Durant la Guerra Civil va arribà a Catalunya, milità en la
FAI i va fer conferències i mítings a Barcelona, Girona, Alcoi, Burriana i altres ciutats.
En els seus últims anys rebé nombrosos homenatges, com el nomenament de «Ciutadà Il·lustre de La Plata»
en 1994.
José María Lunazzi:
El 15 de novembre --algunes fonts citen el 15 de maig-- de 1904 neix a La Plata (Buenos Aires, Argentina) el pedagog
anarquista José María Lunazzi, conegut a Catalunya com El Gringo. Fill d'una família d'immigrants italians, va fer els estudis primaris a l'Escola
Experimental Annexa i al Col·legi Nacional
de La Plata, establiments d'avantguarda pel que feia els continguts educatius i els mètodes d'ensenyament.
Va créixer als tallers d'impremta que la seva família materna tenia a la ciutat, com ara els
Tallers Gràfics «Olivieri Domínguez», i que eren lloc de reunió de la intel·lectualitat i la bohèmia de l'època.
En
1918, encara adolescent, començà a participar en les lluites socials i
cap el 1924 es posar a fer feina de mestre
rural a diferents indrets argentins (La Pampa, Remedios i Tigre)
seguint els postulats de la pedagogia de Francesc Ferrer i Guàrdia.
Durant els anys vint, amb altres companys (Enrique Balbuena, Fernando del Intento, José Grunfeld, Jacobo Maguid, Jacobo
Prince, Segundo del Río, etc.), formà part de l'agrupació anarquista «Ideas», que edità una revista quinzenal del mateix nom. Presidí la
Federació Universitària de La Plata (FULP), que pretenia
escampar la Reforma Universitària per tot arreu i fer una universitat
menys elitista i més autònoma. Participà activament en el comitè de
suport dels anarquistes italoamericans
Nicola Sacco i Bartoleo Vanzetti i en el de Simón Radowitzsky.
A partir de 1927, amb la seva companya María Clotilde Beaufays, amb qui tingué tres infants (Luis, Margarita i Helena),
realitzà tota mena de tasques assistencials a allunyats indrets de La Pampa on portaven les seves experiències educatives.
Quan el cop militar de setembre de 1930 va ser detingut i a partir de 1931 compartí la presó de Villa Devoto de Buenos
Aires amb Marcos Dukelsky, els germans José i David Grunfeld, i Jacobo Maguid, entre d'altes.
Poc després s'exilià a Montevideo (Urguai), on es relacionà amb Luce Fabbri i es graduà de professor de Filosofia i
Lletres.
En 1935 publicà
Reconstrucción educacional i en aquest any també col·laborà en el llibre de Luce Fabbri
Camisas negres. Estudio crítico histórico del origen y evolución del fascismo, sus hechos y sus idees, amb el text «Proyectada a la actualidad autoritaria argentina».
En 1935, també, fou un dels fundadors, amb amb José Grunfeld, Juan Lazarte, Jacobo Maguid i altres, de la
Federació Anarco Comunista Argentina (FACA).
En 1936, quan esclatà la guerra a casa nostra, marxà cap a Barcelona i a començament de 1937 entrà a formar part del
grup anarquista «Nervio», adherit a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). En aquesta època era conegut com
El Gringo.
El març de 1937 s'integrà en la
Secció d'Electricitat del Consell d'Economia de Catalunya.
En el
Ple Nacional anarquista, celebrat l'11 de maig de 1937, va ser nomenat membre de la
Comissió Econòmica del Comitè Peninsular de la
FAI. També fou delegat de l'Associació Llibertària Estudiantil d'Argentina.
En aquesta època va fer conferències i mítings a Barcelona (Barcelonès), Girona (Gironès), Alcoi (Alcoià, Comarques
Centrals del País Valencià), Borriana (Plana Baixa, País Valencià) i altres ciutats.
Col·laborà en la revista valenciana
Nosotros (1937) i en Tierra y Libertad (1937), dirigint un temps
Tiempos Nuevos. L'11 d'octubre de 1937 representà la FAI en un
acte d'homenatge a l'URSS que se celebrà al Teatre Principal de València
(València, País Valencià).
El novembre de 1937 abandonà Catalunya i viatjà, amb el periodista llibertari d'origen jueu
David Kraiselburd, per la Itàlia feixista i l'Alemanya nazi.
En 1938 retornà a l'Argentina i es dedicà a la docència a la
Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de la
Universitat Nacional de La Plata (UNLP) com a auxiliar d'Investigacions Pedagògiques. En 1940 publicà
Analfabetismo y deserción escolar.
En 1946, quan Juan Domingo Perón pujà al poder, va ser expulsat de la universitat i treballà com a assessor pedagògic
i director de revistes pedagògiques, com ara Revista Americana de Educación.
En 1946 es mostrà partidari de votar la
Unió Democràtica com a mitjà d'enfrontament electoral al peronisme imperant.
En 1948 tingué el seu quart fill, José Joaquín Lunazzi, amb la biòloga i investigadora Otilia Martínez Ungría.
En aquests anys va fer costat la
Unió Socialista Llibertària (USL) de La Plata, representant del «socialisme llibertari» i del «constructivisme».
En 1955, després del derrocament del peronisme, retornà a la universitat. En 1962 dirigí l'Escola Superior
de Belles Arts, desenvolupant nombroses iniciatives pedagògiques. En 1964 publicà
Pedagogía de vasos comunicantes i en 1972 Federalismo y educación.
Quan el cop militar de 1976 fou expulsat de l'Escola
Superior de Belles Arts fins 1984, que hi retornà com a professor extraordinari consultiu de la
UNLP. En 1979 publicà Futurología del taller y de la escuela.
Després de 40 anys, en 1986 pogué defensar la seva tesi doctoral («Finalidad, objetivo e ideal educativo»),
que el peronisme li havia impedit.
En 1993 publicà
Federalismo y educación en una Argentina plural i en 1994 assistí al
II Congrés Iberoamericà d'Història de l'Educació Llatinoamericana, celebrat a la
Universitat Estatal de Campinas (São Paulo, Brasil), on va rebre un homenatge de la comunitat educativa.
Edità diverses publicacions, com ara
Revista Americana de Educación (1947), Cuadernos de Psicología y Pedagogía (1947) i
Archicos de Ciencias de la Educación (1967), i col·laborà en infinitat de publicacions periòdiques (Archivos de Ciencias de la Educación, etc).
En els seus últims anys rebé nombrosos homenatges, com el nomenament de «Ciutadà Il·lustre de La Plata»
en 1994.
José María Lunazzi va morir el 12 d'abril de 1995 a La Plata. En 1998 Carlos José Rocca publicà la biografia
José María Lunazzi. Semblanza de un socialista libertario.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada