 |
| Necrològica de Miguel Domeque Nadal en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste |
Havia nascut cap el 1885 a Gurrea de Gallego.
En el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu Oriental.
Durant l’Ocupació i després de l’Alliberament treballà com a obrer tècnic als camins i pantans de l'Alta Viena i de Cantal.
Miguel Domeque Nadal:
El 14 de novembre de 1971 mor a Florença (Gers, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista
Miguel Domeque Nadal. Havia nascut cap el 1885 a Gurrea de Gàllego (Foia d’Osca, Osca, Aragó).
Militant de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), el juliol de 1936,
resistí en un primer moment l’aixecament feixista i després de la presa
del seu poble natal per les tropes franquistes, fugí a les muntanyes de
Zuera
(Saragossa, Aragó) amb els seus fills i altres companys, i, amb el
suport d'altres militants llibertaris, passà a zona republicana.
La
companya, Felisa Til Montori, de família confederal, que no pogué fugir
de Gurrea de Gallego,
va ser detinguda i afusellada junt a unes cinquanta esposes i mares de
fugitius pels franquistes aquell mateix 1936 com a represàlia per no
haver pogut assassinar Miguel Domeque Nadal i els altres homes que
s’havien passat a la zona controlada per la República.
En
el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 passà la frontera
del Pirineu Oriental.
Durant l’Ocupació i després de la Segona Guerra Mundial
interimperialista treballà com a obrer tècnic als camins i pantans de
l'Alta Viena i de Cantal.
Anomenat
El Abuelo pels militants llibertaris més joves que ell fou membre del
Comitè Regional d'Aragó, Rioja i Navarra de la
CNT-AIT en l'Exili, s'instal·là posteriorment a Fleurance.
Miguel Domeque Nadal patí un atac d'apoplexia el 12 de novembre de 1971 i morí dos dies després a
Florença.
Els
seus fills, Alejandro i Miguel Domeque Till, també militants
confederals i anarquistes, lluitaren
durant la Guerra Civil en una unitat guerrillera a Aragó i el juny de
1944 aconseguiren fugir de la presó d'Osca i creuar el Pirineu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada