el manipulador Tusquets --que disposava de documentació autèntica-- va canviar el sentit de l’escrit ‘Contra la pornografia’, redactat per la
Lògia Cosmos, en que es lamentava que en locals d’espectacle del
Paral·lel barcelonès hi hagués espectacles pornogràfics i es demanava
fer quelcom per posar remei aquela situació considerada immoral, tot
afirmant el prevere que
a les lògies es redactava “pornografia clandestina” com provava
el document i fent un sil·logisme oportunista considerava que l’arrel de
la pornografia a Catalunya provenia de les lògies maçòniques. De tot
plegat, Tusquets acusava justament a Albert
Carsí i Guillermo Cedrón i finalment deia que Miguel Morayta Sagrari
(simbòlic,
Pizarro) --que havia estat gran mestre del Gran Orient Espanyol (GOE) i morí el 1917-- de ser partidari d’una “iniciació sexual” maçònica [Pere Sánchez Ferré,
La maçoneria a Catalunya (1868-1947), Clavell Cultura, Premià de Mar, 2008, vol. 2 de l’obra, pàgines 107-112, 158-160, 189-190].
En 1905 Josep Comas Solà, Albert Carsí i el músic i camarada de lluita pacifista Pau Casals i Defilló el
Comitè català contra la guerra, primer òrgan antibel·licista documentat en l’Estat espanyol. Més endavant, Pau Casals seria el compositor de l’Himne de les
Nacions Unides (ONU).
Comas Solà l’any 1933 formà part del
Comitè català contra la guerra imperialista, el qual el juny d’aquell any va editar el primer número de la revista
Guerra a la guerra, en el que hi havia escrits entre altres
autors d’Henri Barbusse, Albert Einstein, J. Bertran de Quintana, Ángel
Pestaña, Josep M. de Sucre i de Grau, Francisco Cañadas, Albert Carsí i
el mateix Josep Comas Solà.
L’Ateneu
Enciclopèdic Popular (AEP) comptava amb escola, biblioteca i tribuna pública. Per la tribuna de l’AEP
van passar escriptors, científics, pedagogs i intel·lectuals de primera
línia, tot un reguitzell que va de Josep Comas Solà i Joan Maragall a
Federico García Lorca, passant per Miguel Unamuno, José Ortega y
Gasset, Ramiro de Maeztu, Pedro Dorado Montero, Antoni Rovira i Virgili,
Pere Coromines, Rafael Campalans, Salvador Seguí, Àngel Pestaña,
Margarida Xirgu, Rosa Sensat, Maria Baldó, Salvador Dalí,
Joaquim Maurín i, entre altres, Andreu Nin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada