En
la Retirada de primers de febrer de 1939 creuà la frontera del Pirineu
Oriental i intentà sense èxit retrobar sa família. Aleshores retornà a
la
Península. Detingut, va ser jutjat, condemnat a mort i internat a
Belchite. La pena de mort va ser commutada per una de 12 anys de presó-
En 1956 va ser posat en llibertat condicional, assignant-li la
residència a Mallorca.
Jaume
Binimelis Rotger:
El 10 de desembre de 1887 neix a Palma (Mallorca,
Illes Balears) el militant anarquista, anarcosindicalista i
independentista
Jaume Binimelis Rotger. Sos pares es deien Gabriel Binimelis Cervera,
destacat militant anarquista del
Centre de Picapedrers de Palma, i Margalida Rotger Salas. Fou el major de quatre germans (Jaume, Joan, Gabriel i Ramon).
Quan
tenia set anys, marxà amb sos pares a l'Argentina i la família
s'establí a Buenos Aires. A l'Argentina sa família buscà l'oncle Jaume,
que s'havia
exiliat per la seva militància anarquista, però no en trobaren el seu
rastre.
Després
de passar la seva adolescència a l'Argentina, sa família retornà a
Mallorca a començament del segle XX. Entre 1907 i 1912 va ser el servei
militar obligatori a la caserna d'Artilleria de Palma, on va ser
promogut a caporal i destinat a l'economat de la caserna. En acabar la
mili, reenganxà en l'Exèrcit per continuar la carrera militar.
En
aquesta època es va casar amb Maria Castell Guarros, filla d'un
pescador i mare d'una nina d'un any, Margalida. Jaume volgué que aquesta
nina portés
el llinatge Binimelis, però Maria s'hi oposà. La parella tingué cinc
infants (Gabriel, Carme, Maria, Ramon i Àngela) i més tard, a Barcelona,
adoptaren un infant anomenat Josep, fill d'una prostituta.
En
1912 abandonà l'Exèrcit i es posà a fer feina de pescador.
Posteriorment, quan va veure que la pesca no donava per mantenir sa
família, s'instal·là,
amb son germà Ramon, a Barcelona, on en 1915 trobà feina com a cap de
personal a la fàbrica de gasoses
Gremio.
A
començament dels anys vint s'instal·là a Santa Coloma de Gramenet
(Barcelonès Nord), on comprà un terreny. En aquesta població milità en
la
Confederació Nacional del Treball (CNT), participà activament en
les lluites obreres i durant la dictadura del general Miguel Primo de
Rivera s'encarregà especialment de guardar les armes dels grups d'acció
confederals.
En 1931, quan la proclamació de la República, va ser nomenat president del
Centre Republicà d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de Santa Coloma de Gramenet, això sense deixar de militar en la
CNT-AIT.
Durant la Guerra Civil va ser comandant d'Artilleria de l'Exèrcit Popular
de la República espanyola.
En
el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 creuà la frontera
del Pirineu Oriental i intentà sense èxit retrobar sa família.
Aleshores
retornà a la Península. Detingut, va ser jutjat, condemnat a mort i
internat a Belchite (Campo de Belchite, Saragossa, Aragó). La pena de
mort va ser commutada per una de 12 anys de presó.
Molt malalt, en 1956 va ser posat en llibertat condicional, assignant-li la residència a Mallorca.
Autoritzat
a deixar l'illa, Jaume Binimelis Rotger va morir el 20 de febrer de
1956 a Santa Coloma de Gramenet. Aquest mateix dia, el símbol de
Falange va ser pintat als murs de casa seva. Son fill, Gabriel Binimelis Castell, militant de la
CNT i exiliat a França, no pogué assistir al seu enterrament
celebrat a Badalona (Barcelonès Nord. Sa companya, Maria Castell
Guarros, morí el 12 d'octubre de 1974.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada