Alfons
Vila Franquesa:
El 19 de novembre de 1897 neix a Sant Martí de Maldà
(Sant Martí de Riucorb,
Urgell), encara que algunes fonts citen l'any 1896 a Sant Boi de
Llobregat (Baix Llobregat), el dibuixant anarquista i anarcosindicalista
Alfons Vila Franquesa, més conegut amb els sobrenoms de
Shum i de
Joan Baptista Acher (o Atcher), però també per
el Poeta,
El Artista de las manos rotas o Grau Oller. De família d'artesans, el seu pare fabricava carrosseries per a landós.
Atret
per l'art, a Lleida (Segrià) conegué el pintor Miquel Viladrich Vila.
Quan tenia 14 anys abandonà
casa seva i marxà a peu a Terrassa (Vallès Occidental) i després a
Barcelona, on es guanyava la vida fent caricatures a cafès, barets i
prostíbuls i col·laborant amb dibuixos per a la publicació
Papitu.
Quan tenia 17 anys, després de morir la seva mare, passà cinc anys a París (Illa de França), on treballà
d'orfebre, col·laborà en diverses publicacions i s'introduí en els cercles llibertaris. També és possible que lluités amb l'Exèrcit
Revolucionari d'Insurrecció d'Ucraïna, de Nestor Makhno.
En 1920 tornà a Barcelona sota el nom de
Juan Bautista Acher, per així eludir la policia que el buscava per no haver fet el servei militar, s'afilià al
Sindicat Únic de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) i es convertí en un militant
anarquista partidari de l'acció insurreccional, participant en
nombrosos atemptats. Amb Juan Elías Saturnino, Roser Segarra, Fernando
Sánchez Raja i altres, formà un escamot vindicatiu
que atemptà el 17 de març de 1921 contra diversos militants carlista
barcelonins.
També,
amb aquest grup, l'abril de 1921, preparà un atemptat contra el general
Severiano Martínez
Anido, governador civil i militar de Barcelona i cap del terrorisme
blanc, però l'acció justiciera fracassà quan el 2 de maig d'aquell any
es produí una deflagració fortuïta al taller de modistes de Rosario
Benavent, que morí en la feta, al barri de Sants,
on guardaven els explosius, que causà cremades greus a la cara i les
mans d'Acher.
Després
d'un any d'hospital, fou tancat, jutjat i condemnat a uns anys de
presó. Estan a la presó
del Dueso, a Santoña (Trasmiera, Cantàbria), l'octubre de 1922, fou
jutjat per una acció anterior contra una cerimònia religiosa organitzada
pel sometent al Passeig de Gràcia i condemnat a mort. Això originà una
intensa campanya anarquista (Solidaridad
Obrera, El Suplemento de La Protesta, etc.) contra la pena
de mort en general i la seva en particular, a la qual se sumaren
nombrosos intel·lectuals de l'època (Santiago Ramón y Cajal,
Valle-Inclán, els germans
Serafín i Joaquín Álvarez Quintero, Jacinto Benavente, José Francés,
Rafael Altamira, Julián Zugazagoitia, Álvaro de Albornoz, Luis
Araquistáin, Benlliure, Concha Espina, Panaït Istrati, Roman Rolland,
Alberto Ghiraldo, Emma Goldman, Sébastien Faure, Henri
Barbusse, Maksim Gorki, Errico Malatesta, etc.). En 1924, gràcies a
aquesta companya, la pena li fou commutada. Empresonat a Santoña, es
dedicà a la pintura i a l'escultura, i des d'allà organitzà exposicions
de la seva obra sota el nom artístic de Shum: Sabadell
(Vallès Occidental) en 1925 --de la qual es publicà el catàleg
Álbum artístico. Exposición Shum--, Bilbo (Gran Bilbao, Biscaia, País Basc, Euskal Herria) 1926 --guanyà el
Premi d'Escultura Villa de Bilbao--, Santander (Cantàbria), etc.
En 1929 es formà un comitè en pro del seu indult, format per diversos
intel·lectuals anarquistes i d'esquerres (Formós Plaja, Ramón Acín,
Pedro Vallina,
Joan Peiró, Isaac Puente, Antonio Amador, Julián Zugazagoitia, García
Venero, etc.).
En 1931, amb la proclamació de la República, fou alliberat gràcies a l'amnistia i es dedicà a la
pintura com a professió.
En 1934 participà en el grup «Els Sis» (amb Helios Gómez,
Josep Bartolí, Porta, Elías i Benigania) i, com a vocal, en la
Junta de Museus de Barcelona. Aaquest any també il·lustrà el periòdic anarquista d'Igualada
El Sembrador. Fou un dels fundadors del
Sindicat de Dibuixants Professionals de la
CNT-AIT. Entre 1936 i 1939 dibuixà per al
CNT d'Astúries, però també lluità en primera línia als fronts bèl·lics.
En
el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 passà la frontera
del Pirineu Oriental i
fou internat en camps de concentració. Més endavant, amb la seva
companya, Montserrat Ventós, i els dos fills d’ella que s’afillà va
estar a Chartres (Eure i Loir, Centre - Vall del Loira), Tolosa de
Llenguadoc (Alt Garona, Occitània), París (Illa de França)
i Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló) abans d’aconseguir embarcar
en el transatlàntic francès
Cuba cap a la República Dominicana. Després d’un temps a la illa
s’establí a la de Cuba per anar més tard a Nova York (Estats Units
d’Amèrica). Finalment s’establí a Mèxic,on
adquirí un gran prestigi com a pintor, realitzant diverses
exposicions: sobre la dona (1964), olis i dibuixos (1965), etc. També
exposà a l'Havana i a Nova York, amb pintures modernistes i ultraistes. A
l'exili sempre
milità en el Moviment Llibertari.
Durant els últims anys de sa vida, minat per l'arteriosclerosi, va continuar dibuixant, agafant el
pinzell amb les dues mans.
Els seus dibuixos il·lustraren moltes obretes de «La Novela
Ideal» i de «La Novela Social» i llibres de nombrosos autors
(Samblancat, Wilde, Bejarano, Elosu, Puente, Maymón, Elías García,
Solano Palacio, Salvador Cordón, Alaiz, Brandon, Nalé, Mario B.
Rodríguez, Pedro
Villa, etc.).
També col·laborà amb dibuixos en nombroses publicacions, com ara
La Batalla, Crisol, L'Esquella de la Torratxa, Hoy, La Humanitat,
Iniciales, Mañana, L'Opinió, La Opinión, El País, Post-Guerra, La
Protesta, Solidaridad Obrera, El Sr. Daixonses, Tierra y Libertad,
Vértice, etc.
Alfons Vila Franquesa va morir el 28 d'agost de 1967 a Cuernavaca (Morelos, Mèxic).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada