Avui Anglès fa un homenatge a la memòria de la pintora surrealista Remedios Varo Uranga

Projecció del documental ‘Remedios Varo, misterio y revelación’ i taula rodona a la Burés 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/11/2018   

Anglès (Les Guilleries, la Selva, comtat de Girona).-    

Avui Anglès fa un homenatge a la memòria de la pintora surrealista Remedios Varo Uranga  (Anglès, la Selva, 16 de desembre de 1908-Ciutat de Mèxic, 8 d'octubre de 1963). La Casa d’Amèrica Catalunya, l’Associació Emblecat, l’Ajuntament d’Ànglès, SRE i el Consolat de Mèxic a Barcelona han organitzat a la Sala de l’U d’Octubre a la Burés una taula rodona amb la doctora María José Gpnzález Madrid i representants institucionals, com el cònsol mexicà i l’alcalde d’Anglès, una vegada s’ha projectat a les 7 de la tarda el documental ‘Remedios Varo, misterio y revelación’.

Remedio Varo nasqué a Anglès, al número 9 de l'actual carrer de la Indústria, on vivia la família a causa del treball del seu pare, enginyer hidràulic. Rodrigo Varo, d’origen andalús, era un lliurepensador mentre que la mare, Ignacia, d’origen basc, era catòlica. Aviat la família es desplaçà a Algesires (Camp de Gibraltar, Cadis, Andalusia), Larraix (Marroc) i finalment Madrid (Castella la Nova), on s’establiren definitivament el 1924.

Es formà artísticament a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Escola de Belles Arts Academia de San Fernando de Madrid. Era una jove amatent a tota mena de coneixement. Les seves aptituds artístiques es palesaren ja en els primers dibuixos. A l'Escola de Belles Arts feu moltes amistats: Maruja Mallo, Delhy Tejero, Francis Bartolozzi... Acabats els estudis, se n'anà a París (Illa de França) i es matriculà a l’acadèmia de La Grande Chaumière. El 1930 exposà per primera vegada una desena d'obres «molt surrealistes», segons el pintor Florit.

El 1930 es casà amb Gerardo Lizarraga, company d’estudis de Belles Arts i anarquista, perquè el matrimoni li permetia més llibertat. El 1932, després de dos anys a París, Remedios es traslladà a Barcelona, on l'artista, dedicada a la publicitat, seguia l’estil de l’Art Déco. A Barcelona, entrà en contacte amb els surrealistes catalans i francesos. Freqüentà les associacions artístiques d'avantguarda (ADLAN) i participà en l'Exposició Logicofobista. Des de molt aviat s’interessà pel surrealisme.

L'any 1935 es va separar del seu primer espòs, i va conèixer el pintor Esteban Francés, que la va introduir al cercle surrealista d'André Breton. Més tard viuria amb el poeta surrealista, aleshores trotskista (bolxevic leninista) que als anys quaranta cofundaria Fomento Obrero Revolucionario (FOR) Benjamín Péret (tots dos foren tancats pel govern de Vichy en un camp de concentració), Víctor Brauer, Jean Nicolle i Walter Gruen, en una vida sentimental molt agitada. El 1936 conegué Benjamín Péret, arribat a Barcelona per participar en el procés revolucionari del proletariat. La parella visità Lleida.  Amb Péret i Esteban Francés se n’anà de nou a París, on conegué Leonora Carrington, amb qui mantindria una pregona amistat a Mèxic, i les teories orientalistes de Gurdjieff que l’acompanyarien sempre. En aquests anys provà la tècnica del fumage i s’atansà a l’obra de Víctor Brauer. Foren anys de recerca d’estil.

El 1940, ocupat París pels nazis, Remedios Varo s’establí a Occitània. A Marsella (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) embarcà amb Benjamín Péret cap a Algèria i de Casablanca (Marroc) partiren en vaixell a Mèxic, on arribaren el gener de 1942. A Mèxic DF es trobà amb els amics mexicans i europeus immigrants al cafè Tupinamba i a la casa de Gabino Barreda. Amb Leonora Carrington molt aviat encetà una forta relació: les dues artistes col·laboraren literàriament i artísticament i compatien somnis i vivències. Foren uns anys difícils en què hagué de treballar arreu. L’any 1947 fou un any determinant: trencament amb Péret, decantació artística vers una figuració més personal i nova relació amb Jean Nicolle. Durant 1947 i 1948 visqueren junts a Veneçuela, on el seu germà treballava per al Ministeri de Salut Pública (epidemiologia). Remedios Varo començà a fer dibuixos d’insectes per als estudiants. La minuciositat d’aquest treball influiria en la seva obra posterior pel detallisme i l’ús de complicats aparells científics.

De tornada a Mèxic, començà a dedicar-se intensament a la pintura. Formà nova parella amb Walter Gruen, que seria el seu darrer marit. Ell l’animà perquè deixés la publicitat i es dediqués íntegrament a la pintura. Durant els anys 50 conegué l'èxit. A Mèxic l'artista consolidà el seu estil peculiar que reflecteix un món harmoniós i rebutja tot el que és morbós i violent. En les seves obres creà un món propi de personatges irònicament metafòrics, el rostre dels quals tenen una semblança al seu. El 1957 viatjà a Europa i es retrobà, per última vegada, a Hendaia (Pirineus Atlàntics, Lapurdi, País Basc del Nord, Euskal Herria), amb la seva mare.

Aquesta artista, interessada en les ciències ocultes i la bruixeria, en els beuratges màgics i les plantes al·lucinògenes, mística seguidora de teories orientalistes, palesà en les seves obres aquestes referències esmentades. El 8 d'octubre de 1963 morí sobtadament a Ciutat de Mèxic DF. Molt aviat s’organitzaren exposicions retrospectives: 1964, 1971, 1983 i 2000.

Les influències de les seves obres ens remeten a El Bosco, El Greco, Goya i Leonora Carrington. Iconogràficament, les dones esdevenen protagonistes, representades com uns éssers fantàstics i sorprenents per la seva individualitat, serenor i saviesa: dones independents, segures de si i, de vegades, iròniques.

L'obra de la pintora és vasta i complexa. Posseeix un estil característicament i fàcilment recognoscible. En la seua obra apareixen ben sovint figures humanes estilitzades realitzant tasques simbòliques i, alhora, elements onírics i arquetípics. Les seues pintures estan tenyides d'una atmosfera de misticisme, però plasmat en les figures representatives del món secular modern. També demostra un marcat interès per la iconografia científica, i per això les seues obres apareixen cada vegada amb més freqüència en la literatura de divulgació científica.

L'any 2000, Walter Gruen va donar la seua col·lecció d'obres de Remedios Varo al Museu d'Art Modern de Mèxic. La majoria d'aquestes obres van ser legalment comprades a col·leccionistes privats que, al seu torn, les havien adquirit legalment en galeries, i van ser declarades Monument artístic mexicà el 26 de desembre del 2001. Per mitjà d'un moviment judicial, avalat per les jutgesses María Margarita Gallegos López i Rebeca Pujol Rosas, en aquest mateix any l'espanyola Beatriz María Varo Jiménez, neboda i també pintora, va ser declarada pel Jutjat Tretzè del Familiar de la Ciutat de Mèxic única i universal marmessora de la successió de béns de la seua tia Remedios Varo, i va intentar quedar-se amb aquesta col·lecció. Al març del 2005 l'Institut Nacional de Belles Arts va apel·lar-ne el dictamen, el qual es va suspendre temporalment fins que instàncies judicials més competents revisen l'estrany cas. El problema es complica perquè, en vida, la pintora va vendre o va regalar la majoria de les seues obres, adduint que el que més li importava era el procés creatiu, no les obres en si. Per tant, hi ha dubtes sobre la consideració d'aquestes obres regalades com a part de la seua herència.