Totes les facetes més rellevants de Damià Escuder, al Museu d'Història de la Ciutat a Girona

L'exposició es podrà veure fins al 10 de març del 2019  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/10/2018   

Girona (Gironès, comtat de Girona).-   

En l’opuscle de presentació de l’exposició ‘Damià Escuder. Totes les vides’, que s’ha inaugurat aquest dissabte al migdia amb presència de molta gent, a més de Lluís Bosch Martí, Josep Tarrés i un munt de persones interessants, vinculada a activitats seves des d’en Nani Rocas Huertos, a nivell del budisme zen, fins a Jordi Pujol Soley, que van ser colpejats per la policia de Via Laietana, fins i tot a cosses, el maig de 1960 pels fets del Palau de la Música, quan ambdós militaven al col·lectiu antifeixista Crist Catalunya, llegim un text d’ell mateix i que ja ho diu tot, publicat al mensual Serra d’Or el 15 de setembre de 1969, en plena nit del franquisme. “Per a nosaltres, gent de l’Empordà, els hippies ens han recordat moltes de coses: el buf de la tramuntana; els vasos de vi, propis de la cultura mediterrània i que hem begut amb els grecs; la música de la sardana, la gran dansa dionisíaca, i també els nostres anarquistes o bé més lluny encara (situats fora del temps concret i viatjan amb el temps), els nostres molt estimats heretges revolucionaris de l’edat mitjana. I més que res, els pisos comunitaris dels estudiants gironins a Barcelona. També hem intuït, com els hippies, que els cosmos era sagrat i era bonic, tant per als qui diuen que ha estat creant, com per als qui ho neguen.” Damià fou una persona inquieta, creativa i polifacètica que es dedicà intensament a l’art, el pensament, el compromís social i polític, l’ecologisme social i la pràctica espiritual. 

Exposició com un primer intent conscient per conèixer i explicar Damià Escuder 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el Museu d'Història de la Ciutat de Girona dedica una exposició a la figura del filòsof i artista polifacètic Damià Escuder Lladó, nascut a Sarrià de Ter (Gironès, comtat de Girona) el 16 d’0ctubre de 1934. El seu pare, Damià Escuder, era gironí i la seva mare empordanesa, Amor Lladó, era de Sant Joan de Palamós (Palamós, Baix Empordà, comtat de Girona). Va morir el 15 d’agost de 2011 i era molt conegut a Girona però mai s'havia fet una "aproximació global" de tot el que va representar, segons la comissària, Maria Lluïsa Faxedas, que ha advertit que és un "primer intent" conscient que encara queden moltes coses per conèixer i explicar. Segons ha explicat , s'han centrat en les facetes "més rellevants" a partir d'objectes, fotografies, escrits i pintures. La mostra, explicada de forma cronològica, mostra el seu "recorregut vital" començant amb els seus primers anys de vida i continuant amb aspectes de la seva faceta com a estudiant i professor de química; com a artista, des dels seus primers quadres fins a amb una selecció dels seus quadres influïts pel moviment hippi dels anys seixanta, plens de color, un moviment que va abraçar i viure durant una època. Així va ser com va poder conèixer a artistes més joves, com Pau Riba, que el van arribar a considerar com a un vertader gurú.

Destaca també la seva vessant com a activista compromès amb el medi ambient (va participar en campanyes per salvar els aiguamolls de l'empordà o les carpes del riu Onyà) i molt especialment com a "catalanista i d'esquerres" com ell mateix es definia. La comissària ha subratllat que va ser un independentista "primerenc", l'any 1979 ja reclamava una independència per Catalunya.

De jove, ja va mostrar un interès i compromís per la política, participant en les primeres accions de l'Assemblea del Paranimf de la Universitat de Barcelona (UB), el febrer de 1957, o als Fets del Palau de la Música, el 19 de maig de 1960, pels quals va ser detingut i torturat. L'any 1962, arran de la seva detenció el 17 de maig de 1962 com a destacat militant del Front Obrer de Catalunya-Front de Lliberament Popular (FOC-FLP), va ser jutjat per "rebel·lió militar" i va passar més d'un any a la presó. "Vaig viure una sensació de terror més forta encara que la provocada per les bombes durant la guerra", va recollir en un escrit que es pot veure a la mostra. La mostra es clou amb un apartat dedicat a la vivència religiosa, com a cristià i també budista zen, que li va permetre explorar la seva faceta més espiritual. Entre els objectes que s'exposen, hi ha el 'rakusu' i el 'kesa' que ell mateix es va cosir tal com estableix el procés per poder ser ordenat monjo budista zen. 

Moltes vides viscudes amb "intensitat" i "passió" 

La vídua de Damià Escuder, Maria Capellas, observa una de les vitrines de la mostra del Museu d'Història de Girona 

"Damià va ser de les poques persones de la seva generació que va viure totes aquestes vides" des de la "passió i intensitat" fent una renúncia a la "comoditat burgesa", ha dit Faxedas. Una valentia i llibertat que, segons la comissària, li van fer guanyar la fama per molts d'"excèntric", d'altres de "boig" o fins i tot de "geni".

La directora del museu, Sílvia Planas, ha reconegut la intensa feina que s'ha fet de documentació i recerca amb la complicitat d'amics i familiars --especialment la seva vídua, Maria Capellas, i el seu germà Joan-- i també d'institucions (Generalitat, Ajuntament i Diputació de Girona).

L'exposició també recull un documental inèdit amb onze testimonis de persones que el van conèixer molt de prop i que recorden com era.

També n'ha destacat el treball museístic elaborat pel dissenyador Pep Canaleta per haver sabut mostrar l'univers Escuder.

Un catàleg 

De forma paral·lela, s'elaborarà un catàleg que es presentarà el 23 de febrer del 2019 juntament amb activitats com ara xerrades i dos concerts: un amb Pau Riba i l'altre de música sufí a càrrec del Grup Aslan. 

Obre l'exposició de Damià Escuder, el gironí que va triar viure sense màscares 

Llegim al Diari de Girona que un dels actes socials de l’arrencada de les Fires de Girona és cada any la inauguració de l’exposició del Museu d’Història de la Ciutat, enguany dedicada a Damià Escuder, un gironí que, en paraules de la comissària de la mostra, Lluïsa Faxedas, «va decidir viure sense màscares a costa de renunciar a la comoditat burgesa». L’obertura ha estat avui a dos quarts d’una del migdia. L’exposició parteix d’un llibre de referència, Filosofía i carnaval (1970), que el filòsof Eugenio Trías va dedicar a reflexionar sobre la identitat poc després del Maig del 68 i en el context d’expansió del moviment hippi.

Damià Escuder es va llençar a aquesta experiència de viure sense màscares i va haver de pagar el preu de ser considerat per a molts un excèntric o un boig, però per a d’altres «habitava en el primer pis de la genialitat», diu Faxedas, i recorda que alguns l’anomenaven «guru».

‘Damià Escuder. Totes les vides’ és el títol de la primera gran exposició que Girona dedica a Damià Escuder i que mostra una abundant obra pictòrica, a més de nombrosos documents que situen els seus orígens en una família de Sarrià de Ter catalanista i d’ideals republicans.

A la presentació de l’exposició, prèvia a l’obertura avui, ahir divendres a la premsa hi van participar la vídua de Damià, Maria Capellas; el germà, el metge Joan Escuder, l’artista Lluís Bosch Martí i la directora del Museu d’Història de la Ciutat, Sílvia Planas, a més de Faxedas.

El jove Damià Escuder va estudiar Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona i en acabar la carrera va fundar la indústria EPOXSA a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès Nord). Va treballar al món editorial, va exercir de professor de química, matemàtiques i ciències en diversos instituts i es va vincular als moviments cristians progressistes. Políticament considerava que Catalunya és un país ocupat. Va prendre part en els fets del Palau de 1960 i l’any següent es va unir al FOC.

En els anys de la Dictadura va ser en diverses ocasions detingut, torturat i empresonat. Bosch Martí, autor d’un retrat de Damià Escuder integrat a l’exposició, ha explicat que, entre tots els gironins torturats a mans de la policia espanyola, Escuder va ser el més perjudicat i de llarg.

Als anys seixanta va sortir de la presó i va continuar involucrat en política. Va ser amic de Lluís Maria Xirinacs i va perseguir tota la vida una Catalunya lliure dins els pobles d’Europa.

«Jo soc la cosa única que no es pot ser: catalanista i d’esquerres», recorda Faxedas que deia Damià Escuder, que ja l’any 1992 va impulsar un manifest en favor d’un referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

L’exposició presenta nombroses pintures i dibuixos de Damià Escuder així com retrats que li han dedicat altres artistes. La major part de les obres procedeixen del fons de l’artista que conserva Maria Capellas. Però també s’exhibeixen objectes personals, escrits i altres documents com ara filmacions artístiques experimentals que Damià va fer en Super 8 com una pel·lícula d’una manifestació hippi contra la guerra del Vietnam a Londres (Anglaterra) l’any 1968.

També hi ha fotografies i retalls de diaris que testimonien l’amistat de Damià Escuder amb músics com Pau Riba o personalitats com Lluís Racionero o Pepe Ribas, tot plegat ordenat segons una museografia de Pep Canaleta.

Involucrat amb Pax Christi, va ser un cristià catòlic que va viure la seva espiritualitat i va evolucionar fins a ser ordenat monjo budista zen.

L’exposició es podrà visitar fins al 10 de març del 2019 i recull un film documental en què es pot veure familiars i gent que va ser pròxima al protagonista explicant les seves impressions i com el recorden.

Aquesta exposició és, segons Faxedas, el «primer intent d'oferir una mirada global» de la seva figura després de tres anys d'investigació i de recerca amb l'ajut de familiars i amics que el van conèixer de prop. La mostra es completarà amb un cicle de 4 conferències i una taula rodona. Joaquim Nadal inaugurarà el cicle el 14 de novembre amb la conferència De la resistència antifranquista a la transició. El catàleg, amb textos inèdits de l’artista, es presentarà el 23 de febrer de 2019.

El Museu d'Història de la Ciutat de Girona va fer el 2016 l'exposició ‘La meva mare es deia Amor’, en què es presentava la donació d'una vintena de peces d'Escuder. Aquell any la Universitat de Girona (UdG) va dur a terme unes jornades dedicades a la seva figura. 

“Un profeta que predicava com havien de ser les coses, i també feia la crítica als polítics” 

La presència de Jordi Pujol ha sigut molt comentada a la inauguració de l'exposició ‘Damià Escuder. Totes les vides’, un acte tradicional de les fires i festes que ha aplegat la Girona política i cultural a la sala gran del Museu d'Història de la Ciutat. Acompanyat de la seva esposa, Marta Ferrusola, l'expresident de la Generalitat ha comentat, preguntat per Diari de Girona, que Damià Escuder «era un profeta que predicava com havien de ser les coses, i també feia la crítica als polítics». «A mi em va donar ànims, i també em va fer alguna crítica. Va ser un bon predicador». Pujol, que havia compartit amb Damià Escuder l'experiència de la presó i la tortura, encara que no van coincidir en els centres de càstig, ha volgut ser present a la inauguració perquè Escuder «va estar sempre al servei de causes justes, entre elles la de Catalunya, i quan hi havia una injustícia, ell sempre es mobilitzava».

Josep Tarrès, Pia Crozet, Joan Pluma, Anna Pagans, Joan Domènech, Joan Miró, Joan Escuder, Maria Capellas, Ester Costa, Pep Camps, Narcís Selles, Carme Renedo, Lluís Bosch Martí, Enric Ansesa i moltes altres personalitats s'han conjurat aquest diumenge al migdia contra la pluja i han aportat calidesa a l'acte. També Francesc Cayuela, que des de la presidència del GEiEG ha impulsat els diferents actes de reconeixement a la figura de Damià Escuder. 

Una figura gens ordinària 

Marta Madrenas, l’alcaldessa, s'ha sumat a un «homenatge a una figura gens ordinària», la de Damià Escuder, a qui ara es ret aquest tribut en forma d’exposició «excepcional» i que «aporta un relat contundent i exquisit». Per Madrenas, Escuder va ser una persona que «va superar la por en aquell franquisme tan brutal de penes de mort, i li hem d’estar eternament agraïts».

La historiadora de l’art i professora de la UdG Lluïsa Faxedas, comissària de la mostra, ha recordat que Escuder tenia «una personalitat heterodoxa» i ha dit que, precisament, l’exposició intenta recollir «totes les vides» de l’artista sarrianenc. «Avui els humans ja no vivim una sola vida, sinó diverses vides, com va fer Damià, per a uns un boig, per a d’altres, un geni». Un geni a qui es presenta com un home vinculat al món hippi i underground, cristià catòlic compromès amb el seu temps i amb el país, implicat en política, torturat i empresonat, condemnat per rebel·lió militar i fins i tot amnistiat.

L’exposició mostra fins al març de 2019 moltes de les pintures que va fer Damià Escuder, a més de documents i objectes personals, i inclou un cicle de conferències i una taula rodona. El catàleg es presentarà el 23 de febrer.

Sílvia Planas, directora del Museu d’Història de la Ciutat, ha agraït a Maria Capellas, vídua de Damià Escuder, la cessió de l’obra pictòrica per muntar l’exposició, des de la «l’amor incondicional». 

L’exposició capta les múltiples facetes i mostra una selecció del seu llegat artístic i documental 

Llegim al diari El Punt Avui que avui sabem què feia exactament Damià Escuder i Lladó el 27 d’octubre de 1968, ara fa cinquanta anys: participar activament en una manifestació contra la guerra del Vietnam a Londres. Un document, en aquest cas audiovisual, que denota fins a quin punt arribava la seva ferma convicció política i ideològica. Una, només, de les múltiples facetes en les quals va destacar aquest personatge polifacètic, com recull una exposició retrospectiva i reivindicativa de la seva figura, ‘Damià Escuder. Totes les vides’, que s’ha inaugurat avui a les 12:30 hores al Museu d’Història de la Ciutat de Girona amb la voluntat de fer justícia a la vida i obra d’aquest artista, poeta, filòsof, activista polític, químic, professor i guru.

Va morir fa set anys i era molt conegut a Girona, però “mai s’havia fet una aproximació global de tot el que va representar, i aquest és només un primer intent”, com destaca la comissària de l’exposició, Maria Lluïsa Faxedas, conscient que encara queden moltes coses per conèixer i explicar. La mostra es pot visitar fins al 10 de març de l’any que ve i, com remarquen la comissària de l’exposició i la directora del museu, Sílvia Planas, s’hi ha volgut “captar tant la diversitat de facetes que va exercir com mostrar una selecció del llegat que va deixar”. Formada per uns 200 objectes, entre pintures i dibuixos, fotografies, textos i poemes, pel·lícules, cartes, articles de premsa i documentació diversa, procedents dels fons familiars i de diverses col·leccions i arxius públics i privats d’arreu, la mostra desplega de forma atractiva i ben documentada un compendi cronològic de “la seva heterodòxia lligada al seu món i al seu temps”.

Ho resumeix molt bé Faxedas a través de paraules manllevades de Jordi Sobrequés: “Escuder va ser considerat un excèntric per molts, un boig per uns pocs i un geni per algun.” I amb les seves pròpies: “Va ser un home inquiet, creatiu i polifacètic que, lluny de resignar-se a viure només una vida, va decidir fer realitat la utopia de viure moltes vides alhora, i es va implicar intensament en la política, l’art, la cultura, el pensament o l’espiritualitat, sempre des del compromís amb el seu país, Catalunya, i amb el seu temps.”

Tot això i més recull l’exposició, que artísticament destaca per la disposició d’un bon grapat d’obres en forma de gran retaule, a l’estil romànic que a ell tant li agradava, al fons de la sala. Un temple artístic, però també espiritual, com a cristià catòlic confés.

Pau Riba i amics  

A l’exposició també hi destaca un documental inèdit, protagonitzat per onze testimonis de persones que el van conèixer molt de prop i que recorden com era. De forma paral·lela, està anunciat que s’elaborarà un catàleg complementari, que es presentarà el 23 de febrer del 2019, i s’han organitzat una sèrie d’activitats com ara xerrades i dos concerts, un amb Pau Riba i l’altre de música sufí a càrrec del Grup Aslan. Escuder, com es recorda a l’exposició, va estar molt vinculat al moviment musical underground promogut entre altres per Pau Riba i Sisa.