La Bisbal d’Empordà ret homenatge a la llibretera Lluïsa Duran i Cama

Lluïsa Duran a la llibreria, amb el seu company, Gaietà Hugas, i la seva mare, Cristina Cama 

Essent la secretària de la Federació Local de Sindicats Únics de la CNT-AIT de La Bisbal, un tribunal franquista la va condemnar el 1939 a cadena perpètua i, ara, la biblioteca portarà el seu nom.  

Entre 1979 i 1983, el seu fill Joan fou alcalde de la Bisbal d’Empordà. 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/11/2018   

La Bisbal d’Empordà/Guíxols (Baix Empordà, comtat de Girona).-   

Llegim en la premsa convencional comarcal que la Bisbal d’Empordà  (Baix Empordà, comtat de Girona) retrà un sentit homenatge batejant amb el nom de la llibretera Lluïsa Duran i Cama (1889-1983) la seva nova biblioteca. Aquest nom, decidit a través d’un procés de participació popular, es va plantejar per reivindicar la memòria de la que va ser l’única dona de la Bisbal que el 1939 un tribunal franquista va sotmetre a un consell de guerra i condemnar a cadena perpètua.

Lluïsa Duran va néixer a Sant Feliu de Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) el 1899, filla de Narcís Duran i Juera i Cristina Cama, de Calonge (les Gavarres, Baix Empordà, comtat de Girona). Narcís Duran va ser alcalde de Guíxols, francmaçó, republicà federal, anticlerical, promotor del cooperativisme i de l’escola laica, en el mateix període en què el mestre llibertari Joaquim Garriga va fundar Escola Moderna de la Bisbal d’Empordà. L’any 1926 es va casar amb Gaietà Hugas i Callol de l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries). El seu padrí de noces va ser el que seria a l’exili president de la Generalitat per ERC Josep Irla, també francmaçó com Narcís Duran, que va elogiar la seva valentia per contraure matrimoni civil en plena dictadura de Primo de Rivera. El 1927 va néixer el seu fill Joan (1927-2006), que el 1981 va ser el primer alcalde democràtic de la Bisbal d’Empordà (entre 1979 i 1983 va ser alcalde per ERC). A Guíxols va exercir d’auxiliar de mestra a les Escoles Municipals del 1920 al 1927. El 1932 van arribar a la Bisbal d’Empordà per fer-se càrrec de la Llibreria Bahí, a les Voltes, que va passar a dir-se Llibreria Hugas. 

El calvari franquista 

La llibretera Lluïsa Duran, d’arrels familiars republicans federals i catalanistes d’esquerres, durant la Guerra Civil va ser elegida secretària de la Federació Local de Sindicats Únics de la CNT-AIT.

Durant l’ocupació militar franquista, en 1939, va ser l’única dona de la Bisbal de l’Empordà que va patir un consell de guerra, acusada de delicte de rebel·lió, i la van condemnar a cadena perpètua. Quan la van detenir, la van rapar i passejar pels carrers de la Bisbal d’Empordà entre dos guàrdies civils, per humiliar-la públicament. Va estar a les presons de dones de Girona, de Barcelona --presó de les Corts-- i Palma (Mallorca, Illes Balears). Li van commutar la pena i va tornar a la Bisbal d’Empordà en 1945, on havia deixat marit i fill. Durant la dictadura franquista va estar en llibertat vigilada fins al 1961.

La proposta del nom de Lluïsa Duran va anar a càrrec del Grup de Dones de la Bisbal. Les altres propostes eren: Maria Gispert, Victòria Vigo, Maria Antònia Vilahur, Adela Trayter, Maria-Mercè Marçal, Aurora Bertrana i i Maria Antònia Salvà. Amb un total de 679 vots emesos d’un total de 8.887 votants autoritzats, el procés participatiu va tenir un 7,6% de participació. La Bisbal d’Empordà va decidir, i els bisbalenques i les bisbalencs van optar clarament per propostes locals. La proposta de Lluïsa Duran va obtenir 296 vots, seguida de Maria Gispert, amb 190; Victòria Vigo, amb 86; Maria Antònia Vilahur, amb 57 vots, i, finalment, Adela Trayter, amb 24. Les que no eren de denominació bisbalenca eren: Maria-Mercè Marçal (18 vots), Aurora Bertrana (7 vots) i Maria Antònia Salvà (1 vot). 583 vots van fer-se a través de la plataforma de participació en línia i 96, a través d’una urna que estava a l’ajuntament.

El regidor de Participació, Josep Maria Castells, es va mostrar satisfet i va destacar: “És un èxit notori haver arribat al 7,6% de participació: la participació ciutadana es va incrementant procés a procés.” 

Marina Puig, portaveu del Grup de Dones de la Bisbal, també va voler fer un agraïment a totes les persones que han votat per la Lluïsa Duran: «És un reconeixement a una dona llibretera, molt culta, activista i represaliada pel franquisme: posant el seu nom a la Biblioteca de la Bisbal donem visibilitat a una dona anònima i fem extensiu aquest homenatge a moltes dones silenciades». Puig també va voler destacar que batejant la Biblioteca amb un nom de dona la Bisbal també avança cap a un Nomenclàtor més paritari.

En aquelles èpoques fosques del franquisme, la Llibreria Hugas va ser una llum que guardava mig amagat el que s'havia perdut, tot el que la Dictadura havia pres. S'hi podien trobar llibres escrits en català, literatura universal, et podien assessorar en temes culturals, s'hi feien tertúlies. Bisbalenques i bisbalencs podien buscar, remenar, fullejar i llegir llibres, diaris i revistes: era com una petita biblioteca. Tot i no renunciar a les seves idees i a l'anhel per la llibertat, la repressió que va viure la va portar a dur una vida molt discreta, senzilla i austera i a bolcar-se plenament a la seva afició per la música. Va morir el 1983 a la Bisbal d'Empordà. Poc abans de morir va escriure unes emotives memòries que va imprimir i enquadernar per regalar als seus amics. En aquestes memòries, que es poden trobar escrites en català a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà, queda reflectit el seu pensament, les seves vivències a la presó i el seu tarannà humanista.

El seu fill, Joan Hugas i Duran, va morir el 15 de novembre de 2006. Durant el seu mandat, en 1982, es va aprovar el Pla General d'Ordenació Urbana del municipi.