TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 16/11/2018
Anglès (Les Guilleries, la Selva, comtat
de Girona).-
Avui Anglès fa un homenatge a la memòria de la pintora
surrealista Remedios Varo Uranga (Anglès, la Selva, 16 de desembre de
1908-Ciutat de Mèxic, 8 d'octubre de 1963). La
Casa d’Amèrica Catalunya, l’Associació Emblecat, l’Ajuntament d’Ànglès,
SRE i el Consolat de Mèxic a Barcelona han organitzat a la Sala
de l’U d’Octubre a la Burés una taula rodona amb la doctora María José
Gpnzález Madrid i representants institucionals, com el cònsol mexicà i
l’alcalde d’Anglès, una vegada s’ha projectat
a les 7 de la tarda el documental ‘Remedios Varo, misterio y revelación’.
Remedio
Varo nasqué a Anglès, al número 9 de l'actual carrer de la Indústria,
on vivia la família a causa del treball del seu pare, enginyer
hidràulic. Rodrigo Varo, d’origen andalús, era un lliurepensador mentre
que la mare, Ignacia, d’origen basc, era catòlica. Aviat la família es
desplaçà a Algesires (Camp de Gibraltar, Cadis, Andalusia),
Larraix (Marroc) i finalment Madrid (Castella la Nova), on s’establiren
definitivament el 1924.
Es formà artísticament a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Escola
de Belles Arts Academia de San Fernando de Madrid. Era una jove
amatent a tota mena de coneixement. Les seves aptituds artístiques es
palesaren ja en els primers dibuixos. A l'Escola
de Belles Arts feu moltes amistats: Maruja Mallo, Delhy Tejero,
Francis Bartolozzi... Acabats els estudis, se n'anà a París (Illa de
França) i es matriculà a l’acadèmia de
La Grande Chaumière. El 1930 exposà per primera vegada una desena d'obres «molt surrealistes», segons el pintor Florit.
El 1930 es casà amb Gerardo Lizarraga, company d’estudis de
Belles Arts i anarquista, perquè el matrimoni li permetia més
llibertat. El 1932, després de dos anys a París, Remedios es traslladà a
Barcelona, on l'artista, dedicada a la publicitat, seguia l’estil de l’Art
Déco. A Barcelona, entrà en contacte amb els surrealistes
catalans i francesos. Freqüentà les associacions artístiques
d'avantguarda (ADLAN) i participà en l'Exposició
Logicofobista. Des de molt aviat s’interessà pel surrealisme.
L'any
1935 es va separar del seu primer espòs, i va conèixer el pintor
Esteban
Francés, que la va introduir al cercle surrealista d'André Breton. Més
tard viuria amb el poeta surrealista, aleshores trotskista (bolxevic
leninista) que als anys quaranta cofundaria
Fomento Obrero Revolucionario (FOR) Benjamín Péret (tots dos
foren tancats pel govern de Vichy en un camp de concentració), Víctor
Brauer, Jean Nicolle i Walter Gruen, en una vida sentimental molt
agitada. El 1936 conegué Benjamín Péret, arribat a Barcelona
per participar en el procés revolucionari del proletariat. La parella
visità Lleida. Amb Péret i Esteban Francés se n’anà de nou a París, on
conegué Leonora Carrington, amb qui mantindria una pregona amistat a
Mèxic, i les teories orientalistes de Gurdjieff
que l’acompanyarien sempre. En aquests anys provà la tècnica del fumage i s’atansà a l’obra de Víctor Brauer. Foren anys de recerca d’estil.
El
1940, ocupat París pels nazis, Remedios Varo s’establí a Occitània. A
Marsella
(Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) embarcà amb
Benjamín Péret cap a Algèria i de Casablanca (Marroc) partiren en
vaixell a Mèxic, on arribaren el gener de 1942. A Mèxic DF es trobà amb
els amics mexicans i europeus immigrants al cafè
Tupinamba i a la casa de Gabino Barreda. Amb Leonora Carrington
molt aviat encetà una forta relació: les dues artistes col·laboraren
literàriament i artísticament i compatien somnis i vivències. Foren uns
anys difícils en què hagué de treballar arreu.
L’any 1947 fou un any determinant: trencament amb Péret, decantació
artística vers una figuració més personal i nova relació amb Jean
Nicolle. Durant 1947 i 1948 visqueren junts a Veneçuela, on el seu germà
treballava per al Ministeri de Salut Pública (epidemiologia).
Remedios Varo començà a fer dibuixos d’insectes per als estudiants. La
minuciositat d’aquest treball influiria en la seva obra posterior pel
detallisme i l’ús de complicats aparells científics.
De
tornada a Mèxic, començà a dedicar-se intensament a la pintura. Formà
nova
parella amb Walter Gruen, que seria el seu darrer marit. Ell l’animà
perquè deixés la publicitat i es dediqués íntegrament a la pintura.
Durant els anys 50 conegué l'èxit. A Mèxic l'artista consolidà el seu
estil peculiar que reflecteix un món harmoniós i
rebutja tot el que és morbós i violent. En les seves obres creà un món
propi de personatges irònicament metafòrics, el rostre dels quals tenen
una semblança al seu. El 1957 viatjà a Europa i es retrobà, per última
vegada, a Hendaia (Pirineus Atlàntics, Lapurdi,
País Basc del Nord, Euskal Herria), amb la seva mare.
Aquesta
artista, interessada en les ciències ocultes i la bruixeria, en els
beuratges màgics i les plantes al·lucinògenes, mística seguidora de
teories orientalistes, palesà en les seves obres aquestes referències
esmentades. El 8 d'octubre de 1963 morí sobtadament a Ciutat de Mèxic
DF. Molt aviat s’organitzaren exposicions retrospectives:
1964, 1971, 1983 i 2000.
Les
influències de les seves obres ens remeten a El Bosco, El Greco, Goya i
Leonora Carrington. Iconogràficament, les dones esdevenen
protagonistes, representades com uns éssers fantàstics i sorprenents per
la seva individualitat, serenor i saviesa: dones independents, segures
de si i, de vegades, iròniques.
L'obra
de la pintora és vasta i complexa. Posseeix un estil característicament
i fàcilment recognoscible. En la seua obra apareixen ben sovint figures
humanes estilitzades realitzant tasques simbòliques i, alhora, elements
onírics i arquetípics. Les seues pintures estan tenyides d'una
atmosfera de misticisme, però plasmat en les figures
representatives del món secular modern. També demostra un marcat
interès per la iconografia científica, i per això les seues obres
apareixen cada vegada amb més freqüència en la literatura de divulgació
científica.
L'any 2000, Walter Gruen va donar la seua col·lecció d'obres de Remedios Varo
al Museu d'Art Modern de Mèxic. La majoria d'aquestes obres van
ser legalment comprades a col·leccionistes privats que, al seu torn, les
havien adquirit legalment en galeries, i van ser declarades
Monument artístic mexicà el 26 de desembre del 2001. Per mitjà
d'un moviment judicial, avalat per les jutgesses María Margarita
Gallegos López i Rebeca Pujol Rosas, en aquest mateix any l'espanyola
Beatriz María Varo Jiménez, neboda i també pintora,
va ser declarada pel Jutjat Tretzè del Familiar de la Ciutat de
Mèxic única i universal marmessora de la successió de béns de la seua
tia Remedios Varo, i va intentar quedar-se amb aquesta col·lecció. Al
març del 2005 l'Institut Nacional de Belles
Arts va apel·lar-ne el dictamen, el qual es va suspendre
temporalment fins que instàncies judicials més competents revisen
l'estrany cas. El problema es complica perquè, en vida, la pintora va
vendre o va regalar la majoria de les seues obres, adduint
que el que més li importava era el procés creatiu, no les obres en si.
Per tant, hi ha dubtes sobre la consideració d'aquestes obres regalades
com a part de la seua herència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada