En 1947 havia militat en el MRL, passà la frontera de la Cerdanya en direcció a Barcelona junt a altres companys de lluita revolucionària.
Un grup d’acció en missió orgànica de
l’MLE-CNT va emprendre el seu pas pel Pirineu Oriental cap a
Barcelona el 24 de novembre de 1950 a partir de la base d’Oceja. Estava
compost per José Falceto Abadía, Pedro González Fernández, Jorge Oset
Palacios, Jesús del Olmo Saéz i Cèsar Saborit Carralero,
responsable de l’escamot llibertari, que guiava Ramon Vila Capdevila.
Un grup d’acció en missió orgànica de
l’MLE-CNT va emprendre el seu pas pel Pirineu Oriental cap a
Barcelona el 24 de novembre de 1950 a partir de la base d’Oceja. Estava
compost per José Falceto Abadía, Pedro González Fernández, Jorge Oset
Palacios, Jesús del Olmo Saéz i Cèsar Saborit Carralero,
responsable de l’escamot llibertari, que guiava Ramon Vila Capdevila.
José
Falceto Abadía:
El 24 de novembre de 1950, avui fa 68 anys,
l’anarquista
i anarcosindicalista José Falceto Abadía, fill de l’anarquista
Marcelino Falceto, passà la frontera de la Cerdanya en direcció a
Barcelona junt a altres companys de lluita revolucionària. Es tractava
d’un grup d’acció en missió orgànica del
Moviment Llibertari Espanyol-Confederació Nacional del Treball en l’Exili
(MLE-CNT) que va emprendre el seu pas pel Pirineu Oriental cap a
Barcelona el 24 de novembre de 1950 a partir de la base d’Oceja. Estava
compost per José Falceto Abadía, Pedro
González Fernández, Jorge Oset Palacios, Jesús del Olmo Saéz, dit Malatesta, i Cèsar Saborit Carralero, responsable de l’escamot llibertari, que guiava Ramon Vila Capdevila, dit
Caracremada, Passos llargs i Capità Raymond. A
l’arribar a Barcelona es van trobar que no hi ha havia cap punt de
suport i va acudir cap contacte. Un viatge inútil però amb un alt risc.
Fins i tot, a la tornada, al cap de quinze dies --quan
el grup va exhaurir els seus recursos econòmics--, Cèsar Saborit i
Jesús del Olmo van patir quasi una congelació als peus a trobar neu al
seu pas pel Pirineu Oriental i el metge Josep Pujol Grúa, des de Tolosa
de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), es va
haver de desplaçar a la frontera per socorre’ls i fer unes cures
d’urgència.
La
resistència llibertària havia decréixer considerablement en el segon
semestre
de 1950 a causa d’importants caigudes en la guerrilla rural i en els
grups d’acció urbana, a més d’un estancament orgànic en el Moviment
Llibertari. Feia anys que hi havia caigudes sistemàtiques a Barcelona de
militants del
Moviment Llibertari procedents de l’Exili a causa de la
informació sobre dels desplaçaments transfronterers dels grups d’acció
que tenia la policia de la Prefectura Superior de Via Laietana, on es
van centralitzar totes les dades Interior i Exili de
CNT-AIT, FAI i Joventuts Llibertàries (FIJL) en un
munt de calaixos d’unes calaixeres situades en la sala de tortures
d’aquest edifici, com encara van poder observar els militants de la
FAI detinguts en 1977 per part del Quart Grup de la Segona Brigada Regional d’Informació Social,
la que arrestar Salvador Puig Antich en 1973 i la militància present en
la Conferència Peninsular de la FAI en 1977, un grup de policies que
ara mateix es troba denunciat com a torturadors en el Jutjat Federal
núm. 1 de Buenos Aires (Argentina).
El comissari Eduardo Quintela, membre del
Cos General de Policia, durant la Guerra Civil fou comissari cap de la
Secció de Serveis Especials a Valladolid (Castella la Vella), on fou
felicitat públicament en 1937 per la seva tasca repressiva i en acabar
la guerra fou destinat a Barcelona, on va treballar amb Pedro Polo
Borreguero i amb qui va detenir Justo Bueno Pérez
entre altres militants llibertaris. En 1939 el comissari Quintela va
assolir un gran èxit en detenir els membres de la
CNT Eliseu Melis Díaz i Antoni Seba Amorós, que a partir d’aquell
moment actuaran de confidents per a ell fins que Melis fou executat en
1947 per membres de la
CNT-AIT. El 1941 Quintela fou nomenat cap de la Brigada d'Investigació Social, la qual en 1945 es va dividir en
Brigada Político-Social i de Servicios Especiales. Fou nomenat cap de la
Brigada Político-Social a Barcelona en 1945. Quintela es va
proposar l'objectiu d'acabar amb la resistència llibertària a la
demarcació de Barcelona mitjançant un bon sistema de delators i
infiltrats que facilitaren la caiguda de destacats militants
anarquistes com Josep Lluís i Facerias, metrallat al barri de Sant
Andreu del Palomar el 30 d'agost de 1957. Tot i jubilat a Galícia, a
primers de gener de 1960 baixà amb el seu gos bloodhound fins al mas
Clarà, a la Mota (Palol de Revardit, Pla de l’Estany)
per participar en la captura de Quico Sabaté.
En 1950 les il·lusions polítiques del Partit
Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i sectors republicans a l’Exili
defallien davant la marginació de Juan de Borbón per part del general
Franco que estava consolidant la seva dictadura gràcies a les
oligarquies espanyoles i les seves relacions amb l’imperialisme
occidental, liderat per Washington.
La
germana de José Falceto Abadía, Remedios --anarquista que feia de
secretària
en l’Editorial Bruguera i que s’exilià primer a Tolosa de Llenguadoc i
després, com el seu pare, a Porto Alegre (Rio Grande do Sul, Brasil)--,
des del 18 de gener de 1948 era la companya, amb qui va tenir una filla,
Olga, del guerriller llibertari Celedonio
García Casino, dit Celes, company que fou abatut junt a Enrique Martínez Marín, dit
Quique, el 26 d'agost de 1949 en una emboscada parada per la
Guàrdia Civil a prop metres de la frontera de l’Albera, al terme
municipal d’Espolla (Albera, Alt Empordà), on fa anys hi ha una placa en
record de la trista efemèride i que el 30 de maig de
2015 es va fer una concentració llibertària d’homenatge a la guerrilla
anarquista.
En 1947 fou membre del
Moviment Llibertari de Resistència (MLR) --organització de combat que no tenia recursos econòmics i per això va haver de fer expropiacions--,
participant a diverses accions, com una expropiació revolucionària el matí
del 31 de maig de 1947 agafant els guerrillers Juan Cazorla Pedrero, dit Tom Mix, i Ramon González Sanmartí un citroën, a les 8:45h, que hi havia aparcat davant l’oficina de
Papeles Girona S.A., a l’avinguda Gran Via de les Corts Catalanes (aleshores rebatejada pel franquisme com a
José Antonio), de Barcelona, núm. 671, automòbil que era propietat de l’empresa
Saltos y Explotaciones de Montseny, fent-se acompanyar pel seu
conductor, Diego Gómez Zurita, fins a l’avinguda Pare Claret, on el van
fer baixar tot indicant que li tornarien el vehicle. Ambdós guerrillers
anarquistes se’n van anar cap el carrer Bailén
on van recollir els companys del MRL José Falceto Abadia, el que seria
el seu cunyat, Celes García Casono, i Pere Adrover Font, dit
el Iaio. Aleshores, a Granollers (Vallès Oriental) varen assaltar la fàbrica Roca Umberts S.A., a l’avinguda aleshores anomenada de
La Victòria, núm. 81. Pere Adrover tallà els fils telefònics per
raons de seguretat. A l’oficina de l’empresa aconseguiren un botí de
18.000 pessetes destinades a la paga, ja que no van aconseguir obrir la
caixa fort. Després, deixaren aparcat el citroën
en un camí rural en un bosc proper a Lliçà de Vall (Vall del Tenes,
Vallès Oriental), a la cruïlla del quilòmetre 14 de la carretera de
Sabadell a Granollers. Ramon González Sanmartí, fill de Granolers,
població on hi vivia la seva mare, es quedà vigilant
l’entorn de la fàbrica durant l’acció guerrillera, hi havia treballat i
la coneixia bé. José Falceto Abadía, també, com a part activa del
MLR, el maig de 1947 participà junt a Celestino García Casino un
altre company en un atac amb bomba, en ple dia, contra la caserna de la
Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia, a Barcelona -- que a nivell
oportunista el
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) atribuí aquesta acció als seus grups guerrillers--.
Sembla que havia nascut a Barcelona. Desconeixem on i quan va morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada