L’Ajuntament de la capital formalitza l’acusació contra el
jutge militar que l’any 1974 va dictar la condemna a mort.
S’acusa Carlos Rey d’un delicte de lesa humanitat.
Els
delictes de lesa humanitat no prescriuen mai, per això l’Ajuntament de
Barcelona ha formalitzat
als jutjats de la ciutat una querella contra el jutge militar que el
gener del 1974 va redactar la sentència en què es condemnava a mort el
jove llibertari Salvador Puig Antich. L’escrit d’acusació, signat per la
lletrada Laura Parés, es dirigeix contra l’avui
advocat Carlos Rey, que a finals dels setanta tenia el càrrec de capità
de l’exèrcit espanyol i exercia de jutge militar.
Rey
va ser un dels set jutges que van formar el consell de guerra, el 8 de
gener del 1974, i com
que era l’únic que tenia coneixements jurídics va ser designat ponent
i, en aquesta condició, va redactar i signar la resolució que va enviar
al garrot vil el jove llibertari. En abandonar la carrera militar, Rey
va dedicar-se de ple al món del dret penal,
exercint sempre a Barcelona, i va portar casos coneguts, entre els
quals destaca la defensa de la que va ser presidenta del PP català,
Alicia Sánchez-Camacho.
El
nucli de l’escrit d’acusació es fonamenta en les múltiples evidències
que demostren que el procés
judicial contra Puig Antich va estar ple d’irregularitats i que el
sistema repressiu de la dictadura franquista, Policia i Exèrcit, es va
coordinar per represaliar el militant del MIL.
Un judici tràmit
En
aquest sentit, en el text de la querella s’afirma que “el judici va ser
un simple tràmit per donar
aparença de legalitat a la condemna a mort” i que aquesta ja estava
decidida abans de la celebració del consell de guerra. En aquesta
estratègia, que no va donar cap oportunitat a la defensa de l’acusat,
que sistemàticament va veure vulnerats els seus drets,
la participació de Rey redactant i signant la sentència va ser
determinant.
Entre
altres coses, en la querella s’afirma que amb la seva actuació Rey va
donar cobertura a la
policia, que va “adequar els fets per presentar-los com un delicte de
terrorisme”, i s’afegeix que només que la justícia militar hagués
autoritzat la pràctica de la prova balística, que es va denegar
reiteradament, “s’hauria desactivat l’acusació d’homicidi”
contra Puig Antich.
L’argumentari
jurídic de la querella fonamenta l’acusació en el fet que tot i que els
delictes de
què s’acusa Rey no eren vigents en el moment dels fets en la legislació
espanyola, sí que ja eren reconeguts en el dret internacional, almenys
des del 1946, i això fa “indiferent” que no els hagués recollit la
legislació franquista.
L’acusació
es basa en la doctrina que es va establir arran dels judicis de
Nuremberg, contra els
dirigents de l’Alemanya nazi, i que s’ha desenvolupat al llarg dels
anys. Amb aquest argumentari se sosté que Carlos Rey no es pot
beneficiar ni del precepte exculpatori de l’obediència deguda a les
lleis vigents o a les ordres rebudes per superiors, ja que
la doctrina internacional en casos similars ha tirat per terra aquest
argument que descarrega de responsabilitat penal.
La llei d’amnistia, qüestionada
La
llei d’amnistia del 1977 va servir per fer sortir els presos polítics
que el franquisme havia
tancat a la presó i, amb el temps, ha servit també per protegir els
botxins d’aquells ciutadans represaliats per la dictadura quan algú ha
pretès passar-hi comptes judicials pel dany que els van causar. Això és
el que ha succeït amb la coneguda querella argentina,
en què els tribunals espanyols han protegit les persones investigades
per la jutgessa María Servini de Cubria al·legant que la llei d’amnistia
els eximeix de responsabilitat. Preveient que el debat jurídic giri per
aquest costat, la lletrada Laura Parés demana
en l’escrit de la querella que el jutjat que assumeixi el cas promogui
una qüestió d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia. Segons la
lletrada, els tractats de dret internacional que ha anat incorporant la
legislació espanyola, en relació amb la protecció
dels drets humans i els drets civils, fan que la llei d’amnistia del
1977 atempti contra els principis fonamentals de la Constitució i per
tant hauria de ser derogada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada