MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 4 o el 5 de novembre de 1932 va morir a Sabadell el pedagog llibertari i anarquista independentista Juan Antonio Ruiz Rodríguez, també anomenat José i més aviat conegut com Max Bembo

Entre  els anys 1908 i 1912 anà diverses vegades a Girona i també a Salt, on el seu germà Diego era el director del psiquiàtric  
 








Juan Antonio Ruiz Rodríguez:  

El 4 o el 5 de novembre de 1932 va morir a Sabadell (Vallès Occidental) el pedagog llibertari i anarquista independentista pels Països Catalans i Andalusia Juan Antonio Ruiz Rodríguez, també anomenat José, i més aviat conegut com a Max Bembo, que havia nascut a Màlaga (Andalusia), orfe de pare era germà del psiquiatre, anarquista  i filòsof Diego Ruiz Rodríguez. Es crià en una família de metges. El seu pare també era metge.

Amb el seu germà es traslladà a Barcelona per seguir la pràctica pedagògica de Francesc Ferrer i Guàrdia. Projectà una càtedra d’Anarquia Integral.

Signà amb diversos noms, com Max Bembo, J.A. Emmanuel, José Antonio Emmanuel, J. A. Ruiz.

A principis del segle XX el desenvolupament industrial de la ciutat de Barcelona comportà una enorme transformació urbana amb una densa concentració de la població obrera que fa front a una multitud de penúries i grans desigualtats socials. En aquest context hi ha un moviment benèfic institucional que tracta d’educació i protecció a la infància desemparada. Entre aquestes iniciatives destaca l’Obra de Max Bembo pro Infancia, creada en 1907 per Juan Antonio Ruiz Rodríguez (José), L’obra filantròpica, de reforma moral de la mainada desemparada, de Max Bembo transcendeix el concepte benèfic i s’incorpora en el camp de la justícia social a l’utilitzar el futbol como un dispositiu de normalització i d’integració ciutadana a Barcelona. Ruiz Rodríguez dirigí la revista d’aquesta obra, Ciudad de los Niños (Barcelona, 1916-1919). El mateix any fa una conferència a Sabadell (Vallès Occidental) sobre universitats populars.   

Duran els anys 1908 i 1912 anà diverses vegades a Girona i també a Salt (Gironès), on el seu germà Diego era el director del psiquiàtric, el Manicomi de Salt.

Posteriorment, participa en noves tendències pedagògiques avançades. En 1913 a Sabadell imparteix nombroses conferències de caire pedagògic i entre febrer i juny d¡aquell any dirigeix, amb èxit, l’Escuela Integral y Armónica, que deixà aquell estiu a causa de que comptava amb poca ajuda. En aquesta escola organitza la Penya dels Decidits, de caire cultural; un equip infantil de futbol; un orfeó infantil; el botiquí  escolar; una caixa escolar benèfica així com un grup de teatre infantil.

En aquells temps escriu una sèrie d’articles al Diari de Sabadell, sota l’epígraf ‘La Perita Europa’. Aleshores es presenta com a director de l’Escola Zíngara de Barcelona. És membre de la Societat Pedagògica ginebrina i de l’Agrupació Pestalozziana de Barcelona.

Durant els temps de la República publica, des de finals de 1931, una secció a Solidaridad Obrera, titulada ‘Correo Semanal de Cultura’. Dirigeix una escola racionalista a Barcelona.

Al començament de 1932 junt amb Parera, Pellicer, Durruti, José Alberola i Manuel Pérez participa a Terrassa (Vallès Occidental) en un míting antimiliarista.

Els anys 1931 i 1932 impulsa l’editorial Biblioteca Anarquista Internacional (BAI), que publica una dotzena d’opuscles anarquistes, la majoria propis.

Entre el 4 i el 5 de novembre de 1932 va morir a Sabadell.

Col·laborà en diverses publicacions, com Acción Ciudadana (1907), Revista de Educación i Ciudad de Los Niños (1916-1919), a més de Solidaridad Obrera (CNT). En 1932, quan va morir, dirigia Solidaridad Humana. Publicà diversos llibres i opuscles, la majoria de caire anarquista.