divendres, 16 de novembre del 2018

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 16 de novembre de 1903 neix a Colldejou l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Bonaventura Rofes Llorens

Bonaventura Rofes Llorens i Paulina Ballester (1949)
Bonaventura Rofes Llorens i Paulina Ballester (1949)
En 1920 emigrà amb a família a Lo Pojòl i el juliol de 1936 retornà a Catalunya participant en el Procés revolucionari del proletariat. En 1939 tornà a Lo Pojòl i durant l’ocupació alemanya d’Occitània, amb la seva germana Maria i el seu fill Adonis, s'integrà en la Resistència. 
En 1957 s'instal·là a Besièrs amb la seva companya Paulina Ballester, que havia militat a Barcelona en una organització de dones antifeixistes i havia estat internada en 1939 al camp de concentració de Ribesaltes.  
Milità activament en la CNT-AIT en l’Exili i en SIA.  


 
Bonaventura Rofes Llorens:   
El 16 de novembre de 1903 neix a Colldejou (Baix Camp) l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Bonaventura Rofes Llorens.
En 1920 emigrà amb a família a Lo Pojòl (Erau, Occitània), treballà d'obrer agrícola. En 1927 va ser requerit per les autoritats militars del Regiment d'Almansa (la Manxa, Albacete).
El juliol de 1936 retornà a Catalunya i a Barcelona fou membre del Comitè Revolucionari del seu barri.
En 1939 retornà a Lo Pojòl i durant l'ocupació alemanya s'integrà en la Resistència. En complicitat amb la seva germana Maria, amagà a casa seva armes i nombrosos companys del maquis. El seu fill Adonis, nascut en 1927 d'un matrimoni anterior, també s'integrà en la Resistència i en 1943 era el membre del maquis més jove del sector Bedarius-Faugièiras (Eurau, Occitània).
En 1944 Bonaventura Rofes Llorens pogué fugir de la mort pels pèls: apressat pels nazis a la plaça del poble i en el moment que estava contra el mur per a ser afusellat, un oficial va interrompre l'execució per portar-lo a casa seva a escorcollar el seu domicili, mentrestant els veïns havien previngut sa germana Maria i els membres del maquis que hi havia amagats pogueren desaparèixer amb les seves armes. Aquesta intervenció va permetre que, possiblement, salvés la vida.
En 1957 s'instal·là a Besièrs (Eurau, Occitània) amb la seva companya Paulina Ballester, que havia militat a Barcelona en una organització de dones antifeixistes i havia estat internada en 1939 al camp de concentració de Ribesaltes (Vall de l'Aglí, Rosselló), on milità activament en la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball en l’Exili (CNT-AIT) i en la Secció Local de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
Bonaventura Rofes Llorens es va suïcidar el 13 d'abril de 1985 a Besièrs. El seu germà gran, Joan Rofes Llorens, també va ser militant llibertari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada