 |
| Necrològicae en el periòdic parisenc Le Combat Syndicaliste |
Destacat militant llibertari, en el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 creuà el Pirineu Oriental i fou
reclòs en els camps de concentració
Agustí
Isart Oliver:
El 9 d'octubre de 1972 mor a Ieras (Var,
Provença-Aups-Còsta d'Azur, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista
Agustí Isart Oliver. Havia nascut en 1891 al barri de la Barceloneta de
Barcelona.
Guarnicioner de professió, s'afilià des de jove a la
Secció de Guarnicioneria del Sindicat del Ram de la Pell de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona, de la qual
arribar a ser president. Durant les seves hores d'oci, va fer cursos als
infants dels companys del sindicat.
En edat militar durant la guerra del Marroc, desertà i s'exilià a l’hexàgon francès. En retornar ho va fer amb un nom
fals.
Força
actiu durant els anys republicans, en 1933 va ser empresonat força
temps arran de la insurrecció comunista anarquista
proletària peninsular del 8 de gener d’aquell any, amb xocs entre
obrers i la Guàrdia Civil en alguns barris de Barcelona, entre altres
ciutats i pobles, i la massacre de la Guàrdia d’Assalt a Casas Viejas
(Cadis, Andalusia).
El
14 de juny de 1934 va ser detingut amb altres companys (Francisco
Martínez Morales, Ramon Casauban Maliu, Amador Monsó
Bertran, Joan Martorell Buch, Enrique Obregón Blanco, Pablo Villaguilar
Pérez, Joaquín Esperanza Pedro, Ramon Vidal Boix, Valentín Sardie
Puértolas i Felipe Curto Piñol) a la seu del cenetista
Sindicat del Ram de la Pell del carrer de Guàrdia de Barcelona
quan estaven celebrant una reunió sindical, que fou considerada
«clandestina», ja que les autoritats governatives havien clausurat el
recinte i hagueren de trencar els precintes.
Jutjats el 23 de juliol d'aquell any per «reunió clandestina»,
l'acusació va ser retirada i els processats van ser alliberats.
El juliol de 1936 va participar en els combats de carrer a Barcelona contra els militars aixecats feixistes. Duran el
moviment revolucionari col·lectivista, contribuí força en les indústries socialitzades del Ram de la Pell.
En
el decurs de la Retirada de primers de febrer de 1939 creuà el Pirineu
Oriental i fou reclòs en els camps de concentració.
En el seu cas es trobà amb el dilema d’anar a treballar com a minaire a
les mines de carbó de Mairuelh (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta
d'Azur, Occitània) o ser entregat a les autoritats franquistes. Anà a la
mina i participà en la resistència contra
l'ocupació alemanya i fou ferit de gravetat en una cama, per la qual
cosa va ser evacuat a l'Àfrica del Nord i hagué de deixar la feina a
Mairuelh.
Invàlid per poder treballar, posteriorment retornà a Mairuelh, on visqué precàriament d'una petita pensió. Sempre vinculat
a la CNT-AIT i a la Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), ocupà càrrecs orgànics de responsabilitat local a
SIA i a la Federació Local de la CNT-AIT en l’Exili de
Mairuelh i a la de Gardana (Boques del Roine, Provença-Aups-Còsta
d'Azur, Occitània). Els últims 30 anys de la seva vida els passà al
Casal de Repòs Beau-Séjour d'Ieras, on morí a als 81 anys a causa
de problemes al miocardi i patint de l’asma. L’enterrament civil fou un
homenatge anarcosindicalista, amb la presència de companys de la
residència d’ancians, les seves dues filles
i el seu fill així com una delegació de la Comissió de Relacions del Nucli de la Provença de CNT-AIT en l’Exili i de la
Federació Local de Marsella (Boques del Roine). En la seva necrològica, publicada a
Le Combat Syndicaliste
(23 de
novembre de 1972) se’l defineix com exemple d’estoïcisme
anarcosindicalista, amor pel Ideal i confiança en la causa que
defensava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada