Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019: La necròpolis de Vilanera. Del neolític mig al Ferro I (en directe per Internet).

A la sala d’actes del Palau Marc de Barcelona el dimecres 7 de novembre, a les 19:00h, de Dolors Codina.  

Vilanera, ara Espai de Protecció Arqueològica, és on es volia edificar una macrourbanització elitista de segones residències amb camp de golf de 18 forats.

 

  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/11/2018   

L’Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries).-   

Conferència a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), el dimecres 7 de novembre, a les 19:00 hores, de Dolors Codina. Moderador, Miquel Molist, amb el títol La necròpolis de Vilanera. Del neolític mig al Ferro I, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2018-2019,  que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia. 

Un Espai de Protecció Arqueològica  

Les excavacions al jaciment arqueològic de Vilanera varen ser represes l’any 2016, una vegada que aquest puig (anomenat podium Vilanera al segle XIV), situat a l’oest del terme municipal de l’Escala (Empúries, Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries), així com l’àrea adjacent, varen ser declarats com a Espai de Protecció Arqueològica per part del Departament de Cultura de la Generalitat. Aquesta finca de pagès és on es volia edificar una macrourbanització elitista de segones residències amb camp de golf de 18 forats, aprovada per l’Ajuntament de l’Escala i tombada per la Generalitat gràcies a una àmplia mobilització política i social de caire ecologista i popular.

Els treballs d’excavació s’han centrat a l’anomenat sector 3, en el límit sud del puig de Vilanera i han estat impulsades des del Departament de Cultura de la Generalitat --en el marc de les convocatòries anuals de subvencions a municipis per a inversions en la gestió del patrimoni arqueològic i paleontològic--, conjuntament amb l’Ajuntament de l’Escala.

La primera campanya va centrar els seus esforços sobretot en l’excavació del gran túmul que protegia diverses inhumacions i una estructura megalítica central, que es va poder adscriure a un primer període d’ús funerari d’aquesta zona durant el Neolític Mig. Els treballs portats a terme durant el passat mes de setembre han prioritzat, en canvi, l’objectiu de continuar la excavació de la important necròpolis de cremació que, segles més tard, durant el Bronze Final i els inicis de l’edat del Ferro, es va estendre als peus del puig i que ja havia estat posada en evidència arran de les anteriors intervencions arqueològiques realitzades els anys 1999 i 2000.

Els resultats de les noves excavacions efectuades enguany han estat també molt rellevants. S’han documentat un total de disset estructures funeràries, tres de les quals es poden atribuir al Bronze Final, caracteritzades per contenir únicament una urna de ceràmica amb les restes de la cremació, encastada en una diaclasa del subsòl. Les catorze estructures restants pertanyen cronològicament a la primera edat del Ferro, ja en el segle VII abans de la nostra era, i consisteixen en fosses excavades en el subsòl on havia estat dipositada l’urna que conté les restes humanes cremades, juntament amb un nombre variable d’altres peces ceràmiques, situades a tot vol, que l’acompanyaven.

Es confirma, doncs, que hi ha un espai amb una llarga tradició funerària, que començaria la seva ocupació durant el Neolític, pels voltants del 4.500 abans de la nostra era, i que va ser reutilitzat, després d’un llarg període d’abandonament, des dels inicis del primer mil·lenni abans de la nostra era i fins a poc temps abans de l’establiment colonial foceu massaliota d’Empòrion en el segle VI abans de la nostra era.

Els treballs d’excavació s’han portat a terme per part d’un equip d’arqueòlegs de l’empresa BAULA Recerca Arqueològica SL dirigit per Dolors Codina, amb la participació de Francesca Pullia, Gerard Prados, Maribel Fuertes i Rosa M. Amigo, i ha pogut comptar amb l’ajut d’una trentena d’estudiants provinents de diverses universitats peninsulars i italianes, juntament amb la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.

La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming a travès de la pàgina web del Departament de Cultura a l’enllaç [http://cultura.gencat.cat/ca/endirecte].

Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2018.