Patí els camps de concentració dels Banys d'Arles, Barcarès i Argelers de la Marenda, que abandonà
el gener de 1940 enquadrat en la 175 Companyia de Treballadors Estrangers.
Josep
Gatell Comas:
El 26 de novembre del 1918 neix a Barcelona l'anarquista,
anarcosindicalista
i lluitador antifranquista Josep Gatell Comas. Era fill d'un blanquer
que, després de patir el tancament patronal a començament de la
República d’Abril de 1931, es traslladà a Santa Coloma de Gramenet
(Barcelonès Nord).
Josep Gatell Comas milità en les
Joventuts Llibertàries de Santa Coloma de Gramenet.
Quan el cop militar feixista participà el 20 de juliol de 1936 en l'assalt de la caserna de Sant
Andreu de Barcelona i quatre dies després marxà cap el front d'Aragó, primer amb la «Columna Durruti» i després amb la «Columna Ortiz» («Columna
Sud-Ebre»), participant en la presa d'Azaila (Baix Martín, Terol, Aragó).
En 1937 col·laborà en
Ruta. Posteriorment, a Casp (Baix Aragó- Casp, Saragossa, Aragó), entrà a formar part del grup guerriller de sabotatge «Petróleo», juntament amb altres 36 milicians més, 12
dels quals amics de Santa Coloma de Gramenet, i entre ells seu amic inseparable Enric Casañas Piera. Més tard passà a l'Esquadró
Motoritzat de la 117 Brigada Mixta de l'Exèrcit
Popular de la República, lluitant a Belchite (Saragossa, Aragó).
Després de la presa de Terol (Aragó), va fer estudis per a encarregar-se
de l'Observatori
de l'Exèrcit de Llevant i el 24 de gener de 1939 se sumà a l'Exèrcit
de l'Est per a finals de març passar amb Enric Casañas Piera la frontera del Pirineu.
Patí
els camps de concentració dels Banys d'Arles (Banys d'Arles i Palaldà,
Vallespir), Barcarès
(la Costa Salanquesa, Rosselló) i Argelers de la Marenda (Costa
Vermella, Rosselló), que abandonà el gener de 1940 enquadrat en la
175 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE).
Després de la derrota militar francesa per part d'Alemanya, passà a Occitània i més tard al famós
embasament de l'Aigle (Alvèrnia, Occitània).
En 1943 s'internà clandestinament a la Península i s'oposà al feixisme, sempre en contacte amb la
Confederació Nacional del Treball (CNT) clandestina de Catalunya i l’est peninsular.
Visqué
amb la seva família a València (l’Horta de València, País Valencià). En
1946 es casà amb Conxa
Boscà i l'any següent tingué una filla, Núria. Reduïdes les seves
possibilitats de lluita, legalitzà la seva situació gràcies a l'amnistia
a pròfugs i desertors de 1951.
Sense
feina, en 1952 emigrà, amb Enric Casañas Piera, al Brasil, on seguí
militant en el moviment
anarquista, tant brasiler com de l'exili espanyol. Dos anys després
retornà a la Península i en 1957 emigrà a l’hexàgon francès tot sol i
l'any següent se li sumà la sevaa companya i seva filla.
Josep
Gatell Comas va morir el 12 de març del 1971 a Sevran (Sena Saint
Denis, Illa de França) d'un
infart i fou enterrat a Varennes-sur-Fouzon (Indre, Centre - Vall del
Loira Centre). La seva germana, Angelina Gatell Comas (1926-2017), fou
una destacada poetessa, traductora, actriu de doblatge, lluitadora
social i militant antifranquista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada