 |
| Necrològica de Francisco Ortiz Pérez escrita per Frederica Montseny i apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 22 de març de 1981 |
En
el decurs de principis de febrer de 1939, després de participar en la
guerra i la revolució col·lectivista autogestionària, passà a la quan la
Retirada la frontera del Pirineu Oriental, en mig de centenars de
milers de persones refugiades que fugien de les
tropes franquistes d’ocupació en el Nord-est de Catalunya, i va ser
internat en diversos camps de concentració francesos i enviat a fer
feina a la «Línia Maginot» enquadrat en una
Companyia de Treballadors Estrangers, com milers d’exiliats.
Francisco Ortiz Pérez:
El 27 de novembre de 1911 neix a Álora (Valle del Guadalhorce, Màlaga, Andalusia)
l'anarcosindicalista Francisco Ortiz Pérez.
En
el decurs de principis de febrer de 1939, després de participar en la
guerra i la revolució col·lectivista
autogestionària, passà a la quan la Retirada la frontera del Pirineu
Oriental, en mig de centenars de milers de persones refugiades que
fugien de les tropes franquistes d’ocupació en el Nord-est de Catalunya,
i va ser internat en diversos camps de concentració
francesos i enviat a fer feina a la «Línia Maginot» enquadrat en una
Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), com milers d’exiliats.
Quan l'ofensiva alemanya de la primavera de 1940 aconseguí evitar ser
capturat i posteriorment s'establí a Savouè d'Amont (Ôvèrgne-Rôno-Arpes,
Arpitània).
A
començament de 1944 s'integrà en el maquis que operava a l'altiplà dels
Glières (Ôvèrgne-Rôno-Arpes,
Arpitània). Quan l'ofensiva alemanya de la primavera de 1944 contra la
zona dels Glières, aconseguí amagar-se al cim d'un arbre i durant la nit
franquejar les línies alemanyes.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista fou un dels responsables de la
Confederació Nacional del Treball
en l’Exili (CNT-AIT) d'Annecy (Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) i en 1951 era el secretari de
Coordinació del Comitè Regional de Roine-Alps, fet pel qual va
ser detingut junt amb quaranta militants cenetistes més arran del cas de
l'atracament del furgó postal de Lió (Metròpoli de Lió,
Ôvèrgne-Rôno-Arpes,
Arpitània) de gener d'aquell any, un fet del que eren del tot estranys.
En diferents ocasions fou delegat als plens i congressos
de la CNT-AIT en l’Exili, entre ells el
Congrés de Reunificació de 1961 a Lemòtges (Alta Viena, Llemosí, Occitània).
Arran de la mort del dictador Francisco Franco retornà a Màlaga (Andalusia) i posteriorment va fer
la vida entre Èneci (Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) i Màlaga.
En 1976 morí la seva companya, Visitación Esteván Montero, i Francisco Ortiz Pérez va morir el 25
de febrer de 1981 a Màlaga víctima d'un infart. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada