L’octubre de 1936 parteix cap a Barcelona amb Luigi Bertoni, passant per Perpinyà.
Bertoni és rebut per Federica Montseny i convidat el novembre a parlar en el
Congrés de les Joventuts Anarquistes de Catalunya, amb 34000 membres, quan s’integraren a la
FIJL, amb les que fins aleshores eren crítics per el seu paper de rivalitzar orgànicament amb la
FAI. Tronchet combatent a les files anarquistes al front d’Aragó
ajudarà sense afluixar els companys antifeixistes italians i suïssos.
Lucien
Tronchet:
El 4 d'octubre de 1902 neix a Lió (Auvèrnhe Ròse Aups,
Arpitània) --altres fonts citen Ginebra (Ginebra,
Suïssa)-- l'anarquista i sindicalista revolucionari Lucien Tronchet.
Nascut en una família pobra, fou criat per la seva mare a Carouge
(Ginebra, Suïssa), de molt jove, juntament amb Clovis Abel Pignat,
s'adhereix a la
Federació Obrera de la Fusta i de la Construcció quan treballa de paleta a Ginebra. Abans havia fet d’aprenen de flequer pastisser a Granges (Lebem, Soleure, Suïssa).
Destacat
antimilitarista, dues vegades, en 1920 i 1940, fou empresonat per «
refusar servir » a l'Exèrcit helvètic. En
1922, objector de consciència, és condemnat a 20 dies de presó en ferm.
Aquells anys fou arrestat algunes vegades en el decurs de
manifestacions.
En aquest moment milita al costat de Luigi Bertoni, una de les figures més destacades del moviment llibertari a Suisse
[Madeleine Rebérioux, Fourmies et les premier mai, Éditions de l'Atelier, 199], que edita
Le Réveil Anarchiste, a Ginebre, entre 1900 i 1946.
El mateix any, fundà, amb cinc membres del grup del periòdic
Le Réveil anarchiste, el « Syndicat autonome des maçons et des manœuvres », de tendència sindicalista revolucionària que s’adherí a la
Fédération des ouvriers du bois et du bâtiment (FOBB,
Federació Obrera de la Fusta i de la Construcció, membre de la Union Syndicale Suisse), tot restant membre del sindicat autònom.
El
19 de maig de 1928 esclata una «vaga salvatge» en el ram de la
construcció, instigada per Tronchet, Pignat i Vuattolo,
que durarà 15 dies i que obligarà els patrons a cedir sobre la reducció
del temps de feina, el mínim salarial i altres reivindicacions.
Durant els anys trenta, Tronchet serà un dels responsables de la
Lliga d'Acció de la Construcció, que practicarà l'acció directa contra els patrons.
Durant els anys 1920, dóna suport a la resistència italiana antifeixista amb l'ajuda de Pignat [L'Éphéméride
anarchiste: Clovis-Abel Pignat], del que va escriure la biografia anys més tard.
Es
perseguit arran de la manifestació antifeixista del 9 de novembre de
1932 a Ginebra, que va acabar amb 13 morts i
65 ferits per la metralla dels militars suïssos, on Pierre Tronchet,
germà de Lucien, resultà ferit. En cerca i captura per haver organitzat
aquesta manifestació no autoritzada, fuig a París amb el seu germà, que
alliberà de l’hospital amb un company. Le procés
es celebrà el 15 de maig de 1933: ambdós germans, tornant a Suïssa, es
presenten voluntàriament a l'Audiència. El judici conclou que no hi ha
lloc.
L’agost de 1936, arran de la Guerra Civil dóna suport lluita de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) fent difusió a Suïssa
de les informacions que li arriben tot passant a l’acció constituint,
amb Adrien Buffat i Octave Heger, el grup «Adelante», que es dedica a passar armes, diners
i fornitures a la CNT/FAI. Així, en estreta col·laboració amb companys de la Península, especialment Josep Asens, adquirí
armes a la casa Mayor, un famós armer de Ginibra. Les armes eren enviades en
camionetes cap al sud del Pirineu, quasi sempre pel
company Edmond Detuche d’Annemasse. Segons el company Bösiger, que
participà en aquest tràfic llibertari internacional, les armes es
compraven amb l’aval del Govern mexicà, que figurava
com a client.
L’octubre de 1936 parteix cap a Barcelona amb Luigi Bertoni, passant per Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló).
Bertoni és rebut per Federica Montseny i convidat el novembre a parlar en el
Congrés de les Joventuts Anarquistes de Catalunya (JAC), amb 34000 membres, quan s’integraren a la
Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), amb les que fins aleshores eren crítics per seu paper de rivalitzar orgànicament amb la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Tronchet es presenta a les
files anarquistes del front d’Aragó, i ajudarà sense afluixar els
companys antifeixistes italians i suïssos.
El febrer de 1937, contribueix a la creació de l’Oficina
Ibèrica d’Expansió Econòmica (OIDEE), qui coordinà les
col·lectivitats agrícoles de l’Espanya republicana amb les cooperatives
de consum de Suïssa. També es l’encarregat de la Federació Sindical
Internacional (FSI, vinculada a la
II Internacional, socialdemòcrata; en 1946 es fusionà amb la
Federació Sindical Mundial, FSM) de proporciona maquinària i eines a l’Espanya republicana.
El
6 de març de 1940 es condemnat novament, aquesta vegada a vuit mesos de
presó i cinc anys privats dels seus drets
civils pel delicte d'insubmissió a la mobilització militar, com
«objector de raó», i a tres mesos de més per un full volant acusant els
jutges de parcialitat i d’interès comú amb la patronal.
Sortí de la presó el 19 de febrer de 1941, allunyant-se poc a poc del moviment anarquista, reprenent la direcció de la
FOBB de Gènova, organitzant vagues i tallers per evitar la militarització dels aturats.
Després de la guerra mundial continuarà la seva tasca sindicalista i lluitarà a més a més en diversos fronts (dret a
l'avortament, antimilitarisme, cooperativisme...), però des de les files del
Partit Socialista, al que s’afilià en 1949 com a sindicalista
revolucionari, potser fent entrisme ja que una vegada es jubilà de
paleta va reprendre els contactes amb alguns anarquistes, joves o vell, i
va escriure les seves memòries.
En 1978 va fer costat al moviment okupa de Ginebra i en aquest mateix any va crear la
Fundació del Col·legi del Treball (Collège du Travail, «Fondation pour la mémoire et l'histoire du monde du travail») a Ginebra [Alix Heiniger, «Tronchet, Lucien» al
Dictionnaire historique de la Suisse, versió del 1er de març de
2012] amb el seu arxiu i la seva biblioteca per preservar la memòria del
moviment obrer, institució que va presidir fins a la seva mort.
Lucien Tronchet va morir el 24 de febrer de 1982 a Ginebra.
És autor de la biografia
Clovis Pignat, una vocation syndicale internationale,
Lausanne, Éditions du Grand-Pont, 1971; i l’autobiografia
Combats pour la dignité ouvrière, Genève,
Grounauer, 1979; Un homme dans la Mêlée sociale. Louis Bertoni, pour son 70e anniversaire, Genève 1942 ;
1922-1942, 20e anniversaire de l’union FOBB, les batailles syndicalistes des bâtisseurs à Genève, Genève 1943;
Cent ans de lutte des gars du bâtiment à Genève seguit de
La semaine de cinq jours, Genève 1948; Les actions héroïques des gars du bâtiment,
FOBB, Genève 1954. Amb Luigi Bertoni, Face à la guerre... devant le tribunal militaire de la Première Division,
à Lausanne, 16 mars 1940, Éditions Germinal, Genève, 1940.
Bibliografia bàsica:
Alexandre Elsig Riederalp,
La Ligue d'action du bâtiment (1929-vers 1935), L’éphémère emprise de l’anarcho-syndicalisme sur les chantiers genevois,
Mémoire de Master présenté à la Faculté des Lettres de l’Université de Fribourg, 2009, Genève,
Éditions d’en bas, Collège du Travail, 2015.
Axel Barenboim,
La Ligue d'action du bâtiment (1929-vers 1935), L’éphémère emprise de l’anarcho-syndicalisme sur les chantiers genevois, a
Le Mouvement Social, n. 261, 2017/4.
Pierre Jeanneret,
Quand les «gars du bâtiment» prenaient la rue, a Gauchebdo, 08/07/2015.
Jacqueline Berenstein-Wavre, Alda De Giorgi,
Lucien Tronchet, syndicaliste de choc, Genève, Collège du Travail, 1998.
Alexandre Elsig,
L'action directe en correctionnelle: la Ligue d'action du bâtiment et l'affaire de Versoix (1931),
Cahiers d'histoire du mouvement ouvrier, 2010, vol. 26, p. 49-62.
Marianne Enckell,
Lucien Tronchet est mort, a Le Monde libertaire, juliol 1982
Alix Heiniger, «Tronchet, Lucien » a
Dictionnaire historique de la Suisse , versió
1 març 2012.
Chantier biographique des anarchistes en Suisse : Lucien Tronchet
.
Bibliothèque Nationale Suisse,
Bibliographie der Schweizergeschichte : Tronchet, Lucien.
Dictionnaire des anarchistes,
«Le Maitron», 2014: notice biographique.
Dictionnaire international des militants anarchistes:
notice biographique.
L'Éphéméride anarchiste:
notice biographique.
Centre International de Recherches sur l'Anarchisme
(Lausanne): notice bibliographique.
Collège du travail,
Fondation pour la mémoire et l'histoire du monde du travail, Genève : Lucien Tronchet.
Libcom:
notice biographique.
Kate Sharpley Library:
notice biographique.
Vikipedia.org:
Lucien Tronchet.
Anarcoefemèrides
(4 d’octubre i 24 de febrer)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada