dimecres, 3 d’octubre del 2018

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 3 d'octubre de 1923 neix a Utebo el resistent antifranquista llibertari Simón Gracia Fleringan, conegut sota els pseudònims de Miguel Montllor i Aniceto Borrel

Simón Gracia FleringanAcompanyats pel guia Francesc Denís (El Català), una part del grup «Los Maños», amb el mateix Wenceslao, sortí de Manresa en direcció a la frontera pirinenca. Després de caminar durant vuit dies el grup arribà a Perpinyà on junt amb Wenceslao i els altres companys van coincidir a la ciutat casualment amb Facerias, Guillermo Ganuza Navarro, Jesús Martínez Maluenda i Juan Serrano, que es disposaven a travessar el Pirineu en direcció a Barcelona.  


Simón Gracia Fleringan:   
El 3 d'octubre de 1923 neix a Utebo (Saragossa, Aragó) el resistent antifranquista llibertari Simón Gracia Fleringan, conegut sota els pseudònims de Miguel Montllor i Aniceto Borrel. El seu pare i el seu oncle, militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), van ser afusellats a Utebo per les tropes franquistes arran de l'aixecament miltar feixista de juliol de 1936.
A finals dels anys quaranta treballà com a traginer de llet i l'11 de febrer de 1949 a Saragossa (Aragó) entrà a formar part del grup d'acció anarquista «Los Maños», encapçalat per Wenceslao Jiménez Orive (Wences).
La primera acció de «Los Maños», aquell mateix febrer de 1949, fou atemptar contra el confident Antonio Seba Amorós, que resultà lleugerament ferit i escampà la boira lluny de Catalunya. Havia estat l’acompanyant Eliseu Melis Díaz.
El 2 de març de 1949, amb els germans Francesc i Josep Sabaté Llopart, Wences, José López Penedo i Carlos Vidal Pasanau, participà a Barcelona en l'atac de l'automòbil del cap de la Brigada Políticosocial Eduardo Quintela Bóveda i en el qual resultaren morts el secretari del Front de Joventuts del districte universitari Manuel Piñol Ballester i el seu xofer Antonio Norte Juárez; José Tella Badoy, cap d'Esports del Front de Joventuts resultà ferit.
Acompanyats pel guia Francesc Denís (El Català), una part del grup «Los Maños», amb el mateix Wenceslao, sortí de Manresa (Bages) en direcció a la frontera pirinenca. Després de caminar durant vuit dies el grup arribà a Perpinyà (Rosselló) on junt amb Wenceslao i els altres companys van coincidir a la ciutat casualment amb Facerias, Guillermo Ganuza Navarro, Jesús Martínez Maluenda i Juan Serrano, que es disposaven a travessar el Pirineu en direcció a Barcelona.
El 22 de desembre de 1949, Simon Gracia Fleringan amb altres companys -- Wences,  Daniel G. M. (Rodolfo), Salvador Luis Benito (Salgado), Plácido Ortiz Gratal i --, marxà se nou a Barcelona per ocupà el lloc d'altres militants caiguts en la repressió (Julio Rodríguez, José Luis Barrao, Francisco Martínez, etc.).
Després participà en la gira expropiadora que el grup realitzà per Barcelona, Madrid, Màlaga, Sevilla i França.
El 2 de gener de 1950 tornà a Barcelona i arran de la delació d'un dels membres del grup, Aniceto Pardillo Manzanero (El Chaval), el 9 de gener de 1950 va ser detingut amb Plácido Ortiz Gratal, hores després de caure mort Wences. Jutjat en consell de guerra, va ser condemnat a mort.
Simón Gracia Fleringan va ser afusellat el 24 de desembre de 1950 a Barcelona, juntament amb Victoriano Muñoz Tresserras i Plácido Ortiz Gratal, i el seu cos llançat en una fossa comuna.
El grup fou estat delatat per El Chaval, un cenetista expulsat de «Los Maños» per mala conducta, al comissari de policia Pedro Polo Borreguero. Niceto Pardillo va ser protegit pel franquisme i la tardor de 1976 es va descobrir que treballava amb el nom de Niceto Borrell en els tallers del diari LA VANGUARDIA, a Barcelona, on anys enrere havia patit un accident i s’havia quedat sense dits a la mà dreta. Una vegada detectat per militants llibertaris va deixar la feina i novament desapareix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada