Càrregues policials a Perpinyà contra els estudiants del Bac. |
Avui gran concentració a París per a donar un renovat impuls a aquest moviment popular, al que si
afegeix la lluita estudiantina contra la reforma del Bac.
La policia francesa utilitza gasos lacrimògens i canons d’aigua a París per dispersar els armilles
grogues.
Les protestes contra l'augment dels preus dels carburants i del tabac continuen arreu de l'Estat
francès i a Catalunya Nord.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 24/11/2018
Perpinyà (Pla del Rosselló, Rosselló).-
Al cap
d’una setmana
de vaga del moviment de les armilles grogues ja hi ha hagut els primers
casos de problemes de subministrament de carburant a Catalunya Nord en
algunes benzineres. Aquests últims dies, s’ha bloquejat el dipòsit
regional de carburant de Port la Novèla (Aude,
Occitània), i s’ha dificultat la circulació dels camions i, per tant,
de les cisternes que asseguren el subministrament de les benzineres.
Avui, els talls s’han tornat a concentrar als peatges del nord i el sud de Perpinyà de l’autopista.
Després
d’una setmana de mobilitzacions per tot l’hexàgon francès, els armilles
grogues han organitzat
avui dissabte una gran concentració a París (Illa de França), d’unes
trenta mil persones, per a donar un renovat impuls a aquest moviment
popular. El Ministeri de l’Interior ha autoritzat els manifestants --que
protesten sobretot per la pujada del preu del
carburant-- a aplegar-s’hi als Camps de Mart, prop de la Torre Eiffel,
en comptes del Camps Eliseus, on des del matí els
CRS carreguen amb gasos lacrimògens i tancs d’aigua llançant sobre la gent. També disparen salves.
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies aquest dissabte hi ha una tensió creixent als
carrers del centre de París per les manifestacions dels armilles grogues. Els
CRS utilitza gasos lacrimògens i canons d’aigua per dispersar els
manifestants, especialment als Camps Eliseus, al centre de la ciutat.
Els enfrontaments entre els manifestants, que protesten per l’augment
del preu dels carburants i del tabac, i la policia
han col·lapsat un dels centres més turístics de París. Hi ha moltes
persones detingudes i entre els ferits, un de greu.
Centenars de milers de persones protesten arreu de l’Estat francès i a Catalunya Nord, però els enfrontaments
se centren a aquesta hora a París. Els manifestants estan aixecant barricades contra la policia.
El
problema és que abordar la transició ecològica cap a un
món amb menys combustibles fòssils sense posar a la balança la
desigualtat econòmica realment existent, i que es fa més i més gran cada
dia, és un error
El
moviment de les armilles grogues ha causat aquests darrers dies una
gran sotragada social, tant
a Catalunya Nord com a la resta de l’Estat francès. Una sotragada que,
si bé aquestes darreres hores ha reduït l’impacte a les carreteres,
sembla que ha ampliat el focus, sobretot gràcies a la mobilització dels
estudiants contra la reforma del Bac. Però, com
tantes vegades, una mobilització esporàdica i concreta és el símptoma
d’una cosa molt més important, d’un malestar que va molt més enllà.
Evidentment, ningú no pot negar la importància de la transició
ecològica, el concepte que hi ha darrere l’adopció d’aquestes
mesures dissuasives contra l’automòbil privat, que han desencadenat la
protesta. Però el problema és que abordar la transició ecològica cap a
un món amb menys combustibles fòssils sense posar a la balança la
desigualtat econòmica realment existent, i que es
fa més i més gran cada dia, és un error. I aquest error no es comet a
l’Estat francès i prou: recordem la polèmica amb la retirada dels
vehicles de dièsel a Barcelona.
Quan
els polítics professionals s’esgargamellen explicant que la transició
ecològica és indispensable
i que els imposts són un sacrifici necessari per a aconseguir un bé
superior, tenen raó. És cert que pocs problemes hi ha avui al món més
greus que l’escalfament planetari. Passa que aquesta transició fa
impacte una volta més sobre els mateixos i és per això
que una qüestió raonable es pot transformar fàcilment en una protesta.
Perquè es creen uns nous problemes a la gent que no són compartits de
manera adequada, ni comportats, per les grans empreses ni per la
indústria. I això fa que molta gent consideri indecents
unes propostes que, d’una altra manera, tothom hauria de veure
absolutament lògiques.
L’augment polític dels preus dels carburants i el qüestionament
de determinats vehicles posen en relleu les desigualtats socials
L’augment
polític dels preus dels carburants i el qüestionament de determinats
vehicles posen en
relleu les desigualtats socials. La gent del carrer, que viu de la seua
feina, la pressionen perquè canvi de cotxe, perquè vaja amb bicicleta o
perquè pugi a trens de rodalia i metros que sempre van plens i que no
ofereixen el millor servei imaginable. Però,
mentrestant, els dirigents polítics i econòmics es mouen amb grans
cotxes de vidres tintats. I les seues empreses, com que són sistèmiques i
necessàries per al funcionament de la globalització, no reben la
mateixa pressió per a fer un ús menor del carburant,
atès que preval la necessitat que el comerç circuli de pressa i de
manera efectiva de l’Àsia cap a Europa i viceversa. En aquest sentit, el
moviment de les armilles grogues és una alerta social, i penseu que
així ha de ser entès: denuncia, sobretot, la reducció
com més va més gran de la capacitat econòmica de les classes mitjanes i
del món rural. Interpretant les mesures del desacreditat govern Macron
com un abús més, que s’afegeix a tants i tants abusos rebuts aquests
darrers anys.
Davant
aquesta evidència, el recurs de la desqualificació fàcil en nom de
l’ecologisme queda més
aviat desprestigiat i afirmar que es tracta d’una conspiració de Lepen,
dir que els qui protesten per l’augment del preu del carburant són
simplement uns inconscients en termes ecològics i que tot plegat és un
moviment d’extrema dreta és poc seriós. Perquè
abans d’acusar-los de res, caldria explicar als qui protesten com és
que es proposa un impost especial als cotxes perquè són vells i, en
canvi, no se’n posa cap a cotxes nous de gran cilindrada i que
contaminen més. O d’on surt l’energia elèctrica que alimenta
els molt recomanats cotxes elèctrics: l’energia nuclear. O, en un altre
nivell, com és que encara avui no hi ha un acord global sobre la
taxació del querosè dels avions, per posar un exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada