dijous, 11 d’octubre del 2018

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 10 d'octubre de 1989 mor a Milà la model, artesana de moda, antiquària i destacada militant anarquista Eliana Vincileoni, citada sovint Vincileone i coneguda com Eliane Corradini, amb el llinatge del seu company, Giovanni, i com La Pinchi. Havia nascut en 1930 a Ferreux-Quincey en una família de professors d'origen cors.

Eliane VincileoniCol·laborà en activitats de propaganda MLE-MLP a la Península de DI/CIL entre 1962 i 1963, passant per la xarxa llibertària de Perpinyà i entorns, igual que altres militants solidaris francesos i italians. 
Tot hi haver discrepat de la campanya en 1962 sense víctimes de DI/CIL per crear pànic psicològic al turisme estranger a la Península --gran fonts d’ingressos del franquisme--, molt amiga de l’editor Feltrinelli en 1969 fou víctima de la repressió de l’Estat italià en el marc de l’estratègia imperialista occidental de la tensió.  


Eliane Vincileoni:   
El 10 d'octubre de 1989 mor a Milà (Llombardia, Itàlia) la model, artesana de moda, antiquària i militant anarquista Eliana Vincileoni, citada sovint Vincileone i coneguda com Eliane Corradini, amb el llinatge del seu company, i com La Pinchi. Havia nascut en 1930 a Ferreux (Xampanya-Ardenes, França) en una família de professors d'origen cors --un oncle seu va participar en la Resistència i fou alcalde d'Aiacciu (Còrsega) i diputat pel Partit Comunista Francès de l'illa.
En els anys cinquanta s'instal·là a Milà. Integrada en el moviment llibertari, va fer costat la resistència antifranquista i va estar especialment lligada amb l'anarcosindicalista Cipriano Mera Sanz.
L’agost de 1961 va redactar el manifest, datat a Madrid (Castella la Nova), dels Grups Internacionals de Solidaritat Revolucionària, que seria reproduït més endavant a la publicació Materialismo e Libertà. Amb Amedeo Bertolo i altres companys, constituí el Grup Juvenil Anarquista a Milà.
En 1962, quan el segrest del vicecònsol d'Espanya a Milà per un grup anarquista local en protesta per les condemnes a mort del règim franquista, com la del militant aleshores de la Federació Ibèrica de les Joventuts Llibertàries (FIJL Interior) Jordi Cunill Vall, de Barcelona, fou ella la que s'encarregà de les relacions amb els companys de la FIJL, per mitjà del militant anarquista de Gènova (Ligúria) Franco Leggio. Cunill salvà la vida i la presó es va afiliar al carrillista PCE/PSUC.   
Entre finals de 1962 i principis de 1963, col·laborant amb Defensa Interior/Consell Ibèric d’Alliberament (DI/CIL) i ajudada per la xarxa que hi havia a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló), es traslladà a Màlaga (Andalusia) on muntà una petita guingueta d'articles artesanals de llana com a tapadora per a les activitats clandestines, especialment de propaganda del Moviment Llibertari Espanyol-Moviment Llibertari Portugès (MLE-MLP). En aquests anys col·laborà intensament amb la FIJL.
A començaments de 1963, amb els companys Giovanni Corradini i Franco Leggio, participà en una reunió a Niça (País Niçard, Alps Marítims, Occitània), on membres (Octavio Alberola, Salvador Gurucharri i Antonio Ros) de la FIJL aclariren posicions sobre la campanya de l’estiu de 1962 contra el turisme a l’Espanya franquista (explosions evitant qualsevol perill de fer víctimes) i puntualitzaren els objectius de DI/CIL, ja que els joves llibertaris italians es separaren de les accions al discrepar d’aquesta campanya --també hi hagué un temps de separació amb la FIJL--, com es pot llegir en el número 2 de Materialismo e Libertà, revista de la que s’editaren tres números, entre 1963 i 1967, i de la qual en fou una de les redactores junt amb Amadeo Bertolo i el seu company, l’arquitecte de Milà Giovanni Corradini, que hi constava com a director. Participà en la publicació de l'edició italiana del llibre de Mikhail Bakunin Stato e anarchia e altri scritti (1968). Eliane Vincileoni i Giovanni Corradini eren molt amics de l’editor de Milà Giangicome Feltrinelli (que morí en estranyes circumstàncies), molt preocupat per dades que recollia sobre la preparació d’un cop d’estat a Itàlia que comptava amb el suport estratègic de l’imperialisme occidental des d’almenys 1958.   
En 1969, quan la repressió antianarquista en el marc de l’estratègia de la tensió i la preparació d’un cop d’estat militar a Itàlia contra l’influència política del Partit Comunista Italià (PCI), va ser detinguda a Milà i empresonada uns mesos, juntament amb el seu company i altres militants anarquistes (Paolo Braschi, Paolo Faccioli, Angelo Piero Della Savia i Tito Pulsinelli), acusada arbitràriament d'haver comès el 25 d'abril d'aquell any un atemptat a la parada de l'empresa FIAT a la Fira de Milà, que corresponia a l’estratègia imperialista de latensió. En la seva solidaritat, el company Michelino Camiolo organitzà una vaga de fam i unes marxes davant el Palau de Justícia de Milà. Finalment tots els processats van ser absolts, ja que no tenien el perfil terrorista per ser cap de turc, com el desembre d’aquell any passà amb el company Pietro Valpreda (havia publicat un escrit de Ravachol en un fanzine). El desembre d'aquell any va ser novament requerida per les autoritats arran de l’atemptat de l’estratègia de la tensió al Banc Nacional d'Agricultura de Milà, amb 14 persones mortes i un centenar de ferides.
En 1969 l'Office National de Radiodiffusion-Télévision Française (ORTF, Oficina Nacional de Radiodifusió-Televisió Francesa) realitzà el film documental Eliane Corradini, anarchiste milanaise.
Eliane Vincileoni va morir d'un càncer el 10 d'octubre de 1989 a Milà. La seva biblioteca es troba dipositada al Centro Studi Libertari-Archivio Giuseppe Pinelli de Milà. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada