Durant
la Retirada de primers de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu
Oriental i durant la ocupació continuà participant en les activitats de
la xarxa d'evasió
del «Grup Ponzán».
L'1 d’abril de 1944, a Tolosa de Llenguadoc, ajudà el fugitiu Eusebio López Laguarta (Coteno) a escapar de la Gestapo, que detingut aquella tarda i torturat
aconseguí fugir del
seu arrest provocat per la caiguda a Perpinyà d’un enllaç que venia de
passar el Pirineu Oriental. El fugitiu es dirigí a la casa de Miguel, on
aquest l’acollí i
es va poder l’alerta sobre els fets.
Francisco-Javier
Miguel Aznares:
El 18 de desembre de 1908 neix a Val d'Echo (Jacetània,
Osca, Aragó) l’anarquista i resistent llibertari Francisco Javier
Miguel Aznares,
conegut com El Largo.
Durant
la Guerra Civil comandà un batalló de muntanya a la comarca d'Angüés i
la Foia d'Osca. Amic de Francisco Ponzán Vidal, col·laborà en el seu
grup especialitzat
en realitzar incursions en territori enemic.
Durant
la Retirada de primers de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu
Oriental i durant la ocupació continuà participant en les activitats de
la xarxa d'evasió
del «Grup Ponzán».
L'1 d’abril de 1944, a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), ajudà el fugitiu Eusebio López Laguarta (Coteno)
a escapar de la Gestapo. Aquell dia, a les
4 de la tarda, en el punt de trobada establert a l’estació Matabiau amb
un enllaç que portava un correu clandestí des de l’altra banda de la
frontera del Pirineu Oriental s’havia de trobar amb aquest resistent i
cenetista, que per a l’ocasió anava documentat
com Salvador Ortega, però aleshores aparegué la Gestapo i se l’emportà agafat a la seva seu tolosana, a l’avinguda Frederic Mistral, davant el
Jardin des Plantes, on fou cruelment torturat però es mantingué
ferm en negativa, a diferència de l’enllaça detingut a Perpinyà (Plana
del Rosselló, Rosselló), el qual l’havia delatat sota tortura de la
Gestapo. Durant un descans dels torturadors, a
les 11 de la nit, trobant-se sol en una estància sota vigilància d’un
soldat alemany tingué l’enginy de trobar un suport de finestra i
aprofitant la distracció del vigilant li va picar al cap, i fugí per una
finestra al jardí i saltà la tanca. Es dirigí a
la casa de Miguel, que es trobava allà, al carrer Canal de Midi (ara
rebatejat dels Set Trobadors), on l’acollí. Després d’explicar la
delicada situació de la Xarxa Ponzán, Miguel li curà ferides de les
tortures i es va encarregar de trobar un resistent que
anés una la direcció de la Resistència que podia trobar a Villeurbanne,
a la Metròpoli de Lió (Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), cosa que va fer
aquest a primera hora del matí del 2 d’abril per donar l’alerta del
perill de la caiguda de Perpinyà. També s’avisà
als seus companys de Tolosa de Llenguadoc per mitjà d’una resistent que
vivia a la plaça dels Carmes núm. 8. Va estar amagat a casa de Miguel
uns dies fins que va aconseguir documentació i poder recuperar uns
papers delicats de la Resistència en una casa de
l’Impasse Calais a la ciutat.
Francisco-Javier Miguel Aznares va morir el 29 de desembre de 1990 a Tolosa del Llenguadoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada