En 1936 va marxar a Barcelona, passant per Perpinyà, on va publicar, amb Aristide Lapeyre, els primers números del periòdic
L'Espagne antifasciste i La Nouvelle Espagne Antifasciste, i van participar amb el grup «Los Amigos de Durruti». A iniciativa d'Aristide Lapeyre, el 6 de febrer de 1937 s’havia editat a Perpinyà el primer número
del Bulletin d'Information du Comité de Défense de la Révolution
Espagnole Antifasciste. Organe de la Fédération des Comités Espagnols
d'Action Antifasciste en France.
André
Prudhommeaux:
El 15 d'octubre de 1902 neix al Familisteri de Guisa
(Picardia, Aisne, Alts de França) --comunitat
fourierista fundada pel seu besoncle Jean-Baptiste André Godin-- el
militant, primer comunista revolucionari, després anarquista, André Jean
Eugène Prudhommeaux, també conegut com
André Prunier i Jean Cello. Era fill de Jules Prudhommeaux, enginyer agrònom, editor i publicista llibertari.
Amb la seva companya Dora Ris (Dori), nascuda el 8 de novembre de 1907 a Suïssa, va obrir a París (Illa
de França) la Librairie Ouvrière, una llibreria especialitzada
en història social i també emprada com a lloc de debats dels grups
comunistes dissidents (esquerra comunista).
Entre 1929 i 1930, amb Jean Dautry, va editar
L'Ouvrier Communiste, òrgan dels grups d'obrers comunistes.
A
començaments dels anys trenta, després d'un viatge a Alemanya (Berlín i
Leipzig) i d'establir contactes amb grups llibertaris,
la parella va esdevenir anarquista i van col·laborar en la premsa
llibertària, denunciant-hi la política dels stalinistes a Alemanya.
Prudhommeaux va participar activament en 1933 en el comitè de defensa del company de l’esquerra comunista Marinus van
der Lubbe, i va animar, amb Volin, el periòdic Terre Libre, òrgan de la
Federació Anarquista Francesa (FAF).
En 1936 va marxar a Barcelona, passant per Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló), on va publicar, amb Aristide Lapeyre,
els primers números del periòdic L'Espagne antifasciste i
La Nouvelle Espagne Antifasciste, i van participar amb el grup «Los Amigos de Durruti». A iniciativa d'Aristide Lapeyre el 6 de febrer de 1937 s’havia editat a Perpinyà el primer número del
Bulletin d'Information du Comité de Défense de la Révolution
Espagnole Antifasciste. Organe de la Fédération des Comités Espagnols
d'Action Antifasciste en France. Aquest periòdic mensual era bilingüe (francès i castellà).
De tornada a l’hexàgon francès, va publicar a Nimes (Gard, Occitània)
L'Espagne nouvelle (1937-1939), molt crítica amb la participació ministerial de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista es va refugiar a Suïssa a casa dels seus sogres, realitzant tasques
literàries (crítica, traducció, emissions radiofòniques, etc.), ja que tenia prohibides les activitats polítiques.
Amb l'Alliberament, va tornar a l’Illa de França en 1946, establint-se a Versalles (Yvelines, Illa de França), i va col·laborar
amb Le Libertaire i, a partir de 1954, amb Le Monde Libertaire, òrgan de la nova
Federació Anarquista (FA). En aquells anys va fomentar el
Cercle Llibertari d'Estudiants (CLE).
Entre 1948 i 1958 va ser secretari general de la
Comissió de Relacions Internacionals Anarquistes (CRIA) i des de 1956 secretari de relacions internacionals de l'FA.
Va escriure nombrosos articles en la premsa anarquista internacional (L'Unique, Contre-Courant, Pages Libres,
Défense de l'homme, Volontà, Freedom, L'Adunata dei Refrattari, Pensée et Action, etc.) i és autor d'Spartacus
et la commune de Berlin (1934), Catalogne (1936-1937) (1937),
Catalogne libertaire (1946), Espagne libertaire (1955), etc.
André Prudhommeaux va morir el 13 de novembre de 1968 a Versalles després de patir llargament la malaltia de Parkinson.
El seu arxiu personal i familiar es troba dipositat des de 1987 a l'lnternational
Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam (Holanda).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada