El president de la Generalitat, Quim Torra, reclama mà dura contra els escamots feixistes que han
actuat a Verges. Els Mossos d'Esquadra tanquen l'atestat i preveuen enviar-lo al jutjat dilluns.
Cinc opcions per triar sobre l’1-O a Farners. El 2 de desembre, els majors de 16 anys podran participar
en la consulta.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 09/11/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Segons l’Agència Catalana
de Notícies el Jutjat d'Instrucció Número 4 de Girona va arxivat
provisionalment el cas contra el vaguista investigat per participar en
el tall massiu de les vies de l'AVE a Girona durant la vaga general del 8
de
novembre de 2017. La interlocutòria concloïa que, un cop finalitzada la
instrucció de la causa, no hi ha "indicis suficients de la perpetració,
per part de l'investigat, dels delictes" que li atribuïen.
Ara,
la Fiscalia ha recorregut el sobreseïment i demana a l'Audiència
Provincial de Girona que reobri
el cas. El fiscal considera que la decisió del jutjat instructor va ser
"precipitada" i rebat els arguments pels quals va decidir arxivar la
causa.
El
magistrat, a la interlocutòria, descarta l'argument de la fiscalia que
"continua sostenint" que
la ruptura de dos cordons policials implica un acte violent. Per
arribar a aquesta conclusió, el jutjat argumentava que el cordó policial
per evitar la interrupció del trànsit ferroviari comptava amb "només"
25 agents i que els mossos van decidir "deixar-los
passar". "Aquest relat exclou per complet la concurrència de
violència", conclou.
El
Fiscal afirma "no compartir aquesta asseveració" i subratlla que no
s'ha pres declaració en seu
judicial a Mossos d'Esquadra, policia espanyola i vigilants de
seguretat que formaven part dels dos cordons de seguretat. En aquest
sentit, la fiscalia sosté que aquestes declaracions són cabdals per
"esbrinar si les actuacions dutes a terme pels concentrats,
particularment superar els dispositius, van revestir violència cap a
les persones o les coses.
"En
conclusió, amb l'objectiu de poder determinar si el dia 8 de novembre
del 2017 hi va haver o
no violència és imprescindible rebre declaració dels qui van formar
part del dispositiu de seguretat", exposa la fiscalia que considera que
les declaracions de dos agents dels mossos "no són suficients" per
arribar a una conclusió.
Un altre dels delictes pels quals s'investigava l'únic activista encausat per participar en una mobilització
que va arribar a aplegar 10.000 persones a l'estació de l'AVE
era per interrupció del trànsit ferroviari. "Queda fora de tot dubte que
la paralització dels serveis de tren d'alta velocitat durant unes
tretze hores
queda incardinat dins el que es pot considerar un dany greu per a la
circulació ferroviària", sosté el fiscal en el seu recurs.
També
creu que les persones que van tallar les vies es poden considerar
"obstacles" a nivell jurídic.
El jutjat determinava que no existeix cap prova que acrediti que
l'investigat "efectivament es col·loqués a la via com a obstacle" perquè
les imatges el situen a l'andana i descartava que existeixi cap indici
que demostri que l'activista "incités" la resta
a situar-se a les vies.
La
Fiscalia tampoc està d'acord amb aquesta argumentació. Subratlla que
l'activista no ha donat cap
explicació sobre quin va ser el seu paper durant la mobilització
massiva. "Tot i que el seu silenci no pot ser interpretat com una
assumpció de la comissió de cap delicte, també és cert que els indicis
de la seva participació en l'ocupació de les vies determinant
la no procedència del sobreseïment", diu el fiscal.
L'acusació
pública creu que, abans, caldria prendre declaració al personal de
seguretat de l'estació
per intentar esclarir per què, en una intervenció emesa per televisió,
l'activista va fer una crida a "aguantar fins a l'últim tren".
El
CDR critica que la Fiscalia vulgui "continuar perseguint i
criminalitzant" l'activista investigat. "Continuarem desobeint i al
costat de les que pateixen la repressió per haver participat de la vaga
general del 8-N",
afirmen. Un cop interposat el recurs, ara la defensa de l'activitat,
encapçalada pel lletrat Benet Salellas, respondrà l'escrit i l'Audiència
Provincial de Girona resoldrà si confirma l'arxiu o bé obliga a reobrir
la investigació.
Quim Torra, reclama mà dura contra els escamots feixistes
que han actuat a Verges
L’Agència
Catalana de Notícies informa que el president de la Generalitat, Quim
Torra, ha reclamat
a la "justícia espanyola i a la Fiscalia" que actuï amb contundència
contra els "escamots feixistes" que la nit de dimarts van fer pintades
amb símbols nazis i insults contra el mateix president a Verges (Baix
Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries).
Quim
Torra ha visitat avui divendres Verges per mostrar la solidaritat del
Govern català amb uns
fets que ha qualificat d'intolerables i ha afirmat que la Generalitat
seguirà de prop la investigació. Torra ha fet una crida a la unió del
poble per repel·lir "qualsevol brot de violència".
Els Mossos d'Esquadra estan a punt de tancar l'atestat i preveuen enviar-lo als jutjats dilluns de
la setmana vinent.
Segons fonts properes al cas, hi hauria alguna persona identificada.
Cinc opcions per triar sobre l’1-O a Farners
Llegim
en la premsa convencional comarcal que l’Ajuntament de Farners (les
Guilleries, la Selva,
comtat de Girona) ha enllestit els detalls de la consulta no vinculant
sobre un espai al poble que dugui el nom del referèndum de l’1 d’octubre
del 2017. Segons han acordat grups municipals i entitats amb l’equip de
govern (ERC
i MES), el diumenge 2 de desembre hi haurà cinc opcions a
escollir a l’hora de votar, incloent-n’hi una que diu, textualment: “No
cal dedicar cap espai ni canviar nom de plaça.”
Tots els detalls de la votació estan inclosos en un decret de l’alcalde, Joan Martí (ERC),
del mes passat. Les quatre opcions que hi ha que l’1-O tingui un espai
permanent al municipi són les següents: la plaça de l’Ajuntament; un
espai a la mateixa plaça, que no canviaria el nom; un espai enjardinat
davant l’escola Sant Salvador (entre carrer Torrent
i passeig Sant Salvador) que seria batejat com a “jardí de l’U d’Octubre”,
i una rotonda, la que hi ha entre la carretera de Sant Hilari Sacalm,
passeig de Sant Salvador i carrer Moragas. L’equip de govern municipal
s’ha compromès a fer efectiva l’opció més votada.
Hi podran votar les colomenques i els colomencs majors de 16 anys empadronats al municipi, però també,
entre altres, les persones amb un any de residència a Farners i provinents d’estats membres de la Unió Europea.
La
jornada de votació serà al pavelló de la Nòria el 2 de desembre de les 9
a les 20 hores, tot i
que fins al dia 16 es pot fer la sol·licitud de votació anticipada
(dels dies 19 al 23). Les despeses d’organització superaran els 2.000
euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada