Situació insurgent obrera i popular a Catalunya aquest vespre

Amb estelades vermelles, negres de victòria independentista i roig i negres es resisteix a Jaume I de Giroina 

Un bloc revolucionari actiu resisteix a Jaume I de Girona aquest vespre enfront les porres dels Mossos del Govern de la Generalitat. Dispersada la concentració de Girona després d'episodis de tensió entre Mossos i manifestants. 

Esclata l’enfrontament entre proletariat i capes populars amb la demagògia nacionalista burgesa del govern autonòmic de Quim Torra, el Kerensky català. 

Seguiment massiu de la vaga d'estudiants a la UdG per reivindicar l'1-O. Uns 1.500 estudiants han participat en la manifestació a Girona i s'han aturat davant la seu de la Subdelegació del Govern espanyol on s'està llegint un manifest. 

Els CDR animen a participar a la concentració unitària de la plaça U d'Octubre de Girona. Han sortit de la seu de la delegació de la Generalitat després de despenjar la bandera monàrquica. 

Unes 400 persones tallen les vies del TAV a Girona per reivindicar l'1-O. Els manifestants han accedit a les andanes trencant unes portes i han aturat un tren. 

3000 concentrats a la plaça U d’Octubre de Girona es reclama la llibertat dels presos polítics. Els assistents també han demanat que es faci efectiva la República. 

L'alcaldessa de Girona porta a judici un neonazi de Ciutadans que va amenaçar amb donar-li una pallissa. El denunciat no ha assistit als jutjats. 

Sardanes, castells i urnes per recordar l'1-O al Col·legi Verd de Girona. Pares i alumnes rememoren una jornada que van viure amb "impotència i por". 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/10/2018 

Girona (Gironès, comtat de Girona).- 

Segons ARIET.CAT els Mossos han realitzat algunes càrregues a Jaume I de Girona amb diversos cops de porra en el forceig amb la tanca policial. També han desplegat algunes escopetes de bales de FOAM, sense utilitzar-les. Segons un despatx de darrera hora de l’Agència Catalana de Notícies la concentració d'aquest vespre davant la seu de la Subdelegació del Govern espanyol a Girona, convocada pels CDR, ha aplegat fins a 3.000 persones. Els manifestants, però, no s'han pogut apropar a l'edifici, perquè els Mossos d'Esquadra han fet un cordó de seguretat format per una vintena de furgonetes i més de cinquanta agents de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) i la Brigada Mòbil.

A banda i banda de Jaume I, tanques entrellaçades amb candaus impedien que els manifestants es poguessin acostar a menys d'un centenar de metres de la seu de la Subdelegació governamental espanyola. El punt més calent de la protesta, ja des d'un inici, ha estat a l'extrem que donava al carrer de la Sèquia. Aquí és on ha arribat la manifestació convocada per la joventut de La Forja i on també s'han concentrat molts membres i simpatitzants dels CDR, segons l’agència.

Holi party contra el Regne d’Espanya  

Des d'aquí, els manifestants han llançat pols de pintura contra els Mossos d'Esquadra,  simulant les Holi party que es fan a l'Índia. Més endavant, també s’han llançat algunes boles de pintura, ous i altres objectes.

"No us mereixeu la senyera que porteu" 

Durant la protesta s'han viscut diferents episodis de tensió. Sobretot, quan els manifestants han anat empenyent les tanques per tombar-les. Aquí ha estat quan els agents de la policia de la Generalitat han tret les porres i han colpejat les tanques amb intenció d'alertar els concentrats, que responien amb insults i crits com "Els carrers seran sempre nostres", "No us mereixeu la senyera que porteu" o "Feu via cap a la tintoreria", perquè els han deixat tacats.

Estira-i-arronsa durat ben bé tres hores 

L'estira-i-arronsa entre Mossos d'Esquadra i manifestants ha durat ben bé tres hores. Els moments de cridòria s'alternaven amb aquells altres de més tensió. Un agent ha resultat ferit amb un tall a la barbeta per l'impacte d'un pal durant el forcejament amb les tanques.

La protesta s'ha arribat a desconvocar fins a dues vegades a través dels canals oficials dels CDR --una a quarts de vuit, i l'altra, a quarts de deu--. Però molts dels concentrats seguien a lloc, mantenint la resistència al carrer.

No ha estat fins a les deu de la nit, i quan la majoria de manifestants ja havien marxat cap a casa, quan aquells qui quedaven han marxat. Això sí, al final, els Mossos d'Esquadra han sobrepassat les tanques i els han dispersant segons l’agència. 

Situació insurgent a Via Laietana i davant el Parlament de Catalunya  

En el marc l’enfrontament entre proletariat capes popular amb la demagògia nacionalista burgesa del govern autonòmic de Quim Torra, el Keresnky català, en mig de les càrregues dels Mossos, seguides per un helicòpter del Cos Nacional de Policia espanyola, a les portes de la casa de les tortures espanyoles de la Prefectura Superior de Policia a la Via Laietana i del mateix Parlament de Catalunya, segons l’Agència Catalana de Notícies hi ha tensió entre els Mossos d'Esquadra i manifestants a la concentració per commemorar l'1-O davant de la seu de la Subdelegació del Govern espanyol a Girona.

Gran Via Jaume I de Girona  

Els manifestants han empentat les tanques del cordó de seguretat i han llençat pintura i ous a la Policia Autonòmica Catalana, que hi està desplegada amb una vintena de furgonetes.

El CDR ha impulsat també un festival holi i han tirat pols de colors mentre una cinquantena d'agents formen un cordó davant de l'edifici, situat a la Gran Via Jaume I, en un acte que ha congregat uns 3000 manifestants. 

Seguiment massiu de la vaga d'estudiants a la UdG per reivindicar l'1-O 

Segons l’Agència Catalana de Notícies hi ha hagut un seguiment massiu de la vaga d'estudiants a la Universitat de Girona (UdG) aquest dilluns amb motiu del primer aniversari del referèndum. Segons dades del centre, l'activitat s'ha aturat del tot a quatre de les facultats (Medicina, Econòmiques, Turisme i Educació i Psicologia) mentre que a les cinc restants, el seguiment de la vaga s'ha situat entre el 70% i el 85%. No hi ha hagut incidències i els centres han obert per garantir el lliure accés.

A les 12 del migdia s'ha fet una concentració davant de la plaça del Rectorat amb la lectura d'un manifest on s'ha reivindicat l'1-O així com la defensa de la democràcia, la llibertat i els drets fonamentals i la implementació de la República.

Després de la concentració, on hi han participat estudiants i treballadors de la UdG, hi ha hagut una manifestació que ha transcorregut pels carrers de Girona.

El recorregut ha acabat a seu de la Subdelegació del Govern espanyol. La Policia Local ha xifrat en 1.500 els estudiants que hi han participat.

Precisament en aquell moment també s'estava celebrant molt a prop, a la plaça U d'Octubre, l'acte convocat per Girona Vota amb la participació de representants de diversos partits, del govern municipal i també entitats i escoles que van viure aquella jornada.

La manifestació estudiantina s'ha dissolt cap a quarts de dues de la tarda sense que hi hagin hagut incidents amb els Mossos.

Han sortit de la seu a Girona delegació de la Generalitat després de despenjar la bandera monàrquica espanyola 

Segons l’Agència Catalana de Notícies els CDR han desconvocat la mobilització que s'ha iniciat a les sis del matí amb l'ocupació de les vies del TAV a Girona i han emplaçat als assistents a participar a la concentració unitària que es farà a la plaça U d'Octubre a les dotze del migdia.

Els concentrats han sortit de la delegació del Govern a les deu del matí després d'ocupar-la per despenjar la bandera monàrquica espanyola i col·locar-hi una estelada i una de negra per la victòria. Després han llençat la rojigualda a terra i l'han tapat amb una altra estelada vermella. Els manifestants han cridat consignes a favor de la independència i han reclamat fer efectiva la República. "Som el poble, tenim el poder" i "El poble mana, el govern obeeix" han estat algunes de les consignes que han cridat quan han entrat a l'edifici. Durant l'entrada s'han viscut diversos moments de tensió on hi ha hagut empentes i cops entre els personal de seguretat que custodiava els accessos i els manifestants.

Els CDR han despenjat la bandera espanyola de la delegació de la Generalitat a Girona i en el seu lloc hi han col·locat una estelada. A més, també han penjat una bandera negra independentista, amb una estrella.

L'acció s'ha produït després de tallar les vies de l'AVE durant una hora i mitja. Unes 400 persones han abandonat l'estació i s'ha dirigit a la delegació de la Generalitat, on inicialment el personal de seguretat ha impedit l'entrada. Finalment, però, els manifestants han pogut entrar i han pujat fins al tercer pis per accedir al balcó. Hi ha hagut enfrontaments entre els manifestants i els membres de seguretat. També hi han intervingut quatre Mossos d'Esquadra de seguretat ciutadana que estaven a la zona.

Llegim a ARIET.CAT que la bandera espanyola ha acabat al terra. La façana de la delegació de la Generalitat a Girona amb l'estelada hissada i amb la bandera negra independentista. Finalment, la bandera espanyola "ha desaparegut" entre un grup de gent. 

Unes 400 persones tallen les vies del TAV a Girona per reivindicar l'1-O 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la mobilització a les comarques gironines per reivindicar l'1-O ha començat a primera hora del matí. La convocatòria que els CDR va llençar ahir els citava a les sis del matí a la plaça U d'Octubre de Girona. Desenes de persones s'hi han congregat i cap a un quart de set han sortit en direcció a la Devesa, on s'han reunit amb altres grups de manifestants provinents d'altres punts de la demarcació.

Des d'allà, han enfilat cap a l'estació del Tren d'Alta Velocitat (TAV) cridant consignes a favor de la independència però també a crits de fora les forces d'ocupació o “jo també vaig ocupar les vies”. Sota el lema L'1-O exercim l'autodeterminació, han accedit al recinte tot i que dos agents dels Mossos d'Esquadra els ho han intentat impedir.

Un cop dins s'han trobat amb un altre grup d'agents i personal de seguretat de l'estació que els han intentat barrar el pas però els manifestants han trencat una de les portes d'accés a les andanes i han baixat a les vies.

La situació ha obligat a aturar un tren que acabava d'arribar i que es dirigia a Madrid. Cap a dos quarts de set, el comboi ha fet marxa enrere enmig d'aplaudiments.

3000 concentrats aquest migdia a Girona reclamen la llibertat dels presos polítics i que es faci efectiva la República 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies 3000 persones s'han concentrat aquest migdia a la plaça U d'Octubre de Girona per commemorar l'1-O i reclamar que "s'obrin les presons". Ho han volgut simbolitzar fent moure diverses claus mentre es feien els parlaments. Els 3.000 assistents, segons els organitzadors, han reivindicat també que es faci efectiva la República i han recordat als representants polítics que "el poble mana, el govern obeeix".

L'acte, organitzat per la plataforma Girona Vota, ha volgut retre homenatge a les persones que van fer possible la celebració del referèndum i recordar "els presos polítics" i exiliats. Hi ha participat representants polítics però també membres d'entitats i d'escoles de la ciutat que van partir la "violència policial" aquella jornada.

L'alcaldessa, Marta Madrenas (PDeCAT), ha assegurat que "l'Estat espanyol corrupte" va fer tot el possible per evitar que es pogués votar. "Ho va fer tot, però vam votar? I tant que vam votar!". Madrenas ha admès que va passar por aquell dia però ha dit que, encara que els amenacin amb querelles, mantindran la seva posició. "Perquè quan s'utilitza la violència és quan no es té cap altre argument", ha afegit. A més, ha dit que "tindrem la República Catalana perquè ens ho vam guanyar l'1-O".

Madrenas també s'ha referit al debat sobre la suspensió dels diputats que es votarà al ple del Parlament. Ha dit que el jutge del Suprem Pablo Llarena "encara té la barra de dir-nos que els nostres presos, que els nostres exiliats són uns delinqüents". "Si pretenen que diguem que són uns delinqüents estan equivocats", ha insistit.

El portaveu de la CUP-Crida per Girona a l'Ajuntament de Girona, Lluc Salellas, per la seva banda, ha dit que no es pot esperar que tot ho facin els polítics i ha animat a sortir al carrer, a "desbordar-los" i a "tancar el règim del 78 corrupte i autoritari".

"Cridarem més fort i obrirem les presons més aviat que tard perquè estigueu entre nosaltres", ha dit en record dels presos. 

"Ens van atacar trencant portes" 

D'altra banda, el representant de l'escola Taialà David Perales ha recordat com va viure aquella jornada. "De bon matí ens van atacar trencant portes i ens prendre una urna, les altres tres no les van trobar, van resistir com les reserves índies", ha ironitzat.

Finalment, el membre de l'ANC Jordi Alemany ha dit durant la lectura del manifest que "malgrat les seves amenaces i la seva repressió no va poder aturar la voluntat d'un poble". Malgrat això, ha dit, "hem d'aconseguir implementar el seu resultat".

En aquest sentit, ha assegurat que "si cal assaltarem les presons per treure els nostres patriotes empresonats". "Conjurem-nos per recuperar tot el que va fer possible l'1-O", ha afegit.

Places en record del referèndum 

L'acte s'ha celebrat a la plaça U d'Octubre de Girona. Aquest no és l'únic espai de les comarques gironines que s'ha rebatejat per homenatjar les persones que van fer possible la votació. Entre els municipis que avui inauguren places amb aquest nom hi ha Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), Cornellà del Terri (Pla de l'Estany, comtat de Girona), Salt (Gironès, comtat de Girona) o Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona). A banda d'aquesta mobilització, uns 1500 estudiants de la Universitat de Girona (UdG) també s'han manifestat aquest dilluns per commemorar l'1-O. 

L'alcaldessa de Girona porta a judici un neonazi de Ciutadans que va amenaçar amb donar-li una pallissa 

L'Agència Catalana de Notícies informa que l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha portat a judici un element que la va amenaçar amb donar-li una pallissa a través de les xarxes socials. El judici pel cas s'ha celebrat aquest dilluns, tot i que el denunciat no hi ha assistit.

Madrenas explica que es tracta d'un "afiliat a Ciutadans" i que al seu perfil lluïa "fotos amb esvàstiques i banderes unionistes". L'alcaldessa de Girona explica que ha demanat una pena mínima --un mes de multa-- per al denunciat.

Primera, perquè si se'l sanciona, els diners no vagin a "engruixir les arques de l'Estat". Però també perquè allò que li interessa és que aquell qui la va amenaçar "tingui antecedents" i per deixar clar que no es quedarà de braços creuats davant els qui l'ataquen "per exercir la llibertat ideològica".

Les amenaces  

Madrenas va rebre l'amenaça a l'abril passat. A través d'un privat que li va arribar pel Facebook, un element l'amenaçava amb donar-li una pallissa. L'alcaldessa ha explicat que, mirant el perfil de qui li enviava, va veure que no "es tractava d'un trol" sinó que al darrere hi havia algú amb nom i cognoms.

Concretament, es tractava d'un element que al perfil hi deia "que era afiliat a Ciutadans" --ha concretat Madrenas-- i que també havia penjat "fotos d'esvàstiques i banderes unionistes". L'alcaldessa de Girona ha admès que rebre amenaces per xarxes socials no li ve de nou, però que en aquest cas va decidir presentar denúncia perquè va veure "que es podia tractar d'algú vinculat a perfils violents".

El cas va arribar a jutjats i aquest dilluns s'ha celebrat la vista al Jutjat d’Instrucció Número 1 de Girona. El denunciat, però, no s'hi ha presentat. El denuniciat ha enviat un escrit, però com que estava degudament citat, el judici s'ha celebrat igualment. Al final, la fiscalia ha demanat una pena de 3 mesos de multa per un delicte lleu d'amenaces.

L'alcaldessa de Girona, a través del seu advocat, al seu torn, ha sol·licitat que se li imposi la pena mínima (en concret, un mes de multa). Madrenas ha explicat que no li interessava que la sanció fos més elevada perquè, al capdavall, aquests diners "aniran a engruixir les arques de l'Estat". I que, sobretot, allò que vol és que es condemni l'home que la va amenaçar, i que a partir d'ara, ja tingui antecedents.

"És a dir, que si vol continuar amenaçant qualsevol altre responsable públic, sàpiga a què es pot atendre", concreta l'alcaldessa de Girona. Marta Madrenas assegura, a més, que "ja n'hi ha prou" que hi hagi persones que, de manera "gratuïta", s'atreveixin a insultar i amenaçar aquells qui defensen la independència. "Estem exercint la nostra llibertat ideològica", subratlla.

Més denúncies  

"Estem acostumats a rebre querelles, potser que ara ho comencem a fer a la inversa; hem de continuar exercint la sobirania activa, però també atacar aquestes injustícies", precisa l'alcaldessa de Girona. La d'avui, a més, no és l'única denúncia que ha presentat per amenaces. També ho ha fet amb d'altres que l'han atacada a través de xarxes socials (en alguns casos, fins i tot, també a la seva família).

"Els insults ja els he deixat de banda, perquè sinó no sortiria dels jutjats; però quan veus determinats perfils que poden ser violents, allò que faré serà denunciar", afirma Madrenas. I conclou: "Que se sàpiga que no em quedaré de braços creuats".

Pares i alumnes rememoren una jornada que van viure amb "impotència i por" 

L’Agencia Catalana de Notícies informa que sardanes, xocolatada, castells i urnes. Així és com el Col·legi Verd de Girona ha volgut recordar aquest dilluns l'1-O. Aquest centre escolar gironí va viure el dia del referèndum una de les càrregues policials "més monumentals" que hi van haver a la ciutat i, un any després, encara tothom té el record molt viu.

Durant aquest cap de setmana, s'hi han fet diverses activitats commemoratives. Entre elles, una votació simbòlica amb les dues urnes que van utilitzar aquell dia i que malgrat "les porres", la policia espanyola no es va aconseguir endur. Avui les han tornat a portar al pati de l'escola. En aquesta ocasió, han estat castellers de la UdG els qui les han entrat fent un pilar de tres caminant.

Després s'han fet parlaments on els assistents han recordat com van viure aquella jornada. "Avui recordem que vam fer possible el referèndum perquè, sí, hi havia urnes i paperetes", han dit. "Continuarem sent tot i les clavegueres, les porres i les garjoles", han afegit.

També s'han ballat sardanes, entre elles la coneguda com ‘Viva Puigdemont’. De fet, a l'acte hi havia la dona de l'expresident, Marcela Topor, perquè les dues filles de la parella estudien al centre.

"Semblaven animals" 

Alguns dels pares d'alumnes del centre han volgut rememorar també com van viure aquella jornada. Entre elles, la Virginia Artiles. "Ho volia viure amb il·lusió i, al final, vaig acabar votant a la tarda i amb molta por i impotència", ha explicat. "Mai m'hauria pensat que en ple segle XXI es presentarien aquí com ho van fer. Semblaven animals", ha afegit.

Artiles ha dit també que es va dirigir a la policia espanyola recriminant-los l'actuació i explicant-los que hi havia nens però "els agents ni tant sols em van mirar".

"Els nens són menors però han de veure en quina societat vivim i que això no es pot permetre", ha insistit.

Per la seva banda, un altre pare en Miquel Colomer ha explicat que tot i que ell va dormir la nit abans al centre no va viure les càrregues perquè va anar a votar a un altre espai. Malgrat això, ha dit que va passar per diversos locals de votació i que, al seu entendre, "la ciutat estava en estat de xoc".

"Va ser molt i molt gros i sobretot en una escola on intentes explicar als nens idees de pau i democràcia i que la violència ha de ser l'últim recurs", ha assegurat.

Malgrat tot, diu que després d'un any veu que "poc a poc" les coses s'han anat recuperant. "Avui ens toca commemorar que vam fer un acte pacífic, que no hi havia d'haver hagut violència, que som gent de pau i que hem de tirar endavant", ha insistit.