La
fundació reial renuncia a mantenir els premis a Girona. Els darrers
anys havia
crescut molt l’oposició ciutadana a la visita del rei Felip VI a la
ciutat. El patronat de l’entitat monàrquica trasllada la propera
entrega, el novembre del 2019, a Barcelona.
Madrenas
manté que algun mosso es va extralimitar a Girona, però no explica el
perquè les tanques que encerclaven dijous la plaça de l'U d'Octubre
2017 eren municipals.
La fòbia unionista a les costums catalanes arriba a l’atac al tió públic de Roses.
Absolts sis acusats d'endur-se una senyal de
Municipi adherit a l'AMI a l'entrada de Pals. La sentència argumenta que no ha quedat provat que arrenquessin el cartell.
Tornen
a arrencar les estelades de Verges i pinten la bandera monàrquica
espanyola als fanals. El Consistori denuncia les pintades per malmetre
el
mobiliari.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 12/12/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Llegim en
la premsa convencional gironina que el patronat de la
Fundació Princesa de Girona (FPdGi), reunit ahir a Madrid
(Castella la Nova), va decidir deixar de celebrar l’entrega dels seus
premis anuals a la ciutat de Girona.
La
fundació va emetre ahir un comunicat anunciant que la propera entrega
dels premis --els corresponents al 2019, que seran els de la desena
edició--
ja no es farà a Girona, sinó que es trasllada a Barcelona i que se
celebrarà a final de novembre --fins la passada edició, la d’aquest
2018, s’han fet durant la primavera--. La
FPdGi no revela, però, en quin recinte de Barcelona volen celebrar l’esdeveniment.
L’edició del 2019 dels premis inclou el lliurament dels guardons de la mà del rei d’Espanya, la trobada anomenada
Rescatadors de Talent (de promoció de l’ocupació juvenil) i un acte amb els premiats per la
FPdGi al llarg d’aquesta dècada --alguns dels quals, però, han
renunciat al premi pel paper que Felip VI va jugar el 3 d’octubre del
2017 amb el seu discurs contra la celebració del referèndum de l’1
d’octubre a Catalunya--.
L’activitat
que la fundació preveu tenir a Girona per a l’any vinent es limita a la
celebració d’una reunió del patronat al juny.
Oposició social a l’alça
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDeCAT), va renunciar ahir a valorar la decisió de la
FPdGi perquè, diu, no se li ha comunicat oficialment. Qui sí que ho va fer va ser el regidor de la
CUP-Crida per Girona Lluc Salellas a través de Twitter: “10 anys després hem guanyat, la
Fundació Princesa de Girona desisteix de venir a una ciutat que se sent, es viu i exerceix de republicana. Bon vent!”.
Llàgrimes en el PSC
Per la seva banda, la portaveu del
PSC a la ciutat de Girona, Sílvia Paneque, va considerar ahir que
la ciutat “ha perdut un esdeveniment que tenia efectes positius
indubtables” i en culpa al “comportament infantil del seu govern”
municipal.
Amb
aquest trasllat del seu acte més destacat, la fundació es doblega al
rebuig que socialment generava la visita del monarca a Girona, cada
vegada
d’una manera més frontal i desacomplexada. Una oposició republicana que
els primers anys va ser sobretot veïnal i de l’esquerra
independentista, però a la qual els darrers anys --i especialment a
partir de l’octubre del 2017-- s’hi van sumar institucions i
empreses. Com la Cambra de Comerç de Girona, que en el seu
moment va col·laborar en la creació de la fundació però que finalment va
decidir sortir-ne, o l’Ajuntament de Girona, que arran dels fets
d’octubre de 2017 va decidir trencar relacions institucionals
amb la casa reial espanyola.
El primer gran entrebanc institucional que va trobar-se la
FPdGi a Girona va ser la negativa del consistori a cedir-los l’Auditori
--on sempre s’havia fet l’acte-- per fer l’entrega de premis al juny
del 2018. L’excusa que se’ls va donar és que l’equipament estava en
obres.
Per mantenir els premis
FPdGi a Girona, la fundació va buscar un altre espai, però no van
trobar-ne cap a la ciutat. Finalment van fer-los en dos recintes de
titularitat privada, però en municipis de l’entorn. Per als premis, a
l’espai de banquets Mas Marroch, situat al municipi
de Vilablareix (Gironès, comtat de Girona). Per al Rescatadors de Talent, a l’hotel
Camiral, de Caldes de Malavella (la Selva, comtat de Girona). La
fundació va mantenir en secret el lloc on es farien els esdeveniments
fins tot just quinze dies abans de la seva celebració. Ni tan sols es va
informar en cap moment les autoritats locals
de la visita dels monarques, ni se’ls va convidar a assistir-hi, tal
com marca el protocol.
Malgrat
aquesta fugida de la ciutat de Girona, la presència del rei i la reina
va tornar a provocar protestes als accessos principals fins als
recintes.
Convocatòries que es van desenvolupar sempre de manera pacífica tot i
el fort desplegament policial que envolta la comitiva reial.
Una campanya fallida per promoure la monarquia
Al 2009, el president de
Caixabank, Isidre Fainé, va convocar personalitats del món
econòmic i financer gironí a fi de proposar-los la creació d’una
fundació presidida per Felip de Borbó, que, com a hereu de la corona
espanyola, ostentava el títol de príncep de Girona. Una fundació
que havia de tenir teòricament per objectiu la promoció de la ciutat i,
de retruc, de tota la demarcació. Aquest noble propòsit va trobar el
suport de diverses institucions que es van sumar a la iniciativa. Era,
però, una operació que tenia també un objectiu
ocult: la promoció de la casa reial a Girona i a tot Catalunya. El
propòsit de promoure les comarques gironines es va assolir en part, en
un principi, segons el president de la
Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé. No van tenir el
mateix èxit, però, a millorar la percepció dels gironins sobre la
institució monàrquica. Des del primer any va haver-hi manifestacions a
l’entorn de l’Auditori contra la visita de Felip
de Borbó, i els premis de la FPdGi, als quals només es podia
accedir per invitació, eren vistos com un esdeveniment elitista i
excloent. Però va ser amb el procés sobiranista català, i d’una manera
molt especial arran del discurs del rei després del
referèndum de l’1-O, que es va trencar tota perspectiva d’èxit de la
campanya promocional monàrquica. Premiats, empreses i institucions que
havien donat suport a la fundació els van girar l’esquena en percebre
que Felip VI ja no era un actiu per a la promoció
local, sinó un problema per a la bona imatge de les comarques
gironines.
Madrenas manté que algun mosso es va extralimitar a Girona
Llegim al
Diari de Girona que l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va
assegurar dilluns, durant el ple municipal que veient les imatges hi
havia «algun» agent dels Mossos d'Esquadra que el dijous 6 de desembre
va fer un «ús despropocionat de la força» i que
es va «extralimitar» per contenir els manifestants antifeixistes a la
plaça U d’Octubre 2017. Ho va dir en resposta al regidor Lluc Salellas (CUP-Crida per Girona) que havia lamentat que l'alcaldessa no s'hagués solidaritzat amb els ferits per les càrregues
policials.
Madrenas
va afirmar que alguna actitud policial «no era acceptable» i era
recriminable» i que caldria «depurar responsabilitats». També va
lamentar
però, que alguns manifestants antifeixistes s'haguessin comportat en
contra dels valors de «pacifisme i civilitat». En cap cas és compatible
«la lluita intensa al carrer amb l'enginy i la intel·ligència» a la
violència i l'agressivitat.
No va respondre perquè les tanques que encerclaven la plaça de l'U d'Octubre 2017 eren municipals.
La fòbia unionista a les costums catalanes arriba a l’atac al tió públic de Roses
Llegim al setmanari figuerenc
Hora Nova que el tió públic per la mainada de Roses (Alt Empordà,
comtat de Peralada), tal com va denunciar el passat dimecres
l’alcaldessa, Montse Mindan (PDeCAT), la vigília del dia de la
Constitució del Regne, resultant malmès. Mindan davant
aquest atac al tió, de grans dimensions, va manifestar a les xarxes
socials que sentia “una ràbia i una tristesa enormes en veure que ni tan
sols allò que fafeliços els infants”.
Van
furtar la barretina en un atac de fòbia contra símbols del país i el
que és pitjor a la figura del tió, un element totèmic sagrat ancestral.
Tot
això, en nom de la pàtria espanyola i la seva Constitució monàrquica.
Fins a on volen anar aquests cervells buits, es pregunta molta gent. Amb
aquests amics,
PSC, Ciutadans i PP solament es poden despenyar qualsevol dia. A Andalusia
PSOE, Ciutadans i PP els neofranquistes de Box ja els hi ha fotut molts vots i diputats.
Absolts sis acusats d'endur-se una senyal de Municipi adherit a l'AMI a l'entrada de Pals
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies han estat absolts sis acusats d'endur-se una senyal de Municipi adherit a l'AMI
a l'entrada de Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona). La
sentència recull que la nit del 6 de juny passat els sis denunciats van
decidir anar a Pals "per retirar llaços grocs de l'espai públic". Quan
van arribar a la població, continua relatant
el tribunal, van localitzar una senyal amb la inscripció Municipi adherit a l'associació de municipis per la independència.
Segons la sentència, el rètol estava "a terra" i els processats es van
limitar a "introduir-la en un dels vehicles que utilitzaven".
Arrancant llaços grocs amb caputxes
Després, es van dirigir cap a l'avinguda Europa de la població per continuar arrencant llaços grocs.
El
jutjat exposa que va ser aleshores quan una dona els va "interpel·lar"
i, veient que alguns d'ells anaven encaputxats i duien "elements
perillosos",
els hi va dir que es quedessin al lloc on eren i esperessin que arribés
una patrulla de la Policia Local.
D'entrada,
els acusats s'hi van negar fins que la dona es va identificar com a
agent de l'autoritat. Aleshores, van esperar que arribés la patrulla
que finalment els va identificar i els hi va intervenir dues bosses de
plàstic amb llaços grocs, un cúter, tres pals amb ganxos i la senyal que
havia desaparegut.
La Fiscalia no acusa
Per
aquests fets, la Fiscalia no acusava però l'advocada de l'Ajuntament
sol·licitava que els condemnessin a pagar una multa de 1.800 euros per
un
delicte lleu de furt o, sinó, per un delicte lleu de danys amb una
circumstància agreujant de disfressa per anar amb la cara tapada. La
defensa, exercida pel lletrat Javier Berzosa, sol·licitava l'absolució.
El
jutjat descarta els dos delictes i absol els sis acusats. D'una banda,
argumenta que no ha quedat acreditat el furt perquè l'únic extrem que ha
quedat provat és que els processats "van trobar la senyal a terra", tal
com ells mateixos van argumenta al judici. "L'acusació no ha aportat
cap prova sobre que això no fos així", exposa la sentència que afegeix
que no només això, sinó que, a més, la policia
no els hi va localitzar "cap objecte útil" per extreure la senyal.
"És
evident que la voluntat dels denunciats era retirar de l'espai públic
el llaços grocs per ser una expressió política d'una determinada opció
contrària a la seva"
La
sentència també argumenta que tampoc ha quedat provat que els sis
processats tinguessin ànim de lucre. "És evident que la voluntat dels
denunciats
era retirar de l'espai públic el llaços grocs per ser una expressió
política d'una determinada opció contrària a la seva", exposa el jutjat
que descarta que tinguessin cap intenció d'aconseguir un benefici
econòmic. "Tots ells van indicar que havien agafat
la senyal com a deixalla i un d'ells va indicar, fins i tot, que el
destí que considerava més oportú per al rètol era l'abocador", exposa la
sentència.
També
rebutja que els fets es puguin considerar un delicte lleu de danys. La
sentència argumenta que l'Ajuntament era propietari de la senyal i que,
just després de la intervenció policial, la va tornar a col·locar al
seu lloc. "La recol·locació impedeix determinar els danys que presentava
la senyal quan va ser intervinguda", conclou el jutjat (!). Sense
comentari.
Tornen a arrencar les estelades de Verges i pinten la bandera monàrquica espanyola als fanals
L’Agència
Catalana de Notícies informa que el municipi de Verges (Baix Ter, Baix
Empordà, comtat d’Empúries) s'ha aixecat aquest dimecres 12 de desembre
sense les estelades penjades al carrer de Girona. Segons apunten alguns
veïns una dotzena d’elements han vingut sobre les tres de la matinada
en una furgoneta i han arrencat la seixantena de banderes estelades que
hi havia a la carretera, al davant del Mas
Pi.
A
més, la tinenta d'alcalde de Verges, Susagna Ribas, ha explicat a
l’Agència Catalana de Notícies que també "han pintat la bandera
espanyola a sobre
dels fanals" que estaven guarnits de groc amb un plàstic. També han
pintat a sobre de tots els llaços penjats al municipi. De tota manera,
Ribas ha avançat que ja han denunciat els fets.
La
tinenta d'alcalde considera que les pintades embruten el ferro dels
fanals i malmeten l'enllumenat. De fet, Ribas ha lamentat que els atacs
sempre
siguin per arrencar banderes o malmetre el mobiliari. "Nosaltres
construïm i ells destrueixen", ha reblat.
Per
últim, ha animat als unionistes que si volen manifestar-se, "pintin un
mural amb la bandera espanyola" però no malmetin altres símbols
reivindicatius
que hi ha a Verges.
A la tarda s’han tornat a penjat estelades als fanals
Tot
i així, aquest dimecres a les cinc de la tarda ja s’han tornat a penjar
les estelades als fanals a partir d’una crida feta aquest mateix matí.
També per "treure la bandera espanyola" de tots els pals de
l'enllumenat envoltats amb plàstic groc.
Ribas
ha recordat que han envoltat de groc els fanals per protestar en contra
dels "presos polítics tancats en centres penitenciaris catalans i les
persones que estan fent vaga de fam" i que no és un símbol
independentista, a diferència de les estelades.
Solidaritat a l’Empordanet i al Baix Ter
Tot
i així, la tinenta d'alcalde ha afirmat que el municipi ha rebut
"moltes mostres de solidaritat" d'altres localitat veïnes després dels
fets de
la nit d'aquest dimecres. Segons Ribas, aquests atacs unionistes a
Verges fan que el moviment independentista al municipi i de les zones
properes estigui cada vegada més unit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada