MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 25 d'octubre de 1920 neix a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Francesc Climent Barberan, conegut com Germinal

Necrològica de F. Climent apareguda en el periòdic tolosà Cenit

En 1939 passà la frontera de l’Albera amb la seva família i el seu pare, el destacat anarquista del Clot, Emili Climent Pons, fou internat als camps de concentració d’Argelers de la Marenda, de Sant Cebrià de Rosselló i de Vernet d’Arièja, d’on fou deportat a un camp d’Algèria. Després de la Segona Guerra Mundial, la seva mare, Josepa Barberan, i ell mateix es van instal·lar a Orà, on ja hi vivia el seu pare  


 

Francesc Climent Barberan:   

El 25 d'octubre de 1920 neix a Barcelona l'anarquista i anarcosindicalista Francesc Climent Barberan, conegut com Germinal. Era fill del destacat militant anarquista Emili Climent Pons (de Sindicat de la Fusta de la CNT i animador de l’Ateneu Llibertari del Clot, 1926-1939 ) i de Josepa Barberan.

Estudià a l'Escola Racionalista del barri barcelonès del Clot, fundada pel Sindicat Fabril i Tèxtil de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i dirigida per Joan Puig Elías i la seva companya Emília Roca Cufí.

En el decurs de la Retirada de febrer de 1939, fugint de l’exèrcit franquista, pogué exiliar-se amb els pares. La família fou separada un cop passada l’Albera. El seu pare internat als camps de concentració d’Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló) i de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana del Rosselló, Rosselló), per ser més endavant tancat al de Vernet d’Arièja (Occitània) des d’on fou deportat a un camp d’Algèria. Després del desembarcament aliat a l’Àfrica del nord, Emili Climent es trobà sense diners i vivint en barraques a Orà (Orà, Algèria) i fent feines molt subalternes. Amb l’Alliberament aconseguí reagrupar la família a Orà, el seu fill Francesc, mentre l’altre es trobava empresonat a l’Espanya franquista.

Francesc Climent aleshores milità amb el seu pare en el Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en l'exili a Orà i participà en el grup artístic i cultural «Ideales», fins que en el decurs de la guerra d’alliberament nacional d’Algèria impedí tota classe d’activitats orgàniques de l’exili i també les de caire artístic.

En 1947 era secretari del Comitè Continental de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries a l'Àfrica del Nord (FIJL), juntament amb Oliverio Fernández (Relacions), Conrado Lizcano Montealegre (secretari) i José Manzanares (Propaganda).

A Orà conegué la militant anarcosindicalista Ramona Munné Colom, que esdevingué la seva companya.

En 1957 nasqué el seu fill Germinal i el gener de 1964 el seu fill Floreal morí a Orà.

A finals dels anys seixanta amb la seva companya va fer un viatge a Tolosa de Lleguadoc (Alta Garona, Occitània) on establí relacions amb part de la militància cenetista en l’exili. En 1970 retornà definitivament a l’hexàgon francès, amb la seva companya i el seu fill Germinal, també el seu pare, i s'establí Montalban (Guiena, Tarn i Garona, Occitània), on continuà militant, aquet cas en la Federació Local de la CNT-AIT en l’Exili. L’1 de maig de 1982 morí a Montalban el seu pare, Emili Climent Pons. El 3 d'agost de 1989 la seva companya, Ramona Munné Colom, va morir a Montalban.

Francesc Climent Barberan va morir l'1 de juliol de 1992 al seu domicili de Montalban d'un atac de cor fulminant.