Col·laborà en activitats de propaganda
MLE-MLP a la Península de
DI/CIL entre 1962 i 1963, passant per la xarxa llibertària de
Perpinyà i entorns, igual que altres militants solidaris francesos i
italians.
Tot hi haver discrepat de la campanya en 1962 sense víctimes de
DI/CIL per crear pànic psicològic al turisme estranger a la
Península --gran fonts d’ingressos del franquisme--, molt amiga de
l’editor Feltrinelli en 1969 fou víctima de la repressió de l’Estat
italià en el marc de
l’estratègia imperialista occidental de la tensió.
Eliane Vincileoni:
El 10 d'octubre de 1989 mor a Milà (Llombardia, Itàlia) la model, artesana de
moda, antiquària i militant anarquista Eliana Vincileoni, citada sovint Vincileone i coneguda com
Eliane Corradini, amb el llinatge del seu company, i com
La Pinchi. Havia nascut en 1930 a Ferreux (Xampanya-Ardenes,
França) en una família de professors d'origen cors --un oncle seu va
participar en la Resistència i fou alcalde d'Aiacciu (Còrsega) i diputat
pel Partit Comunista
Francès de l'illa.
En els anys cinquanta s'instal·là a Milà. Integrada en el moviment llibertari, va fer costat la resistència
antifranquista i va estar especialment lligada amb l'anarcosindicalista Cipriano Mera Sanz.
L’agost de 1961 va redactar el manifest, datat a Madrid (Castella la Nova), dels Grups Internacionals
de Solidaritat Revolucionària, que seria reproduït més endavant a la publicació
Materialismo e Libertà.
Amb Amedeo Bertolo i altres companys, constituí el
Grup Juvenil Anarquista a Milà.
En 1962, quan el segrest del vicecònsol d'Espanya a Milà per un grup anarquista local en protesta
per les condemnes a mort del règim franquista, com la del militant aleshores de la
Federació Ibèrica de les Joventuts Llibertàries (FIJL Interior) Jordi Cunill Vall, de Barcelona, fou ella la que s'encarregà de les relacions amb els companys de la
FIJL, per mitjà del militant anarquista de Gènova (Ligúria)
Franco Leggio. Cunill salvà la vida i la presó es va afiliar al
carrillista
PCE/PSUC.
Entre finals de 1962 i principis de 1963, col·laborant amb
Defensa Interior/Consell Ibèric d’Alliberament (DI/CIL) i ajudada
per la xarxa que hi havia a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló), es
traslladà a Màlaga (Andalusia) on muntà una petita guingueta d'articles
artesanals
de llana com a tapadora per a les activitats clandestines, especialment
de propaganda del
Moviment Llibertari Espanyol-Moviment Llibertari Portugès (MLE-MLP). En aquests anys col·laborà intensament amb la
FIJL.
A començaments de 1963, amb els companys Giovanni Corradini i Franco Leggio, participà en una reunió
a Niça (País Niçard, Alps Marítims, Occitània), on membres (Octavio Alberola, Salvador Gurucharri i Antonio Ros) de la
FIJL aclariren posicions sobre la campanya de l’estiu de 1962
contra el turisme a l’Espanya franquista (explosions evitant qualsevol
perill de fer víctimes) i puntualitzaren els objectius de
DI/CIL, ja que els joves llibertaris italians es separaren de les
accions al discrepar d’aquesta campanya --també hi hagué un temps de
separació amb la
FIJL--, com es pot llegir en el número 2 de
Materialismo e Libertà, revista de la que s’editaren tres
números, entre 1963 i 1967, i de la qual en fou una de les redactores
junt amb Amadeo Bertolo i el seu company, l’arquitecte de Milà Giovanni
Corradini, que
hi constava com a director. Participà en la publicació de l'edició
italiana del llibre de Mikhail Bakunin
Stato e anarchia e altri scritti
(1968). Eliane Vincileoni i Giovanni Corradini eren molt amics de
l’editor de Milà Giangicome Feltrinelli (que morí en estranyes
circumstàncies), molt preocupat per dades que recollia sobre la
preparació d’un cop d’estat a Itàlia que comptava amb el suport
estratègic de l’imperialisme occidental des d’almenys 1958.
En 1969, quan la repressió antianarquista en el marc de l’estratègia de la tensió i la preparació
d’un cop d’estat militar a Itàlia contra l’influència política del
Partit Comunista Italià (PCI), va ser detinguda a Milà i empresonada
uns mesos, juntament amb el seu company i altres militants anarquistes
(Paolo Braschi, Paolo Faccioli, Angelo Piero Della Savia i Tito
Pulsinelli), acusada arbitràriament d'haver comès
el 25 d'abril d'aquell any un atemptat a la parada de l'empresa FIAT a
la Fira de Milà, que corresponia a l’estratègia imperialista de
latensió. En la seva solidaritat, el company Michelino Camiolo organitzà
una vaga de fam i unes marxes davant el Palau de
Justícia de Milà. Finalment tots els processats van ser absolts, ja que
no tenien el perfil terrorista per ser cap de turc, com el desembre
d’aquell any passà amb el company Pietro Valpreda (havia publicat un
escrit de Ravachol en un fanzine). El desembre
d'aquell any va ser novament requerida per les autoritats arran de
l’atemptat de l’estratègia de la tensió al
Banc Nacional d'Agricultura de Milà, amb 14 persones mortes i un centenar de ferides.
En 1969 l'Office
National de Radiodiffusion-Télévision Française
(ORTF, Oficina Nacional de Radiodifusió-Televisió Francesa) realitzà el film documental
Eliane Corradini, anarchiste milanaise.
Eliane Vincileoni va morir d'un càncer el 10 d'octubre de 1989 a Milà. La seva biblioteca es troba
dipositada al Centro Studi Libertari-Archivio Giuseppe Pinelli
de Milà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada