La lluita per la salvaguarda del territori

Protesta per reclamar el cabal ecològic del Ter

El Centre per a la Sostenibilitat Territorial recull les principals lluites ambientals que tenen lloc al país i proposa una major participació ciutadana.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/11/2018   

Girona (Gironès, comtat de Girona).-   

Llegim al Diari de Girona que la lluita de la plataforma Aigua és Vida per garantir el cabal ecològic del Ter; la tasca de Salvem les Valls en contra l'elevat impacte ambiental de les variants d'Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) o les Preses (la Garrotxa, comtat de Besalú); la històrica defensa de Salvem l'Empordà per preservar el paisatge d'aquest territori davant de tots els impactes als quals es veu exposada o el crit d'alerta sobre els projectes d'urbanització al litoral de la nova plataforma SOS Costa Brava, tots aquests són alguns dels conflictes socioecològics --és a dir, en què entitats o grups de ciutadans lluiten per fer front al que consideren una amenaça ambiental-- que el Centre per a la Sostenibilitat Territorial, amb seu a la Garrotxa, ha recollit en el seu Anuari 2017-2018, i que ofereix un llistat de tots els conflictes d'aquest tipus que tenen lloc a Catalunya.

«Catalunya no és indiferent a l'allau de projectes i iniciatives insostenibles a través de nombrosos projectes presents a tot el territori. Aquest fet provoca que ciutadans i moviments cerquin alternatives davant de tantes agressions», es pot llegir en l'editorial de l'Anuari. De fet, el text explica que els conflictes sociambientals han estat i són «un factor democratitzador de la societat», que ha sorgit a partir d'una ciutadania «més sàvia i preocupada per l'esdevenir del seu entorn ambiental». «Aquesta ciutadania ja no està disposada a conformar-se amb què unes elits socials i polítiques decideixin el que suposadament és bo per a tothom», afegeixen. Tot i això, assenyalen que la seva incidència política fins ara encara ha estat «molt precària» i emmarcada en un context en què l'autonomia local ha estat qüestionada pels governs de major rang, com ha passat per exemple en el cas del fracking.

L'objectiu de l'anuari no només és fer visible la lluita contra «l'extractivisme i altres models depredadors» a Catalunya, sinó també reflexionar sobre possibles alternatives més sostenibles.

Segons apunta el doctor Àlex Casademunt (Universitat Autònoma de Barcelona) en el document, un conflicte socioecològic habitualment està relacionat amb l'ús abusiu de recursos, amb una sobrecàrrega de la capacitat d'absorció del medi ambient o amb un empobriment dels espais de vida. L'Anuari recull algunes de les lluites mediambientals més importants d'aquest moment a Catalunya, amb una capítol especial dedicat a les denúncies de la plataforma SOS Costa Brava, que agrupa diverses entitats ecologistes que s'han unit per lluitar contra la construcció de noves urbanitzacions a Begur (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) o Llançà (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada), entre altres.

Més participació ciutadana 

Per tal de donar resposta a aquest tipus de situacions, el document defensa la participació ciutadana com a manera de resoldre prèviament els conflictes. En aquest sentit, assenyala que la interacció entre experts, especialistes, gestors del territori i moviments socioambientals poden donar com a resultat aportacions interessants per a la planificació territorial. Per això, des del Centre per a la Sostenibilitat Territorial consideren que cal plantejar la creació de diferents debats participatius amb diferents participants procedents dels moviments socials, l'administració i també de l'acadèmia.

D'aquesta manera, indiquen, es podria aconseguir una major intervenció ciutadana que alhora aportaria més reflexió i una major obertura en els procediments de presa de decisions. 

Repassem alguns dels conflictes mediambientals de les comarques gironines i alguns dels moviments que lluiten per aturar-los 

VARIANTS D'OLOT I LES PRESES

Salvem les Valls i veïns Hostal del Sol

CABAL ECOLÒGIC DEL TER

Aigua és vida: H2O + Ter

PDU MOLINA

Ampliació de la Molina

TALA DE BOSCOS AL RIPOLLÈS

GEDENA

HIPERFREQÜENTACIÓ TURÍSTICA A LA TARDOR

Veïns de Santa Pau

CONTAMINACIÓ PER PURINS

Grup de Defensa del Ter

URBANITZACIÓ DE LA COSTA

No al port esportiu de Tossa

IMPACTES A L'EMPORDÀ

Salvem l'Empordà

IMPACTES A LA COSTA BRAVA

SOS Costa Brava. Els principals projectes que volen frenar:  

Principals projectes que diverses entitats s'han unit en SOS Costa Brava per intentar aturar. 

LLANÇÀ

Urbanitzacions de Cap-ras, Súper Fener i Roses-2, que en total sumarien uns 200 habitatges nous.

L'ESCALA

Ampliació de l'Hostal Empúries: denunciat per Iaeden i el Fòrum Escala-Empúries per la desmesura de l'obra i sense haver-s’hi fet les prospeccions arqueològiques pertinents, ja que es troba en un entorn protegit.

Modificació del PGOU de l'Escala per a usos hotelers, que preveu un augment de l'edificabilitat del 20% i que afectarà la primera línia de la costa.

PALS

Paratges dels Jonquers, Puig Pedrós, Interpals, Rodors i Pals Mar: Salvem la Platja de Pals lidera l'oposició a aquest cas, que preveu la creació de 1.076 noves habitatges.

BEGUR

Urbanització d'Aiguafreda: 265 habitatges nous i tres hotels.

Urbanització de la cantera s'Antiga: s'hi estan construint 24 habitatges de luxe.

Urbanitzacions Mas Mató, Cala del Rei, Port Des Pi i Sa Riera: en els últims dos anys s'hi han fet almenys 50 noves residències.

56 noves vivendes prop del Càmping El Masset.

PALAFRUGELL

Urbanització Aiguacel: 33 habitatges de luxe.

Macroxalet a la cala del Golfet.

Urbanització a la muntanya de Sant Sebastià: 49 noves vivendes.

PEIN de Cap Roig: construcció de 1.550 m2 de sostre nou als Jardins.

PALAMÓS

Pineda d'en Gori: tres nous blocs per a 72 apartaments de luxe.

Urbanització Els Vilars: 14 parcel·les per a habitatges d'alt estànding.

Polígon la Pietat: 25 hectàrees de sòl per a 80 naus industrials.

TOSSA DE MAR

Cala Morisca: projecte per a un centenar de cases.

Urbanització Martossa: es preveu un bloc de 12 habitatges amb un gran impacte visual.

Mas Vilars: càmping que ocuparà 5 hectàrees dins del PEIN Massís de Cadiretes.

Mar Menuda: projecte per requalificar més de 21.000 m2 de sòl, augmentar en 3.300 m2 el sostre privat en habitatges unifamiliars i permetre una ampliació hotelera.

LLORET DE MAR

Pla especial del camp de golf de l'Àngel, que preveu 270 habitatges i un hotel de luxe.