MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 22 d’octubre de 1939 l’anarcosindicalista de Roses (Alt Empordà) Joan Ferrer i Turró, de 27 anys, fou afusellat al mur del cementiri vell de Girona

Havia nascut en 1912 a Roses, era mariner pescador, membre de la Col·lectivitat de la Indústria de la Pesca local, i militava en la CNT-AIT  

 

Joan Ferrer i Turró:   

Llibre de Registre de Salconduits de Roses, anys 1945-1948.

El 22 d’octubre de 1939 l’anarcosindicalista de Roses (Alt Empordà) Joan Ferrer i Turró, de 27 anys, fou afusellat al mur del cementiri vell de Girona a primera hora del matí, junt a tretze llibertaris més i altres condemnats a mort en consells de guerra sumaríssim a la plaça militar de Girona que, igual que aquest company, van ser conduits des del seu empresonament al Seminari tot passant el comboi de la mort pel carrer del Carme.

Havia nascut en 1912 a Roses, era mariner pescador, membre de la Col·lectivitat de la Indústria de la Pesca local i militava en el Sindicat de Pesca de la Confederació Regional del Treball de Catalunya - Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).

En l’edició del 27 d’agost de 1936 del diari gironí L’Autonomista s’informa que els pescadors del port de Roses s’havien afiliat a la CNT i les barques petites i grans també estaven sindicades amb el control del Sindicat de Pesca cenetista.

Una bona colla de rosencs foren denunciats per burgesos i reaccionaris i detinguts per les autoritats franquistes: Ferran Cufí i Font (CNT-AIT), Miquel Mallol i Fornaguer, Josep Ribot i Espelt (afusellat el 31/05/1939), Josep Valero Peral (afusellat el 28/07/1939, CNT-AIT), Joan Ferrer i Turró (afusellat el 22/10/39, CNT-AIT), Miquel Sanés i Birba (afusellat el 07/12/1941), Joan Peitch i Trull, Rafel Taberner i Reyner i d’altres veïns de Roses.

Pescadors i cenetistes, els germans Miquel i Albert Cufí i Font, en 1944 a nivell policial franquista constaven com activistes de la Revolució Social fugits a l’estranger. Albert retornà a Roses l’any 1955 i Miquel en 1956, quan el franquisme tolerà la seva presència i ja s’albirava el turisme europeu a la Costa Brava (Franco pensava que crear una mena de classe mitjana ajudava a mantenir la Dictadura i, a més, poder restaurar, sense cap referèndum, la monarquia dels Borbons, mentre el PSUC/PCE defensava la política de la “reconciliació nacional” entre feixistes i republicans). I Ferran Cufí, el polititzat a causa del procés revolucionari de 1936-1937 i l’estada a les presons durant el primer franquisme, havia marxat a Cuba. Altres exiliats rosencs de la Retirada de febrer de 1939 foren Salvador Marcó i Romañach, Rafael Cugat i Sans, Estanislau Colom i Esteve, Artur Borràs i Comas, Joan Brugués i Seseras, Josep Torres i Donat, en Coll de Can Català o en Vicenç Soler i Esteve, que va fer de paleta a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló) i que no tornà a visitar Roses fins la restauració de la monarquia borbònica.