En el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 passà el Pirineu Oriental. En 1941 vivia amb la seva companya, Conchita, en un hotel de Bordèu, amb Antonio Casanova, Teresa Ronchera i l'artista Eleuterio Blasco Ferrer, i es guanyava la vida gràcies a la reproducció de quadres i d'altres feinetes.
Malalt dels pulmons, va ser gasejat pels nazis en un «camió fantasma» l'estiu de 1944.
Benigno Bejarano:
El 22 de novembre de 1900 neix a Alburquerque (Badajoz, Extremadura) el periodista, escriptor de ciència
ficció, anarquista i dirigent del Partit Benigno Bejarano
Domínguez. Els seu pare es deia Segundo Bejarano Cordero i la seva mare,
Petra Domínguez Pérez, i fou el menor de tres germans.
En seu interès pel periodisme i el moviment llibertari començà durant l'adolescència i en 1916 ja publicà articles en
España Nueva i en 1919 en Solidaridad Obrera de Bilbo (Gran Bilbao, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria) i en
El País de Madrid (Castella la Nova).
D'antuvi exclòs del servei militar per la seva feble complexió física, l'1 d'agost de 1923 ingressà
com a soldat a Alburquerque i el 8 de febrer de 1924 va ser destinat al
Regiment d'Infanteria de Vergara Núm. 57 de Barcelona. Durant la
seva instrucció tingué problemes amb les autoritats militars per
deserció, però fou definitivament indultat el juliol de 1927.
Durant els anys de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera s'exilià a París (Illa de França), on estudià a la
Sorbona.
Afiliat a la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), durant els anys republicans col·laborà en la premsa llibertària i confederal. En 1933 va ser empresonat un temps.
Acostat al trentisme d'Ángel Pestaña, en 1933 s'allunyà conjunturalment de la
CNT-AIT i fou secretari de la Junta Directiva de l'Agrupació madrilenya del Partit Sindicalista
(PS), però hi retornà en 1936.
En
el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 passà el Pirineu
Oriental. En 1941 vivia amb la seva companya,
Conchita, en un hotel de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània),
amb Antonio Casanova, Teresa Ronchera i l'artista Eleuterio Blasco
Ferrer, i es guanyava la vida gràcies a la reproducció de quadres i
d'altres feinetes. En aquesta època conegué Abel Paz,
que admirava la seva obra literària.
Mantingué
relacions a La Rochelle (Charente Marítim, Nova Aquitània) i a Bordèu
amb intermediaris franquistes, com un
cònsol, amb la finalitat d'alliberar presos i commutar penes de mort a
la Península, però una assemblea confederal clandestina a Bordèu el
desautoritzà.
En 1942, segurament per uns contactes amb la Resistència, seguint l’estratègia del
Partit Sindicalista, per mitjà de la Lliga dels Drets de l’Home,
portaren a la seva detenció per la Gestapo. Tancat al Fort de l'Hâ de
Bordèu, en 1943 va ser traslladat a Compenha (Oise, Picardia, Alts de
França) i l'octubre
d'aquell any confinat al camp de concentració de Neuengamme (Hamburg,
Alemanya), del qual passà al de Salzgitter-Watenstedt (Baixa Saxònia,
Alemanya), on acabà en un comando de paletes per a la construcció de
barracots.
Malalt dels pulmons, va ser gasejat pels nazis en un «camió fantasma» l'estiu de 1944.
Trobem
col·laboracions seves, de tota casta (articles literaris, científics,
humorístics i crítics; contes, textos d'anticipació,
etc.) i moltes vegades fent servir els pseudònims de Lazarillo de Tormes o de
Dionisiere, en Ágora, La Calle, Cultura Libertaria, España Nueva, Estudios, Lecturas, El Progreso, El Sindicalista, Solidaridad Obrera, etc.
És autor de
La bestia humana, Historia de Don Silvio de Alburquerque,
El hombre que vendía la camisa, El menudo mundo de los hombres serios, La mujer enigma, El secreto de un loco (1930),
La huella heráldica (1931), El caso del doctor González (1932),
Fantasmas (1932), El fin de una expedición sideral. Viaje a Marte
(1932), Turistas en España. Novela epigramática (1932),
Conspiradores. La herencia de mi tío (1933), Sanjurjo. Un general expatriado (1935),
Los caballeros del bienio (1936), España cuna de la libertad. La revolución española y sus conflictos (1937),
España, tumba del fascismo. La guerra (Apuntes de un beligerante) (1937; traduït al francès l'any següent),
La Revolución (1937), Enviado especial (1938),
España frente al fascismo internacional. Acta procesal de la intervención extranjera en España (1938), etc.; i deixà nombroses obres inèdites.
En 1932 Alfonso Martínez Rizo havia publicat una novel·la titulada
1945. El advenimiento del comunismo libertario, ficció futurista
en la qual Bejarano apareix com a personatge situat a Barcelona, però en
la realitat morí en mans dels nazis SS mesos abans d’aquest any, junt a
30 o 40 internats malalts més.
Els cadàvers van ser incinerats en un forn crematori del camp nazi.
En el web [http://www.augustouribe.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada